"Revulsiu" i "victòria rotunda". Són els termes amb què el secretari general de Junts, Jordi Turull, s'ha referit a l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dels aspectes clau de la llei d'amnistia. En una compareixença conjunta amb l'advocat Gonzalo Boye -i amb la gran absència de Carles Puigdemont, que no hi ha participat de manera telemàtica-, Turull ha subratllat que la persistència juntaire ha estat determinant per l'aprovació i la validació de la norma.
Junts, però, continua mostrant-se caute amb la justícia espanyola i "els jutges que fan política amb toga", i el secretari general ha interpel·lat el Tribunal Constitucional perquè actuï ràpidament: "No se'n poden anar de vacances tranquil·lament", ha dit. Sigui com sigui, la valoració del partit és molt positiva: "Hem guanyat a la justícia espanyola", ha celebrat.
Al seu torn, Boye ha defensat que el pronunciament del TJUE és "clau" perquè tanca el debat jurídic i va més enllà de les conclusions de l'advocat general. En aquest sentit, ha destacat que la lectura conjunta de les dues sentències, la de la malversació i la del terrorisme, és "inequívoca" i erigeix un mur per aquells "qui busquin noves vies de qüestionar la llei". "Des del punt de vista jurídic, ja no hi ha debat", ha conclòs.
La cap de files a Madrid, Miriam Nogueras, s'ha mostrat més eufòrica a les xarxes socials i ha reivindicat l'estratègia de Junts de la lluita des de l'exili. "Gràcies al president Puigdemont i la tasca ingent de Boye, s’ha demostrat que era la millor via per doblegar Espanya", ha assegurat en una publicació a X. "La mare que m’ha parit, el que estem fent junts és històric i ho hem fet amb tot déu disparant", ha clamat.
Junts s'atribueix l'èxit de l'aprovació i la validació de la norma, i és cert que els seus vots van ser clau perquè el Congrés l'aprovés a canvi de la investidura de Pedro Sánchez. Però, en aquest procés, també hi va participar ERC, que amb Òmnium i altres actors, ja demanava des del 2019 que el govern espanyol fes una llei d'amnistia.
Amb tot, amb el posicionament públic del TJUE no s'esperen decisions immediates i Puigdemont continuarà a l'exili fins que es pronunciï el Tribunal Constitucional (TC) a la tardor, mentre que Junqueras no serà habilitat per ocupar càrrecs públics en el curt termini. Sí que delimita, però, el terreny de joc perquè el Tribunal Suprem tingui menys arguments per no aplicar la llei d'amnistia.
Sobre què ha deliberat el TJUE?
A Luxemburg hi han arribat quatre causes: la de les despeses de l'1-O al Tribunal de Comptes, la del terrorisme dels CDR a l'Audiència Nacional, l'organització del referèndum al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i una sobre llaços grocs a Vilanova i la Geltrú. Si bé, la vista s'ha centrat només en el Tribunal de Comptes i operació Judes, és a dir, a grans trets, en la malversació i el terrorisme.
El tribunal europeu havia de decidir si les despeses per organitzar l'1-O afecten els interessos financers de la UE i, per tant, si es poden amnistiar o no. També estava en joc el suposat terrorisme dels CDR xocava contra la directiva europea de lluita contra el terrorisme. En ambdues carpetes, el pronunciament ha estat el mateix: els fets no xoquen amb l'aplicació de la mesura de gràcia.
