La Sala Penal del Tribunal Suprem ha amnistiat a l'exconsellera Meritxell Serret. La titular de la cartera d'Agricultura durant el govern de Carles Puigdemont, el qual va ser completament destituït per l'aplicació de l'article 155, és la primera exconsellera del govern de 2017 en rebre l'amnistia. En concret, Serret va ser condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a un any d'inhabilitació i una multa per un delicte de desobediència durant el referèndum de l'1 d'octubre.
Serret, que també ha estat consellera d'Acció Exterior amb el govern de Pere Aragonès a més de delegada del govern al Brussel·les mentre va estar exiliada, va ser condemnada cinc anys després dels fets. La sentència, igual que l'emesa per altres membres del govern de Puigdemont que havien marxat a l'exili, constatava que havien desobeït a la justícia espanyola permetent el referèndum.
Després d'un llarg procés judicial, va recórrer al Suprem la condemna del TSJC i, a banda, de la mateixa manera que altres processats, va recusar al magistrat Marchena, instructor de la causa, i va aconseguir apartar-lo. Finalment, després d'un llarg periple, ha quedat amnistiada i, tal com constata la resolució de la sala penal del Suprem, exempta de totes les responsabilitats penals que se li atribuïen.
El Suprem amnistia l'exconsellera Serret by naciodigital
Des d'ERC han celebrat que l'exconsellera hagi rebut l'amnistia: "Des d'Esquerra Republicana estem satisfets de l'Amnistia a la consellera Meritxell Serret que ha resolt avui el Tribunal Suprem. S'avala l'estratègia sòlida seguida amb la llei d'Amnistia, i a partir de la contundent sentència del TJUE, ja era inevitable que per fi el Tribunal Suprem fes el que hauria d'haver fet des del primer dia: aplicar la Llei d'Amnistia aprovada al Congrés dels Diputats", argumenten a través d'un comunicat difós aquest mateix dilluns a la nit.
Amb l'amnistia a Serret, ara el Suprem té pendent amnistiar Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, condemnats i inhabilitats també per malversació. Un delicte en el que la Sala Penal s'escuda per no aplicar-los l'amnistia.
Què diu la resolució?
A la decisió sobre Serret, a la qual ha tingut accés Nació, el Suprem recorda aquella sentència, així com el recurs de cassació sobre ella que se li va presentar. Afegeix que després que l'11 de juny del 2024 s'aprovés la llei d'amnistia, el 16 de gener del 2025 es va acordar suspendre'l fins que el Tribunal Constitucional (TC) resolgués definitivament la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel mateix TS. Entre d'altres, el tribunal considerava que tenia dubtes sobre la constitucionalitat de la norma perquè pensava que no incloïa els policies processats també per la participació en l'1-O, en aquest cas per impedir-lo.
El Constitucional va estimar parcialment aquell recurs, en el qual fa referència a l'article 1.1 de la llei, que estableix que queden amnistiats tots els actes realitzats amb la intenció de reivindicar, promoure o aconseguir la secessió o la independència de Catalunya, sempre que s'hagin executat en el marc del procés independentista català entre l'1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023. En concret, l'àrbitre de la Carta Magna el considerava inconstitucional perquè "deixava fora de l'amnistia un grup de persones que, des del punt de vista de la causa i finalitat legitimadora de la llei és perfectament equiparable al que resulta inclòs".
Un cop resolta la qüestió, el TS considera ara que els fets que van donar lloc al procediment, és a dir, la participació de Serret en l'1-O, "no ofereixen dubte quant a la subsumpció a l'article 1.1 de la llei orgànica 1/2024", la llei d'amnistia: "Es compleix, en conseqüència, amb l'àmbit objectiu d'aplicació" de la mesura de gràcia, "que no contravé, segons ho ha establert el Tribunal Constitucional en els termes expressats, la Constitució espanyola".
