La digestió política dels atemptats de Barcelona i Cambrils no va ser fàcil. Perquè mentre el terrorisme jihadista segava la vida de 16 persones, Catalunya estava tan sols a unes setmanes de celebrar un referèndum i de declarar la independència. Dos fets que van coincidir en el temps, molt probablement sense cap càlcul previ dels terroristes, però que en alguns sectors del sobiranisme sempre s'hi va veure un vincle. Hi havia un mínim fonament perquè l'imam de Ripoll, autor intel·lectual dels atemptats i mort en l'explosió a Alcanar, havia tingut alguna relació amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) mai esclarida del tot.
Nou anys després, la justícia ja va sentenciar la condemna dels tres terroristes que van sobreviure. Els dos primers encara compleixen les condemnes de 43 i 36 anys de presó, tot i que hi estaran un màxim de vint i un d'ells la compleix al Marroc. El tercer ja està en llibertat perquè ha complert els vuit anys de presó imposats. Però la política encara cerca la "veritat" i per això Junts va demanar al PSOE, a canvi de facilitar la legislatura de Pedro Sánchez, una comissió d'investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Hi haurà conclusions, sí, i es votaran a la tardor si no hi ha sorpreses, però no està clar si aportaran noves pistes sobre el paper -per acció o per omissió- de l'Estat.
Moltes declaracions i poques evidències
Han estat moltes declaracions les que s'han produït durant els prop de dos anys de feines de la comissió, però ha costat trobar grans evidències. Els càrrecs de la policia espanyola o del CNI que han acceptat comparèixer han negat que l'imam de Ripoll fos confident del CNI tot i que han admès "contactes", "converses", "apropaments" que desvinculaven de la coneixença sobre els atemptats. Ningú ha confirmat la tesi de José Manuel Villarejo, que davant l'Audiència Nacional va assegurar que l'Estat volia donar un "petit ensurt" a Catalunya abans del referèndum.
Bé, hi ha només una persona que va afegir-se a la conspiració de Villarejo: un dels autors dels atemptats. Mohammad Houli Chemlal va acusar -altre cop sense proves- el CNI de "deixar" que l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, muntés la cèl·lula que va acabar atemptant a Catalunya. "El CNI tenia coneixement de les intencions de l'imam i van permetre que vingués i ens mengés el cap", va dir davant la comissió del Congrés. "Ho dic ara i no ho dic abans per por de represàlies o que em pogués perjudicar, però ja estic condemnat i no tinc res a perdre", va afegir Houli.
La desclassificació completa del 17-A, encara pendent
Mentre la comissió treballava, l'ABC revelava que el CNI pagava 500 euros al mes a l'imam per ser el seu confident. Però res ha estat suficient perquè els serveis secrets s'avinguin a desclassificar tota la informació sobre Es Satty i els atemptats de Barcelona i Cambrils. Sánchez sí que va desclassificar una part de la documentació arran d'un acord amb Junts, però insuficient per esclarir del tot els fets. I és una de les coses que volen aconseguir ERC i Junts. La reforma de la llei de secrets oficials que faciliti la desclassificació de documents, una llarga reivindicació que també recullen el PNB i Bildu, és un dels elements sobre la taula.
Hi ha compromís de trobar un consens en les conclusions de la comissió i ara es busca l'equilibri entre l'ambició de l'independentisme i les limitacions d'un PSOE que no vol prendre mal ni posar-se els serveis secrets en contra. Un dels punts polèmics és la reclamació de responsabilitats polítiques que demanen tant ERC com Junts però que el PSOE prefereix rebaixar, ja que no vol donar més arguments a certes estructures de l'Estat que fa mesos que els han girat la cara. Per tant, l'aprofundiment en el rol del CNI en els atemptats es complica mentre passen els anys.
De l'ambició de Junts i ERC a les limitacions del PSOE
Que el PSOE s'avingués a crear la comissió implicava -encara que fos implícitament- reconèixer que alguna cosa s'havia d'investigar. Però el context de l'inici al tancament de la comissió és molt diferent: els socialistes estan en màxima debilitat i Junts ja no és un soci. Això ha deixat grans diferències en les propostes de conclusions. Junts insisteix en el vincle entre l'imam i el CNI, que considera que es va ocultar per una "decisió política" i que això va acabar derivant en una "negligència o temeritat". Junts recull les tesis de Villarejo però admet que és una versió "qüestionable".
Els juntaires també plantegen dubtes sobre que realment perdés la vida en l'explosió a Alcanar, motiu pel qual demana una "certesa biològica" per aclarir-ho. Aquest i altres aspectes que resten en dubte són els que Junts pretén que siguin suficients perquè la Fiscalia obri noves diligències. Més enllà de la via judicial, Calvo també planteja que el Congrés reconegui les responsabilitats polítiques del Ministeri d'Interior del PP i culpa l'actual govern espanyol perquè no ha desclassificat tota la informació del 17-A amb l'objectiu, segons Junts, d'amagar el vincle real del CNI amb l'imam.
ERC, si bé amb un to més rebaixat que Junts, també apunta als vincles entre es-Satty i el CNI. Els republicans consideren que l'Estat va fallar en la prevenció dels atemptats i que va cometre una "possible negligència" per no haver comunicat als Mossos d'Esquadra quin detall tenien sobre l'imam de Ripoll. Els republicans, això sí, no donen veracitat a les declaracions de Villarejo perquè no va aportar cap prova. Però també apunten que l'Estat havia de vigilar els moviments d'es-Satty. El partit també apunta que el secret oficial ha impedit aclarir alguns “aspectes essencials” de la relació entre es-Satty i el CNI i per això reclama desclassificar tota la documentació existent relativa a l’imam.
El desenllaç de la comissió, en mans del PSOE
El gran dubte és si es podrà acordar un text que tingui la majoria de la cambra, és a dir, que aglutini la majoria de la investidura i els socialistes. És la voluntat de les parts malgrat que els diferents enfocaments entre independentistes i socialistes han dilatat l'aprovació del dictamen. La votació de les conclusions estava prevista pel 29 de juny, però ja es va ajornar. Durant el juliol es va convocar els partits dos cops més -els dies 14 i 23-, però les comissions es van desconvocar a última hora. Així doncs, s'ha optat per no voler córrer i mirar d'arribar a un acord a la tardor.
El problema és que, mentre que ERC i Junts parlen de l'imam i el CNI, la desclassificació de documents o l'assumpció de "negligències" per part de l'Estat, el to del PSOE està a l'altre extrem. Els socialistes apunten que en els últims anys ja s'han fet avenços en la millora de les relacions entre cossos i que cal aprofundir-los. Més enllà d'això, les conclusions socialistes destaquen que els Mossos van actuar amb "responsabilitat i eficàcia" mentre que aposten perquè la relació amb el CNI "continuï sustentada sota el principi de la lleialtat mútua".
Pel que fa a la resta de partits, cap sorpresa. Sumar demana desclassificar documents però s'alinea amb el PSOE i també demana millor coordinació entre les parts. El PP admet que no es va actuar a temps amb la radicalització dels terroristes i l'explosió d'Alcanar, però apunta que això sol passar en "cèdules petites i aïllades". "En cap cas es pot pretendre que sigui una negligència", apunten els populars. Sobre l'imam, el PP nega que fos confident del CNI, de qui nega cap responsabilitat. Tant PP com Vox denuncien que la comissió es va crear per exigència de l'independentisme mentre que els populars ataquen Carles Puigdemont per, suposadament, haver fet un "ús partidista" de la informació per haver negat rebre una presumpta alerta de la CIA sobre el risc d'un atemptat a les Rambles.
Les majories perquè les conclusions de Junts i ERC tirin endavant torna a aguantar-se pels pèls. Tot fa pensar que els socis nacionalistes, com el PNB, Bildu o el BNG, s'hi posaran majoritàriament de cara. La incògnita més clara és la del PSOE en un context que ha canviat molt des de la creació de la comissió. Vistes les conclusions d'uns i altres sembla difícil trobar un punt d'entesa que acontenti totes les parts. Sigui com sigui, nou anys després dels atemptats la "veritat" política continua sent un deure pendent.
