Totes les mirades se situen aquesta tardor en el Tribunal Constitucional (TC), que a partir del 22 de setembre començarà a debatre els recursos d'empara contra la no aplicació de la llei d'amnistia a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, i la resta de condemnats o perseguits per malversació. Després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que avala l'encaix de la llei en el dret europeu, els independentistes confien que el Constitucional acabi d'acotar bé el terreny de joc i forci el Tribunal Suprem a amnistiar, finalment, els líders del procés. Tot dependrà de la lletra petita de la decisió que prengui el tribunal de garanties espanyol, que es dona per fet que esmenarà el criteri de la sala penal del Suprem.
Aquesta serà una sentència important del TC, però n'hi ha d'altres que, tot just ara, es comencen a aplicar. Abans de les vacances, el Suprem va amnistiar l'exconsellera Meritxell Serret, els membres de la mesa del Parlament de la legislatura de l'1-O, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, i també Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Als primers se'ls havia condemnat per desobediència. Als segons, se'ls havia absolt del mateix delicte. En cap dels casos se'ls havia amnistiat, perquè els jutges tenien dubtes de l'encaix constitucional de l'amnistia. Això va quedar resolt l'octubre de 2025, però no ha estat fins ara que el Suprem ha fet efectiva aquella sentència.
Què va argumentar el Constitucional? Dona resposta a una qüestió d'inconstitucionalitat promoguda per la mateixa sala penal, que dubtava de la validesa de l'article 1 de l'amnistia, el que defineix quins fets queden amnistiats. És on s'inclou, entre més, el delicte de desobediència que afectava Serret, Corominas, Simó, Guinó i Barrufet, i Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado. En la sentència, el TC es remet a una altra resolució, la 137/2025, que és la base de la primera bateria de sentències que avalen la constitucionalitat de la llei. Es tracta de la resposta al recurs d'inconstitucionalitat que va interposar el PP, i que el Constitucional va tombar fa tot just un any, el juliol de 2025. Els arguments d'aquella sentència són els que ha utilitzat l'alt tribunal per rebutjar tots els intents dels populars i dels tribunals de fer descarrilar la llei.
El Constitucional avisa, en la sentència, que l'amnistia pot ser desigual -beneficiar més els independentistes que no pas els unionistes- i, per això, estableix una interpretació de la llei perquè encaixi dins de la Constitució. No anul·la l'article, però diu que és inconstitucional si no s'interpreta d'una manera concreta. En altres paraules, que la llei s'ha d'aplicar igual als que van fer actes en favor de la independència i als que van fer actes en contra, "en les mateixes condicions, límits i requisits". Si s'interpreta així, l'article de la llei és constitucional i per tant aplicable. D'aquesta manera, els dubtes del Tribunal Suprem queden necessàriament resolts i la sala penal ha d'aplicar l'amnistia als condemnats per desobediència.
Són els mateixos arguments que ha utilitzat recentment el Suprem per aplicar l'amnistia en casos de desordres públics que no afecten dirigents polítics. En el moment que el TC avala l'article que defineix l'àmbit d'aplicació de la llei, esvaeix els dubtes dels tribunals sobre si l'amnistia és aplicable o no a delictes com la desobediència o els desordres públics. Un any després, la sentència del TC sobre el recurs del PP -als populars els va sortir el tret per la culata-, comença a donar resultats i el Suprem envia el missatge que no posa problemes per aplicar la llei un cop el Constitucional hi diu la seva. Servirà això per a Puigdemont i Junqueras, quan arribi el moment?
El problema de la malversació
El cas de Puigdemont, Junqueras i els condemnats o perseguits per malversació és diferent. En el seu cas, el Suprem no dubta de la constitucionalitat de la llei, sinó que conclou que en queden fora de l'àmbit d'aplicació. Per això, la sentència que ara es comença a aplicar no els afecta. Tampoc ho fa la sentència del TJUE, si bé en aquest cas sí que tanca la porta a possibles futures maniobres de l'alt tribunal. Sigui com sigui, la sala penal no té dubtes sobre l'encaix de l'amnistia en el dret europeu, sinó que entén que la malversació queda fora de l'amnistia perquè hi ha hagut enriquiment personal, una interpretació rocambolesca que li ha permès mantenir la pressió judicial sobre els principals líders del procés.
Fins ara, ha quedat clar que l'amnistia encaixa en el dret de la Unió Europea i en la Constitució. A partir del setembre, el TC haurà de resoldre els recursos d'empara, que denuncien vulneracions de drets en la interpretació de Manuel Marchena i Pablo Llarena que ha permès deixar fora de la llei Puigdemont, Junqueras i altres dirigents independentistes. La majoria progressista que controla l'alt tribunal els donarà la raó, però la gran incògnita és quin marge de maniobra deixarà al Suprem perquè apliqui la llei. És la sala penal qui té la competència per amnistiar, no pas el TC. Per això, l'última paraula la continuarà tenint Marchena. Quan fa quasi una dècada dels fets de l'1-O, queda clar que fer pronòstics en aquest àmbit és un esport de risc.
