El Congrés va fer la setmana passada el tradicional ple escombra, l'últim del curs, per tancar abans de l'estiu aquelles carpetes pendents. Els titulars se'ls van endur la condonació del FLA o el sostre de despesa, però va passar més desapercebut un canvi molt rellevant de cara a les pròximes eleccions espanyoles: el que es pot denominar una mena d'operació per salvar els grups petits del Congrés abans de la tempesta ultra si es compleixen els vaticinis i el PP i Vox sumen majoria absoluta i es fan, per tant, amb el control de la mesa de la cambra primer i de l'executiu després. Es tracta d'una reforma del reglament del Congrés que rebaixa els requisits perquè tant els partits nacionalistes com l'esquerra espanyola s'assegurin un grup propi en la pròxima legislatura.
La proposta va ser presentada per ERC, Junts, Podem, Compromís i el BNG, i avalada per la majoria de la investidura de Pedro Sánchez que feia mesos que no es trobava sencera en una gran votació, principalment per la manca de suport del grup de Míriam Nogueras. En tot cas, aquesta reunió momentània de socis i exsocis de l'executiu estatal respon a dues lògiques. Per una banda, els nacionalistes ho tindran més fàcil per tenir grup (cosa que els dona visibilitat parlamentària i recursos addicionals en forma de subvencions i assessors) sense favors de la mesa que, quan han estat necessaris, han generat controvèrsia, cobrament de contrapartides polítiques, i, fins i tot, recursos al Constitucional per torturar el reglament. Per l'altra, Sumar i Podem ho tindran més fàcil per garantir-se un grup propi pensant ja en una patacada electoral que dibuixen les enquestes.
ERC i Junts, grup propi sense favors
La primera pota de la reforma és que els partits que no es presenten a tot l'Estat poden formar un grup parlamentari si obtenen cinc diputats i un 10% dels vots a totes les demarcacions on es presenten, quan abans aquesta xifra era del 15%. En les últimes eleccions la davallada de l'independentisme va fer que ni ERC ni Junts no van complir amb les condicions per formar grup propi. En concret, ERC no superava aquesta barrera ni a la demarcació de Barcelona (12,33% del vot) ni a la de Girona (14,74%), mentre que a Junts li passava exactament el mateix a la de Barcelona (9,68%) i a la de Tarragona (11,08%). Amb la rebaixa del requisit, els de Gabriel Rufián haguessin aconseguit grup per mèrits propis, però els de Nogueras encara no.
En tot cas, la mesa amb majoria del PSOE i Sumar va avalar que el PSC prestés quatre diputats als juntaires i que els Comuns en cedissin dos als republicans per incrementar els seus percentatges. Un cop constituïts els grups, aquests diputats van tornar als seus partits. Un gest que va apropar posicions per a la investidura de Sánchez, però que al Congrés sortint dels pròxims comicis pot ser molt diferent. Una mesa controlada pel PP i Vox difícilment faria la vista grossa (quan els populars han tingut majories mai han fet concessions) i els independentistes anirien cap a un grup mixt que obliga a compartir l'activitat parlamentària amb altres formacions de caràcter molt divers. Amb la barrera passant del 15% al 10% assegurar-se el grup propi és una mica més assequible per als dos partits catalans que, això sí, continuaran necessitant un mínim de cinc diputats, l'altre requisit que es demana. Segons les enquestes, ERC ho té més garantit que Junts.
Sumar i Podem es protegeixen d'una patacada
L'altra pota de la iniciativa és per als partits que es presenten a tot l'Estat, que han d'obtenir un percentatge de vot que passa del 5% al 3% per garantir-se un grup propi, més enllà de continuar necessitant un mínim de cinc diputats. A Sumar no li ha afectat en aquesta legislatura perquè supera de sobre els 15 diputats que donen automàticament un grup propi, però a Podem, que es va escindir del grup del soci minoritari del govern espanyol, ha enviat els seus quatre diputats cap al grup mixt. Amb la rebaixa del llindar, tots dos partits es protegeixen d'una previsible patacada electoral. Les enquestes més recents situen a Sumar folgadament per sobre del 3% mentre que Podem patiria més.
I la resta de partits nacionalistes?
Que Compromís i el BNG impulsin també la reforma no és anecdòtic. Totes dues formacions parteixen amb bones expectatives electorals i ni els valencians han estat del tot còmodes dins de Sumar ni els gallecs han tingut el marge de maniobra desitjat al mixt. Si Compromís anés en solitari tindria molts números de superar el 10% a les tres demarcacions del País Valencià i el BNG ho té a la mà a Galícia. Per separat és difícil que sumin cinc diputats, però podrien ajuntar-los i formar un grup propi en què només haguessin de repartir-se la vida parlamentària entre dos i no amb l'amalgama de partits del mixt. A qui no afecta el canvi és als bascos, ja que Bildu i el PNB és improbable que caiguin del 15% o del 10% del vot, si bé el problema podrien tenir-lo amb el mínim de cinc diputats -els primers en tenen sis i els segons cinc actualment.
Un grup mixt saturat
La reforma també s'emmarca en la urgència d'evitar caure en un grup mixt que està cada cop més saturat. Un bon exemple es viu en l'actual legislatura, amb un grup de nou diputats en què hi ha Podem, el BNG, Coalició Canària, UPN i una representant de Compromís. Per si no fos prou complicada aquesta convivència, abans de ser empresonat hi havia José Luis Ábalos i ara hi ha Javier Ortega Smith després d'abandonar el grup de Vox pel trencament amb Santiago Abascal. És comprensible, doncs, que Podem, el BNG i Compromís impulsin qualsevol reforma que els tregui d'aquest vesper. Més tenint en compte que el grup només pot fer-se més gran si partits com Endavant Andalusia o la Chunta Aragonesista es presenten en solitari.
Els beneficis de tenir grup propi
Més enllà de no haver de compartir espai amb diputats que no són afins ni propers, hi ha altres beneficis de tenir un grup propi al Congrés que es poden resumir en la idea que no és necessari compartir res. En primer lloc, és evident que no cal repartir-se el temps d'intervenció com passa al grup mixt. Però també és rellevant que tenir un grup propi suposa poder presentar proposicions de llei, interpel·lacions, mocions i preguntes amb plena autonomia. També permet tenir un representant a la junta de portaveus, des d'on es decideix bona part de l'activitat parlamentària.
Un dels elements destacables és que garanteix presència a totes les comissions, les legislatives i les que no ho són. De les últimes, en aquesta legislatura n'hi ha hagut algunes d'importants, com la d'investigació de l'operació Catalunya o la dels atemptats del 17-A. També permet estar a la de secrets oficials, una de les més importants de la cambra. I l'últim benefici, i un dels més importants en el cas dels grups catalans, que han perdut pes institucional a Catalunya, és que tenir grup propi permet tenir una subvenció pròpia i més alta sense la necessitat de compartir-la i també facilita la contractació de més assessors a càrrec del Congrés.
Si se suma tot plegat amb una major visibilitat mediàtica, queda clar que ningú té ganes d'estar al grup mixt i que els socis de Sánchez han aconseguit, com quan es fa testament, "arreglar papers" a temps. Si governa l'esquerra, els socis no hauran de posar-s'hi bé amb el PSOE a canvi de tenir grup, i si ho fan les dretes tindran un Congrés amb més focus opositors.
