Cinc claus per entendre què ha decidit Europa sobre l'amnistia a les causes de l'1-O

Política

El TJUE elogia la norma que ha d'amnistiar Puigdemont i Junqueras, respon clarament els dubtes sobre la malversació i el terrorisme, i l'independentisme posa pressió a l'alta judicatura espanyola

Publicat el 16 de juliol de 2026 a les 14:26
Actualitzat el 16 de juliol de 2026 a les 14:51

Encara que sigui per un dia, Junts i ERC han coincidit. En aquest cas per presentar com una victòria el veredicte europeu sobre l'amnistia. "Ha anat molt millor del que pensàvem", deia un dirigent republicà a la seu de Calàbria després de la compareixença d'Oriol Junqueras. "És una victòria rotunda", deien tant el president d'ERC com el secretari general de Junts, Jordi Turull. Tots ells tenen raó, perquè aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha estat molt clares dues idees: la llei d'amnistia no és contrària al dret de la Unió i no n'afecta ni els interessos financers ni la lluita contra el terrorisme. Dues sentències que aplanen el camí tant a Puigdemont com a Junqueras i que té implicacions positives per a molts dels protagonistes de l'1-O.

El veredicte europeu és molt clar. En primer lloc, fa una defensa i fins i tot un elogi de la llei, de la qual destaca que facilita la "reconciliació". Tant Junts com ERC han expressat la satisfacció perquè les sentències van més enllà fins i tot del posicionament de fa uns mesos de l'advocat general de la UE. En segon lloc, el missatge és nítid cap al Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional, que havien presentat qüestions prejudicials pel que fa a la malversació i el terrorisme. De retruc, però, també és un missatge preventiu cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que també tenia dubtes sobre la malversació i que, indirectament, ara queden clarificats. Finalment, s'incrementa la pressió cap al Constitucional i sobretot cap al Suprem perquè apliquin, ara sí, l'amnistia. Aquestes són cinc claus del veredicte europeu.

1. Elogi als objectius de la llei

El TJUE no ha deixat mitges tintes. Tant el delicte de malversació com el de terrorisme són amnistiables. Però és que, a més, també ha estat molt clar en la valoració de l'esperit, el caràcter i els objectius de la llei. Europa assegura que l'amnistia "facilita la reconciliació" i que té per objecte "reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació", unes valoracions que també va fer el Constitucional l'estiu passat. La decisió del tribunal va en la mateixa línia que les conclusions de l'advocat general del TJUE -una mena d'advocat de l'Estat-, Dean Spielmann, que al novembre va defensar que l’amnistia respecta el dret de la UE. No és una "autoamnistia", no afecta els interessos financers europeus i el perdó dels actes lleus de terrorisme tampoc vulnera la normativa comunitària, va argumentar.

2. Resposta clara al Tribunal de Comptes i a l'Audiència Nacional

La resposta a les qüestions prejudicials que havia plantejat el Tribunal de Comptes és també molt clara. El primer cas es refereix a les despeses pel referèndum i la promoció exterior del procés, que la Fiscalia xifra entre tres i cinc milions d'euros. El Tribunal dubtava si podien afectar els interessos financers europeus, però el TJUE ho nega. En la causa hi ha una trentena d'exalts càrrecs dels governs d'Artur Mas i Puigdemont, com Junqueras, Francesc Homs, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Raül Romeva, Dolors Bassa Andreu Mas-Colell. El Tribunal de Comptes va celebrar el judici però va suspendre la sentència fins que es pronunciés el TJUE. En l'altra sentència rellevant de la jornada, la que tenia a veure amb els CDR i la causa per terrorisme que es manté viva a l'Audiència Nacional, el TJUE també ha donat la raó al plantejament dels afectats.

3. Missatge preventiu cap al TSJC

Però en el posicionament sobre la malversació també hi ha un tercer tribunal que entra en joc: el TSJC. És el delicte que va servir també al Suprem per no aplicar la reforma del codi penal de 2022 i mantenir inhabilitacions i ordres de detenció contra els dirigents independentistes. Una d'aquestes causes pendents, al TSJC, i que es clarifica és la que afecta Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l'organització del referèndum. El TSJC creu que se'ls pot amnistiar, però abans de decidir va optar per elevar-ho a Europa. Malgrat no resoldre directament el cas, la sentència europea els afecta directament després d'anys de batalla als tribunals. Ara, consideren que el TSJC rep un missatge preventiu d'Europa i que, en el fons, ja no té sentit que el tribunal presenti prejudicials perquè ja han quedat resoltes.

4. Pilota a la teulada dels alts tribunals espanyols

La sentència aplana el camí a Puigdemont i Junqueras, però la realitat és que la pilota es troba a la teulada del Constitucional i el Suprem, que no són interpel·lats directament pel TJUE. En tot cas, tant Junts com ERC han apressat els tribunals espanyols a aplicar plenament l'amnistia després del veredicte europeu. Ara ja no hi ha excuses. El Constitucional ha de resoldre els recursos d'empara que van presentar els líders del procés davant la negativa del Suprem d'aplicar la llei. La previsió és que ho acabin fent perquè hi ha una majoria progressista que ja ha rebutjat diversos recursos d'inconstitucionalitat presentats per partits contraris a la norma i per autonomies governades per aquestes formacions.

Al Suprem tot és més difícil perquè no té dubtes ni pregunta res a Europa, simplement ha decidit que l'amnistia no s'aplica a la malversació del referèndum. Però no perquè afecti els interessos financers de la UE, una qüestió que ja ha quedat resolta. No l'aplica perquè argumenta que hi va haver enriquiment personal dels líders del procés i, per tant, agafant la literalitat de la llei, aquest supòsit en queda fora. La sala penal retorça els fets, fa una interpretació rocambolesca de la norma i obvia la voluntat del legislador per deixar la llei en paper mullat. Aquesta interpretació és la que han impugnat, precisament, Puigdemont, Junqueras i la resta de perseguits per malversació al Constitucional. El Suprem ha deixat clar després de la sentència europea que no l'afecta i ha mantingut l'ordre de detenir Puigdemont.

5. Però els tribunals demanen calma

L'independentisme posa pressa al Constitucional i al Suprem. En el primer hi veu un tràmit necessari i sobre el segon considera que, amb el veredicte europeu i el del TC, se li farà molt difícil justificar la resistència a amnistiar plenament Puigdemont i Junqueras. Però, de moment, els tribunals demanen calma. El Constitucional ja ha advertit que no resoldrà els recursos d'empara fins a la tardor perquè "no hi ha temps material" d'incloure'ls a l'últim ple abans de l'estiu. I el Suprem apunta que no es pronunciarà fins que ho faci el TC. Fins i tot l'Audiència Nacional, a qui interpel·la directament el TJUE, ja ha dit que ha d'estudiar la sentència -malgrat que és molt clara- i que no preveu amnistiar els CDR fins passat l'estiu. L'independentisme té pressa, però els tribunals no en tenen cap i encara intentaran posar una última pedra a l'amnistia.

Escull Nació com la teva font preferida de Google