L'aplicació de l'amnistia a Carles Puigdemont sembla, avui, més a prop que no pas fa unes setmanes. El Tribunal Suprem, l'última trinxera per impedir l'aplicació de la llei a l'expresident i a la resta de consellers de l'1-O, comença a resignar-se i, després de quasi una dècada de persecució judicial, i més de cinc anys de bloicot, estaria disposat a amnistiar els principals dirigents del procés. Caldrà esperar fins que el Tribunal Constitucional es pronunciï, però l'horitzó s'ha acotat una mica més, perquè Pablo Llarena preveu aplicar la norma un cop es faci públic el primer aval als recursos d'empara, que tot apunta que arribarà a la tardor. La claredat amb què s'expressi el tribunal de garanties espanyol serà decisiva i el Suprem revisarà amb lupa la resolució.
Durant tot aquest temps, el Suprem ha esquivat tots els intents polítics de desjudicialitzar el procés. Els indults pactats entre el PSOE i ERC, que es van materialitzar el 2021, els va aplicar de mala gana, traslladant la seva oposició a la mesura de gràcia que va permetre treure de la presó els líders del procés. Des d'aleshores, allà on ha tingut marge de decisió, la sala penal que fins fa poc liderava Manuel Marchena ha reinterpretat i retorçat fins a límits insospitats tots els intents de rebaixar la pressió judicial contra l'independentisme, facilitar el retorn de Puigdemont o l'habilitació de Junqueras. Aquesta és l'anatomia d'un bloqueig que comença, finalment, a esberlar-se.
La malversació, la millor arma
La millor arma que han tingut els jutges ha estat la malversació. Ni la rebel·lió, que va decaure en el judici, ni tampoc la sedició, que es va poder eliminar gràcies a la derogació del delicte al codi penal l'any 2022. En aquella modificació es va redactar un nou delicte de malversació. Es diferenciava entre la greu, aquella que implicava posar la mà a la caixa -la corrupció política més coneguda-, la malversació d'ús, en què les autoritats utilitzen recursos públics per a finalitats particulars, i una desviació irregular de pressupost, quan es destinen recursos públics a finalitats no previstes. Els negociadors esperaven que l'1-O encaixes en aquesta tipologia, amb penes menors que haurien permès reduir significativament les inhabilitacions i la pressió judicial els exiliats.
No va ser així, perquè el Suprem va concloure que en l'actuació dels independentistes hi havia hagut "ànim de lucre", i per tant no es podia aplicar la malversació lleu, sinó la greu, i mantenir les penes d'inhabilitació contra Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, i les ordres de detenció contra Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Segons el Suprem, d'acord amb la seva pròpia jurisprudència, el tipus delictiu més dur no requeria l'enriquiment de l'autor, sinó, en tot cas, "la disminució il·lícita dels fons públics o béns assimilats a aquests". En altres paraules, el fet de destinar diners de la Generalitat per pagar activitats "plenament desvinculades del funcionament legítim de l'administració", com l'1-O, és el que suposa ànim de lucre. No seria l'última reinterpretació de la malversació.
L'amenaça persistent de la presó
En tot aquest temps, el Suprem ha mantingut l'amenaça de la presó. Primer, amb les ordres europees de detenció, fins que Llarena es va cansar de xocar contra els tribunals europeus. Les que no s'han aturat són les ordres nacionals de detenció, amb efectes dins de territori espanyol, per bloquejar el retorn dels exiliats. No va poder impedir el retorn fugaç de Puigdemont el 8 d'agost de fa dos anys, però sí que ha servit per mantenir aquesta situació d'stand-by per als líders a l'exili. Els tribunals espanyols -el Suprem, però també el Constitucional- ha desatès fins ara les peticions per aixecar les ordres de detenció mentre no s'aplica l'amnistia. També després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del juliol, perquè afectava la malversació però no el cas concret de Puigdemont o Junqueras.
La reinterpretació de l'amnistia
L'amnistia va arribar el maig de 2024 i havia d'enterrar finalment la judicialització del procés, però el Suprem es va esforçar per trobar escletxes i fer una reinterpretació de la llei que els negociadors no havien previst. De nou, l'arma va ser la malversació. Si primer s'havia parlat de l'ànim de lucre, aquest cop l'argument era l'enriquiment personal. És el que ha permès mantenir el bloqueig fins ara. L'amnistia deixa fora de la llei aquells casos de malversació en què hi hagi enriquiment -la corrupció política- i el Suprem, primer Llarena i després Marchena, fan una relectura de la sentència per dir que en el procés hi va haver "enriquiment personal de caràcter patrimonial" i per tant ni Puigdemont ni Junqueras poden ser amnistiats.
En els últims dos anys, aquesta ha estat la situació. Ni les resolucions del Tribunal Constitucional avalant la constitucionalitat de la llei, ni tampoc les del Tribunal de Luxemburg deixant clar que es pot amnistiar el delicte de malversació sense afectar el dret europeu o els interessos financers de la UE han servit per moure el Suprem. Per què? Perquè la sala penal en cap moment ha expressat dubtes sobre la constitucionalitat o l'encaix de la llei a Europa, senzillament ha conclòs que la malversació dels líders de l'1-O no encaixa dins de la llei, que en queda fora. Esgotades totes les opcions, falten ara els recursos d'empara al TC per vulneració de drets.
I a la tardor, què?
El Tribunal Constitucional analitzarà a partir del 22 de setembre els recursos d'empara dels líders del procés contra la decisió del Suprem de no amnistiar-los. En els últims mesos s'han fet especulacions sobre què faria el Suprem. Pablo Llarena, en una conferència l'abril de l'any passat, es vantava d'haver bloquejat la llei i avisava que el TC no podria aplicar l'amnistia a Puigdemont. Es dona per descomptat que el TC avalarà els recursos d'empara dels independentistes, perquè la majoria progressista afí al PSOE imposarà el seu criteri als conservadors. El ponent de la sentència sobre el recurs de Turull, el conservador José María Macías, ja ha dit que s'hi oposarà, i llavors caldrà que un altre magistrat refaci la sentència per seguir el criteri majoritari.
Què farà llavors el Suprem? Entre els magistrats ja es dona per fet que, finalment, caldrà acatar la doctrina constitucional. Després d'haver explorat -i algú podria dir que traspassat- els límits de la llei, el retorn de Puigdemont seria, ara, més proper. La claredat de la resolució que arribi del TC, previsiblement a la tardor, serà decisiva. Si la primera sentència es limita només a la situació dels condemnats, els exiliats en quedaran fora. Si deixa de banda la situació processal i argumenta que l'amnistia s'ha d'aplicar als delictes de malversació, Llarena, artífex juntament amb Marchena del bloqueig, no tindrà més remei que acatar la llei, aixecar les ordres de detenció i permetre el retorn, quasi deu anys després, de Carles Puigdemont.
