Uns dels acords més simbòlics d'ERC i Junts amb el PSOE a canvi d'investir Pedro Sánchez va ser investigar la guerra bruta contra l'independentisme al Congrés. Implícitament, els socialistes reconeixien l'existència d'una estratègia per combatre el procés a través d'estratègies poc legítimes, sobretot durant els governs del PP, però també amb ells a la Moncloa. Arran d'aquest pacte, la cambra baixa espanyola va constituir a l'inici de la legislatura tres comissions d'investigació: la de l'operació Catalunya i la de la "veritat" dels atemptats del 17-A -pactades amb Junts- i la de l'espionatge amb Pegasus -pactada amb ERC-. La primera i la tercera es van acabar fusionant en una sola comissió, la de l'operació Catalunya, que està aturada quan toca investigar el govern del PSOE i té un futur incert en una legislatura que s'aboca a la recta final. 

La comissió no es reuneix des de l'octubre i, de fet, llavors va acordar-se prorrogar durant un any més el termini per presentar el dictamen final. Però el rellotge electoral ja comença a posar pressió. Diverses fonts consultades per Nació constaten la voluntat de reprendre la comissió, però també expliquen que no s'ha produït cap conversa per fer-ho. ERC i Junts, com a formacions a les quals pertanyen les "víctimes", confirmen a aquest diari que estan interessades a reactivar les compareixences i les indagacions per forçar l'informe final que reconegui la guerra bruta. Des del PSOE i el Sumar també expliquen que s'hi posen de cara amb la represa de l'activitat, però la realitat és que no hi ha cap avenç.

Pegasus i el paper del PSOE

Una de les claus és que el pròxim "capítol" de la comissió ha de tractar el paper del PSOE en l'operació contra l'independentisme. Les pròximes compareixences i informacions tenen a veure en gran part amb el Catalangate, l'espionatge amb Pegasus que inclou com a víctimes figures de pes tant d'ERC com Junts. Fonts republicanes remarquen que tenen especial interès a iniciar aquesta part de la investigació perquè, de fet, és la comissió específica que van pactar amb el PSOE i que després va ser afegida a l'actual. L'expresident Pere Aragonès, l'expresident del Parlament Roger Torrent o l'exlíder a Barcelona Ernest Maragall són alguns dels espiats, motiu pel qual ERC al·lega aquesta sensibilitat amb el que resta per investigar a la comissió.

Ara bé, des de Junts precisament contradiuen l'interès dels republicans. Fonts consultades de la formació consideren que tant ERC com el PSOE mantenen aturada la comissió precisament perquè actuals càrrecs del Ministeri d'Interior, començant per Fernando Grande-Marlaska, no hagin de donar explicacions. Junts recorda que la part de l'operació Catalunya que implica al PP ja ha estat àmpliament tractada i, malgrat que volen reprendre la comissió, no veuen sentit a tornar a citar càrrecs de l'època dels populars a la Moncloa. Els juntaires també treuen pes al fet que hi acabi havent dictamen perquè ells demanaran que es reconegui el paper del PSOE en l'operació Catalunya i creuen que els socialistes mai hi suport. Veus importants de l'entorn de Puigdemont, com Josep Lluís Alay o Gonzalo Boye, també van ser víctimes de l'espionatge. 

Política

La reparació impossible per a l'independentisme davant l'Operació Catalunya Sara Escalera

La resta de fonts consultades no atribueixen a un motiu concret l'aturada de la comissió, mentre Junts sí que veu una manca de voluntat d'investigar el PSOE. En tot cas, els esdeveniments polítics dels últims mesos també han deixat en un segon pla els treballs al Congrés. Les últimes compareixences van ser al maig, just abans que esclatessin el seguit de casos de corrupció al voltant del PSOE que implicaven Santos Cerdán, un bon aliat en les converses del partit amb l'independentisme i sobretot amb Junts. Des de llavors, Madrid ha estat una fàbrica d'informacions compromeses sobre l'activitat del PSOE i ja farà, doncs, més de mig any que no hi ha activitat a la comissió. La pròrroga del passat octubre -la segona consecutiva- donava un any més d'aire per reprendre les reunions i sembla que tothom vol fer-ho, però ningú en parla.

Qui ha declarat fins ara a la comissió?

Per la comissió hi han passat tant els presumptes implicats en la guerra bruta contra l'independentisme com les "víctimes". De fet, les últimes compareixences fins avui dia han estat Oriol Junqueras, Xavier Trias i Artur Mas. A l'altra banda, per la comissió també hi ha hagut un desplegament d'exdirigents del PP i de responsables policials vinculats a les clavegueres de l'Estat. Però destapar la tapa no és tan fàcil, perquè les declaracions dels implicats no ajuden a resoldre res. Mariano Rajoy, Soraya Sáez de Santamaría, Cristóbal Montoro, María Dolores de Cospedal o Jorge Fernández Díaz s'han fet el longuis com si no sabessin res d'una operació Catalunya. Entremig, filtracions que revelaven la implicació de gran part d'ells en la trama.

Fernández Díaz, al Congrés: "M. Rajoy suposo que és Mariano Rajoy"

✍️ @bernatsurroca https://t.co/iJkcwoVVIL pic.twitter.com/TxNl27fDS5

— NacióDigital (@naciodigital) March 5, 2025

Davant això, l'esquema dels exdirigents del PP ha estat sempre el mateix: negar els fets, menystenir les evidències, evidenciar desmemòria i, si la cosa s'acabava posant lletja, buscar el cos a cos amb els diputats que els interrogaven. A grans trets, aquest va ser el guió de les compareixences de Rajoy, Fernández Díaz, Cospedal i també Alícia Sánchez-Camacho a la comissió. De novetats no n'ha sorgit cap, potser perquè ningú les esperava. Sí que ha quedat constància de la nul·la voluntat dels protagonistes a esclarir uns fets que, per ara, cap jutjat ha considerat oportú obrir cap investigació d'ofici. En l'ambient hi flota la comissió d'un delicte electoral que és irreversible.

Des de les famoses clavegueres, va ser l'excomissari jubilat José Manuel Villarejo qui assegura reiteradament que l'operació Catalunya es va dissenyar des del CNI i el Ministeri de l'Interior. L'excap d'Afers Interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas també va situar Fernández Díaz, Villarejo, l'ex número dos d'Interior Francisco Martínez i l'exdirector adjunt de la Policia Eugenio Pino al capdavant de l'operació Catalunya. Aquests i altres responsables policials i del Ministeri han negat en compareixences a la mateixa comissió haver participat o que hagi existit la trama. L'únic que queda provat de tots aquests interrogatoris és que poca cosa pot quedar provada. En tot cas, si acaba havent-hi dictamen, la comissió té majoria dels socis de la investidura de Sánchez i hauria de concloure que va haver-hi una operació Catalunya contra l'independentisme.

Desenllaç incert en la recta final de la legislatura

La carpeta que cal obrir ara inclou perfils amb responsabilitats a partir del 2018, quan Pedro Sánchez ja governava a la Moncloa. Es tracta de l'espionatge amb Pegasus que va començar amb el govern del PP, però que es va mantenir amb els socialistes al govern espanyol. El gran dubte és fins a quins estaments va arribar l'ús del programari espia, amb l'actual ministre Fernando Grande-Marlaska al punt de mira. De fet, una de les últimes peticions de compareixença la va registrar Junts perquè se cités a declarar el ministre de l'Interior i els seus secretaris d'estat de seguretat, a més de demanar una sèrie d'informació al govern espanyol que per ara no s'ha concedit. Marlaska respon que, quan arriba Sánchez, s'acaba la policia patriòtica i les clavegueres de l'Estat. Alguna altra compareixença pendent és la de l'actual comissari general d'informació de la policia espanyola, Eugenio Pereiro Blanco, i diversos inspectors del cos policial.

En tot cas, ara com ara, la comissió està aturada i els tempos comencen a jugar en contra. És cert que Pedro Sánchez no fa intenció d'avançar els comicis, però a la legislatura li queda un màxim d'un any i mig de vida i, per tant, no hi ha temps per a noves pròrrogues. El dictamen, si és que s'acaba pactant un text compartit per totes les parts, ha d'estar enllestit abans que acabi el mandat perquè, primerament la comissió i posteriorment el ple, acreditin que va existir una operació Catalunya. Molt més tenint en compte que una previsible majoria absoluta de PP i Vox a la cambra no tornaria a posar en marxa la comissió. En joc hi ha un gest simbòlic però de reparació que no és menor per a l'independentisme: que el Congrés (i implícitament l'Estat) reconeguin que va haver-hi una guerra bruta per combatre el moviment sobiranista.