El magistrat conservador del Tribunal Constitucional José María Macías proposa rebutjar el recurs d’empara de Jordi Turull contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l’amnistia per malversació. La primera ponència sobre aquesta qüestió avala la interpretació de l’alt tribunal i defensa que "els dirigents independentistes van obtenir un benefici patrimonial en finançar el referèndum amb diners públics". El document es debatrà al ple del Constitucional del 22 de setembre, quan la majoria progressista del tribunal podria rebutjar la proposta de Macías.
La ponència de Macías sosté que la interpretació del Suprem sobre el delicte de malversació no és "sorprenent o imprevisible", ni tampoc "capritxosa o fruit d’una suposada animadversió". Segons el magistrat conservador, els responsables de l’1-O van obtenir un benefici perquè van poder destinar recursos públics a un projecte polític propi sense haver d’assumir-ne el cost amb el seu patrimoni personal: "El benefici també pot concretar-se en la mera possibilitat de disposar indegudament d’uns fons fins aleshores no disponibles, fet que augmenta la capacitat de despesa i la consegüent possibilitat d’adquisició de béns i serveis. Poder disposar del que no es disposava ja implica un benefici", argumenta Macías.
El text defensa que l’ús de diners públics va comportar un "benefici personal en forma d’estalvi patrimonial", ja que els consellers es van estalviar unes despeses que haurien hagut d’afrontar amb els seus propis diners. En aquest sentit, la ponència fa seva la tesi del Suprem que el procés independentista constituïa el seu "particular projecte polític".
Macías descarta arbitrarietat i error del Suprem
La conclusió del magistrat conservador és que la resolució del Suprem no incorre ni en "arbitrarietat", ni en "irraonabilitat manifesta", ni en un "error patent". De fet, segons Macías, les queixes de Turull expressen simplement una "discrepància amb la interpretació i l’aplicació de la legalitat ordinària".
El dirigent de Junts havia denunciat que la negativa a aplicar-li l’amnistia vulnerava els seus drets a la tutela judicial efectiva, a la participació i representació polítiques, a la defensa i a conèixer l’acusació; a més d'al·legar una "vulneració del principi de legalitat penal i de la prohibició d’interpretacions desfavorables per al reu". Macías, però, considera que Manuel Marchena es va limitar a interpretar la legalitat i defensa que la resolució del Suprem ofereix una resposta "raonada, completa i estructurada".
I la sentència del TJUE?
Macías també defensa que el pronunciament favorable als polítics independentistes del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) aquest juliol, que ha negat que les despeses de l’1-O afectessin els interessos financers de la Unió, no existia quan la Sala Penal va prendre la seva decisió. Segons el magistrat, aquesta sentència europea podrà ser determinant per a la interpretació i l’aplicació futura del dret de la Unió, però no es pot projectar retrospectivament sobre l’anàlisi de la raonabilitat de les resolucions del Suprem.
El Suprem obre la porta a amnistiar Puigdemont
La resolució del Constitucional sobre Turull també pot tenir conseqüències directes sobre la situació de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Després de més de dos anys de bloqueig, el magistrat del Suprem Pablo Llarena s’ha obert a aixecar les ordres de detenció contra els dirigents exiliats si el Constitucional avala el recurs d’empara de Turull.
Si el Suprem aplica la llei, decaurien les ordres de detenció encara vigents, i Puigdemont, Comín i Puig podrien tornar sense risc de ser detinguts. Ara, no ho poden fer, perquè el Suprem es nega a aplicar la llei amb l'argument que la malversació de l'1-O queda fora de l'abast de la norma. Per què? Tant Pablo Llarena com Manuel Marchena consideren que els líders del procés es van enriquir amb l'1-O, perquè hi van destinar diners públics i no pas recursos propis.
