L'excomissari José Manuel Villarejo ha assegurat aquest dimarts al judici de tres peces del cas Tàndem que l'atemptat del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils va ser un error dels serveis d'intel·ligència espanyols. En la sessió d'avui a l'Audiència Nacional, Villarejo ha dit que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), aleshores comandat per Félix Sanz Roldán, volia "espantar Catalunya", però va calcular malament les conseqüències d'aquells fets. Els atemptats es van produir quan faltaven poques setmanes pel referèndum de l'1-O i en ple procés sobiranista. El president del tribunal que va jutjar el 17-A, Alfonso Guevara, va impedir que l'excomissari de la Policia Nacional declarés al judici dels atemptats, tal com reclamaven algunes de les parts.

Fa tot just un any, en el judici per calúmnies contra Sanz Roldán, ja va vincular el CNI amb els atemptats del 17-A. En aquell cas, però, va dir que els serveis d'intel·ligència tenien un avís d'un confident de l'atemptat, però no se li va donar credibilitat perquè es va considerar que la font no era "fiable". L'any 2019, Público va explicar que l'imam de Ripoll, considerat el cervell de l'atemptat i mort en l'explosió d'Alcanar, va estar en contacte amb els espies espanyols fins el dia de l'atemptat. La carpeta dels suposats vincles del CNI amb els atemptats va quedar apartada del judici del 17-A, tot i que alguns dels advocats de les víctimes ho volien incloure. 

La declaració de Villarejo al primer gran judici contra ell -s'enfronta a 109 anys de presó- va arrencar ahir i han estat habituals les acusacions i revelacions, sovint mancades de proves concretes. En la intervenció de dilluns, l'excomissari va assegurar que l'operació Catalunya va ser un muntatge per frenar l'independentisme. També va dir que l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz coneixien les seves activitats d'espionatge, i que els diferents governs espanyols donaven cobertura legal a les seves empreses.