Les maniobres de la policia patriòtica van incidir de ple en la política catalana i, més directament, en els dirigents polítics independentistes. Àudios que han sortit a la llum entre alts càrrecs de l'executiu de Mariano Rajoy -com la ministra de Defensa i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i l'excomissari José Manuel Villarejo- deixaven evidència de pressions a l'Audiència Nacional per obrir causes contra dirigents independentistes, la celebració de la davallada electoral de CiU -Artur Mas va perdre dotze escons després de les revelacions de la UDEF, que ara se sap que eren falses, sobre comptes a l'estranger- o la investigació prospectiva per buscar irregularitats a Oriol Junqueras, president d'ERC, de les quals no se'n va trobar cap.
Sobre això i més, ara, una comissió del Congrés investiga per esclarir unes incidències per les quals cap jutjat ha considerat oportú obrir una investigació. "Tinc una certa melancolia davant els esforços per esclarir les coses. Esforços que són una mica inútils", ha assegurat l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias davant la comissió de l'Operació Catalunya. Trias ha fet evident un pessimisme respecte de la investigació que posa en evidència el guió de negar els fets i les evidències de les compareixences de Rajoy, Jorge Fernández Díaz, Cospedal i Alícia Sánchez-Camacho a la mateixa comissió. Trias ha lamentat que el PP ha travessat "absolutament totes les línies" amb pràctiques "molt greus", i ha assegurat que ningú li ha demanat perdó per la informació falsa difosa pel diari El Mundo sobre el compte a un banc de Suïssa que se li va atribuir: "No pretenc que ningú vagi a la presó. Com a mínim que els hi faci vergonya i algú digui m'he equivocat."
L'exalcalde ha lamentat "moments de tremenda soledat" fins que "la policia patriòtica s'ha girat en contra de les persones dels Comuns i d'esquerres". A parer seu, els Comuns i altres grups polítics van utilitzar la seva situació i la informació que l'incriminava falsament per "treure'n profit" electoral. Les informacions contra Trias van aparèixer el 2014, mesos abans de les eleccions municipals. El context era complicat a CiU, perquè hi acabava d'haver la confessió de l'expresident Jordi Pujol; sobrevolava el cas Palau, i la Guàrdia Civil va acabar escorcollant la seu de CDC abans dels comicis del 2015.
El paper de Colau
Aprofitant el context de corrupció sistèmica, dirigents polítics van utilitzar la informació -falsa- del compte bancari de Trias, com Ada Colau en campanya electoral: "Xavier Trias i Esperanza Aguirre tenen moltes coses en comí: estan envoltats de corrupció i tenen una forma compulsiva de retallar drets bàsics i privatitzar serveis públics, i per fer-ho ens diuen que no hi han diners i després els tenen a Suïssa i Andorra". "Dels 15.000 vots d'avantatge que em va treure Colau, una part important està aquí", ha dit Trias durant la seva compareixença.
El líder d'ERC i exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, també ha comparegut aquest dilluns davant la comissió d'investigació, a la qual ha demanat pel seu "deure polític i moral" portar les seves conclusions davant la Fiscalia. A diferència de Trias, Junqueras ha assegurat que no vol el perdó dels responsables, sinó justícia. Segons el líder republicà, els màxims responsables del govern popular "van creuar els principis del dret i les bones pràctiques de la democràcia". "Cap estat que se sent fort en les seves conviccions necessita condemnar un professor a una espècie de mort civil impedint-lo fer la seva feina", ha lamentat Junqueras, que ha preguntat irònicament quin perill suposa ell com a professor per a l'Estat. En el seu cas, les conseqüències polítiques i personals es deuen a l'1-O. Només va poder ser candidat des de la presó el 2017 i, el 2021, ja inhabilitat, va haver de cedir a Pere Aragonès ser cap de llista.
La pèrdua de 12 escons
També l'expresident de la Generalitat Artur Mas va comparèixer davant la comissió d'investigació. "La manera de guarir la ferida que se li ha provocat a conseqüència d'actuar per part de determinats organismes centrals de l'Estat és sabent la veritat. I no només sabent la veritat, sinó que en algun moment les persones que van ser responsables de determinades decisions que estaven al marge de la llei hagin d'assumir les seves responsabilitats", va reblar Mas, que va anunciar una querella en saber que va ser la primera víctima de l'espionatge amb Pegasus a l'Estat. Per a Mas, després de les revelacions falses de la UDEF l'any 2012 tampoc hi va haver possibilitat de reparació: va acabar perdent 12 escons i, després de la creació de Junts pel Sí, va acabar fent una passa al costat.
La comissió d'investigació tracta ara de posar llum a unes maniobres de les conegudes com a clavegueres de l'Estat que van tenir evidents conseqüències polítiques. A falta de saber les seves conclusions, la manca d'investigació judicial sobre la trama i que els principals responsables ja no ocupen els càrrecs que ocupaven -i, per tant, les responsabilitats polítiques ja no tindrien l'efecte que haurien de tenir-, sembla que la reparació de l'independentisme serà difícil -sinó impossible- que sigui una realitat.
