Una setmana després de l'aval europeu a la llei d'amnistia, el Tribunal Suprem ha aplicat la norma a quatre membres de la mesa del Parlament que encara estaven pendents de la causa vinculada a les resolucions sobre l'autodeterminació i la monarquia de la legislatura sorgida de les eleccions a la cambra catalana del 2017. Segons la resolució, a la qual ha tingut accés Nació, queda "extingida" la responsabilitat penal de Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va absoldre el 2022, però la Fiscalia va presentar un recurs davant del Suprem. És la primera vegada que l'alt tribunal aplica la llei d'amnistia.

Fins ara, s'hi havia mostrat reticent. Hi ha causes, això sí, en les quals no s'esperen novetats en el curt termini. Quan es va conèixer que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el Suprem ja va deixar clar que no aixecaria l'ordre de detenció que encara pesa sobre Carles Puigdemont. I no serà fins que el Tribunal Constitucional (TC), a partir del 22 de setembre, comenci a resoldre els recursos d'empara, quan es començarà a veure un impacte real de la sentència del TJUE sobre l'amnistia entre els membres del Govern de l'1-O. Per ara, això sí, Torrent i els membres de la mesa de la legislatura següent ja saben que estan amnistiats per un tribunal que, fins ara, no havia mogut un dit.

Entre els beneficiats per la decisió del Suprem d'aquest divendres també hi ha Maties Serracant, que havia estat condemnat per desobediència greu per les actuacions de suport al referèndum del 2017 quan era alcalde de Sabadell. En aquest sentit, va assumir les competències a nivell municipal per tenir el control sobre els locals que es van fer servir per la votació. Els manifestants que també han estat amnistiats són tres: Abdessabour Al Youbi, Mohcine El Mesbahy i Oriol Calvo Verderes. Tots tres van rebre una condemna per haver participat en les protestes posteriors a la sentència del procés, que va determinar que els líders de l'1-O havien incorregut en un delicte de sedició i de malversació. 

Per què el TSJC va absoldre la mesa?  

El TSJC va considerar que les resolucions adoptades pel Parlament que la mesa va permetre tramitar no suposen, a la pràctica, continuar el procés d'autodeterminació iniciat el 2015 amb la resolució 1/XI del Parlament. Aquella resolució suposava el tret de sortida del procés polític de Catalunya derivat de les eleccions del 27 de setembre de 2015, i va ser anul·lada pel TC en la sentència 259/2015, que instava la mesa a frenar qualsevol iniciativa d'impuls al procés d'independència. Quan Torrent era president de la mesa, l'independentisme ja es trobava en fase de lluita contra la repressió i no es va fer cap moviment similar al del referèndum de l'1-O o la DUI proclamada 27 dies més tard. 

Una cosa és defensar el dret d'autodeterminació en abstracte -com el TSJC conclou que es va fer la legislatura passada- i una altra de diferent és treballar des del Parlament per exercir aquest dret -com es va intentar fer la legislatura del 2017. La sentència justificava l'absolució precisament pel fet que ni la mesa ni el Parlament, amb les resolucions impugnades, pretenien "materialitzar" el dret a l'autodeterminació. Una defensa genèrica d'aquest concepte no és el mateix que impulsar, com es va fer el 2015, un procés de desconnexió amb l'Estat en la línia de constituir un estat independent. L'absolució anava en la línia contrària d'altres processos judicials similars contra els independentistes.

En el cas de la monarquia, de nou, el TSJC interpretava que es va fer una reprovació genèrica de la institució monàrquica, no pas una reprovació concreta de la figura de Felip VI, tal com prohibeix fer el TC arran de la resolució 98/XII del Parlament. Aquella resolució va ser anul·lada pel TC en la sentència 98/2019, del mes de juliol d'aquell any, perquè entre d'altres carregava directament contra el rei pel seu paper en el procés i concretament en el discurs del 3 d'octubre de 2017. Parlar, debatre o criticar, conclou el TSJC, no va en contra de les resolucions del Constitucional. En legislatures posteriors, resolucions d'aquest tipus ja no han prosperat. Ara, de fet, l'independentisme no té majoria.