La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el conseller basc d'Habitatge, Denis Itxaso, han reclamat aquest dimarts que les inversions públiques en habitatge assequible quedin fora de les penalitzacions per vulnerar les regles fiscals. Segons Itxaso, l'habitatge ha passat a ser una "prioritat" i per això requereix un "tractament fiscal específic".

Aquest és un dels deu punts inclosos en les aportacions conjuntes dels dos territoris en el Pla Europeu de l'Habitatge impulsat per la Comissió Europea. Entre altres demandes, hi ha un mecanisme de finançament molt a llarg termini i amb interessos baixos a través del Banc Europeu d'inversions (BEI) per estimular la construcció d'habitatge protegit i fomentar la rehabilitació.

En aquesta declaració conjunta de Catalunya i Euskadi, i a les que s'ha deixat la porta a altres comunitats a adherir-se, s'han incorporat altres mesures -fins a arribar a la desena- com que l'habitatge no es desvinculi de les polítiques "d'ocupació, igualtat i cohesió territorial"; que les polítiques d'habitatge esdevinguin estructurals i es mantinguin en el temps; l'existència de fons permanents per donar suport a la construcció d'habitatge assequible; i que es prioritzi "la funció social de l'habitatge davant l'especulació".

El conseller basc ha destacat que en el moment actual l'habitatge és una "prioritat" i que, com a "Infraestructura social", caldria tractar-se en termes fiscals fora de les regles de despesa, o almenys tenir un tractament específic perquè governs locals, territorials i estatals es puguin endeutar més enllà del que marquen els objectius de dèficit.

En aquest sentit, ha recordat que la sortida de la crisi de la covid en comparació a la crisi financera anterior, amb fortes retallades, va marcar la "diferència".

Itxaso, a més, ha recordat que els terminis en la construcció d'habitatges estan marcats per altres ritmes i ha remarcat que per endeutar-se cal finançament i que els governs es troben amb "limitacions" per poder dur a terme programes que estan condicionats per les regles fiscals.

Per la seva banda, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha celebrat la col·laboració entre la Generalitat i el País Basc per resoldre la manca d'habitatge i l'aposta "ferma i decidida" dels dos executius per resoldre-la. En el cas de Catalunya, ha recordat la consellera, la falta d'oferta ha estat aprofitada per alguns moviments populistes com a "element de confrontació".

Els dos titulars d'Habitatge han coincidit, a més, en identificar els joves com el col·lectiu que té més dificultats en accedir a un habitatge i han reclamat a la CE un "marc flexible i adaptat als diferents territoris". De fet, ha afegit Itxaso, el problema d'accés a l'habitatge ha deixat de ser un problema de les classes més vulnerables i ja ho és de les classes mitjanes.

Segons han explicat els dos executius, l'objectiu comú de la declaració és aplicar criteris de convergència territorial i cohesió social per reduir les desigualtats entre regions europees. Es tracta dels dos factors identificats que generen més desigualtat. En aquest sentit, els dos consellers han destacat que la política europea d'habitatge sigui "estructural" i no respongui a "fons ocasionals".

"Ha de situar-se en el centre de l'agenda social europea com un dels pilars del benestar social amb criteris de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental", ha apuntat el conseller basc, que veu com una "oportunitat històrica" que la CE doni veu a les regions per fer les seves aportacions "en un assumpte que Europa s'està jugant el seu futur", ha dit.