El Tribunal Suprem podria amnistiar Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig abans del que estava previst. Ho podria fer, segons han explicat fonts de l'alt tribunal el dia de l'obertura de l'any judicial a Madrid i han recollit diversos mitjans, després de la primera sentència sobre els recursos d'empara per part del Tribunal Constitucional. El primer recurs que s'abordarà, a partir del 22 de setembre, serà el de Jordi Turull i la majoria progressista, afí al PSOE, imposarà el seu criteri al sector conservador.
Fa pocs dies, el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, va donar més pistes sobre la resolució dels recursos de l'amnistia. Va dir que estarien tots resolts abans d'acabar l'any i que, si el Suprem es negava a aplicar la llei, seria el tribunal de garanties qui en forçaria el compliment sentència a sentència. D'aquest moviment del Suprem se'n desprèn que la sala penal no tindria interès a persistir en el bloqueig i que l'amnistia arribaria cap a la tardor, més que no pas cap a finals d'any, com s'havia dit fins ara.
Si el Suprem aplica la llei, decaurien les ordres de detenció encara vigents, i Puigdemont, Comín i Puig podrien tornar sense risc de ser detinguts. Ara, no ho poden fer, perquè el Suprem es nega a aplicar la llei amb l'argument que la malversació de l'1-O queda fora de l'abast de la norma. Per què? Tant Pablo Llarena com Manuel Marchena consideren que els líders del procés es van enriquir amb l'1-O, perquè hi van destinar diners públics i no pas recursos propis.
Tot plegat, mentre continua el degoteig d'amnistiats. Aquest dijous, el Tribunal de Comptes ha acordat finalment amnistiar una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat. Ho ha fet després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que nega que perdonar la malversació de l'1-O afecti el dret europeu o els interessos financers de la Unió.
Abans de les vacances, el Suprem va amnistiar l'exconsellera Meritxell Serret, els membres de la mesa del Parlament de la legislatura de l'1-O, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, i també Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Als primers se'ls havia condemnat per desobediència. Als segons, se'ls havia absolt del mateix delicte. En cap dels casos se'ls havia amnistiat, perquè els jutges tenien dubtes de l'encaix constitucional de l'amnistia, resolt l'octubre de 2025.
