Un dels compromisos estrella que va arrencar Junts del PSOE a canvi de donar el tret de sortida a la legislatura va ser una comissió d'investigació per saber la "veritat" sobre els atemptats del 17-A. Des de l'inici de les indagacions han passat dos anys i mig que han servit perquè cada partit tregui les seves conclusions. És un dels últims passos perquè el Congrés determini quines certeses ha obtingut -veritats polítiques, perquè la veritat judicial ja està resolta- i quines incògnites es mantenen sobre els atacs terroristes de Barcelona i Cambrils. La gran incògnita a hores d'ara és si es podrà acordar un text que tingui la majoria de la cambra. Junts i ERC volen que l'Estat reconegui les "negligències" a l'hora de prevenir els atemptats, però el PSOE es mou en tesis molt més rebaixades i caldrà veure si accepta les de l'independentisme en un moment molt delicat a Madrid.
Les conclusions es votaran el 29 de juny en comissió, que després passarà la proposta definitiva perquè la voti el Congrés. Abans, s'obre un període per negociar quines conclusions arriben al plenari. Els partits independentistes parlaran amb el PSOE i amb Sumar, igual que amb els socis d'investidura per aconseguir una majoria al Congrés. L'objectiu és que l'Estat, encara que sigui simbòlicament a través de la cambra baixa espanyola, reconegui que té part de culpa en els atemptats que van deixar 16 víctimes mortals. Era el compromís -implícit- que assumien els socialistes quan van acceptar la creació de la comissió però el context ha canviat des de llavors: el PSOE i Junts han "trencat" i els de Carles Puigdemont demanen eleccions. Els socialistes, molt debilitats a Madrid, no estan per fer massa cessions a l'independentisme i la comissió podria abocar-se al fracàs.
Junts i ERC volen més detalls del vincle imam-CNI
Les conclusions de Junts, que presenta la diputada Pilar Calvo, apunta cap al vincle entre l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Els juntaires consideren que aquesta relació es va ocultar per una "decisió política" i que això va acabar derivant en una "negligència o temeritat". Calvo recorda que els atemptats van tenir lloc a les portes del referèndum de l'1-O i que el PP hauria posat per damunt els interessos polítics al dret de les víctimes de saber tota la veritat del que acabava de passar. Junts recorda les tesis de l'excomissari José Manuel Villarejo, que va assegurar que l'Estat volia donar un "petit ensurt" a Catalunya i que se li hauria "anat de les mans" la relació amb l'imam, tot i que també admet que és una versió "qüestionable".
Junts sí que veu constatats els vincles del CNI amb es-Satty, però planteja dubtes sobre que realment perdés la vida en l'explosió a Alcanar, motiu pel qual demana una "certesa biològica" que no deixi dubtes. Aquest i altres aspectes que resten en dubte són els que Junts pretén que siguin suficients perquè la Fiscalia obri noves diligències. Més enllà de la via judicial, Calvo també planteja que el Congrés reconegui les responsabilitats polítiques del Ministeri d'Interior que llavors dirigia José Ignacio Zoido; i la llavors vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per ser la màxima responsable del CNI. En paral·lel, també culpa l'actual govern espanyol perquè, considera Junts, no ha desclassificat tota la informació del 17-A amb l'objectiu d'amagar el vincle real del CNI amb l'imam.
ERC, si bé amb un to més rebaixat que Junts, també apunta als vincles entre es-Satty i el CNI. El diputat Francesc-Marc Álvaro considera que l'Estat va fallar en la prevenció dels atemptats i que va cometre una "possible negligència" per no haver comunicat als Mossos d'Esquadra quin detall tenien sobre l'imam de Ripoll. Els republicans, això sí, deixen clar que no poden donar veracitat a les declaracions de Villarejo perquè no va aportar cap prova documental. Però també apunten que l'Estat havia de vigilar els moviments d'es-Satty: “Hi havia prou elements per considerar-lo una persona susceptible d’un seguiment i una avaluació molt més rigorosa”, diu ERC, que insisteix que el govern espanyol no ha garantit plenament el dret a la veritat de les víctimes.
El partit també apunta que el secret oficial ha impedit aclarir alguns “aspectes essencials” de la relació entre es-Satty i el CNI i per això reclama desclassificar tota la documentació existent relativa a l’imam. La petició de desclassificació de tota la informació, doncs, l'exposen tant Junts com ERC, i Sumar també ho demanarà. Això sí, ni el PP ni el PSOE, que sumen majoria al ple del Congrés, demanen en les seves conclusions que aquesta informació es faci pública. És un dels motius pels quals la negociació de les conclusions entre els dos partits independentistes i els socialistes són d'especial rellevància. A finals del 2024, Pedro Sánchez va desclassificar vuit documents del CNI sobre el 17-A, però Junts i ERC demanen saber-ne més detalls.
El desenllaç de la comissió, en mans del PSOE
Ara bé, el desenllaç de la comissió depèn de si el PSOE s'hi posa bé o no. La majoria dels grups que han presentat conclusions apunten a la necessitat de millorar la coordinació entre les policies de l'Estat i els serveis d'intel·ligència, però els socialistes són els menys ambiciosos en el seu escrit. El text, que signa la diputada catalana Montse Mínguez, apunta que en els últims anys ja s'han fet avenços en aquesta millora de les relacions i que cal aprofundir-los. Més enllà d'això, les conclusions socialistes destaquen que els Mossos van actuar amb "responsabilitat i eficàcia" mentre que aposten perquè la relació amb el CNI "continuï sustentada sota el principi de la lleialtat mútua". Per altra banda, sí que planteja canvis per millorar l'atenció de les víctimes del terrorisme.
Pel que fa a la resta de partits, cap sorpresa. Sumar s'alinea força amb el PSOE i també demana que s'aprofundeixi en la millora de la coordinació entre les parts. El PP sí que admet que no es va actuar a temps amb la radicalització dels terroristes i l'explosió d'Alcanar, però apunta que això sol passar en els casos de "cèdules petites i aïllades". "En cap cas es pot pretendre que sigui un acte de negligència", apunten els populars. Sobre l'imam, el PP nega que fos confident del CNI, al qual li resta cap responsabilitat sobre els atemptats. Tant PP com Vox denuncien que la comissió es va crear per exigència de Junts i ERC mentre que els populars ataquen Carles Puigdemont per, suposadament, haver fet un "ús partidista" de la informació per haver negat rebre una presumpta alerta de la CIA sobre el risc d'un atemptat a les Rambles.
Les majories perquè les conclusions de Junts i ERC tirin endavant torna a aguantar-se pels pèls. Ningú ha parlat encara sobre el desenllaç de les conclusions, però tot fa pensar que els socis nacionalistes, com el PNB, Bildu o el BNG, s'hi posaran majoritàriament de cara. La incògnita més clara és la del PSOE en un context que ha canviat molt des de la creació de la comissió. Llavors, els socialistes es van avenir a posar-la en marxa perquè necessitaven els vots de Junts per arrancar la legislatura. Ara, la relació està trencada i els catalans demanen eleccions. Vistes les conclusions d'uns i altres sembla difícil un punt d'entesa en la recta final de la legislatura. L'hora de la "veritat" sobre els atemptats del 17-A al Congrés s'apropa, però el desenllaç és incert.
