Ni rastre dels pressupostos. Mitjans d'octubre és el moment en què s'haurien de presentar els pressupostos al Parlament per començar-ne la tramitació, amb l'horitzó d'entrada en vigor l'1 de gener. La normalitat és que això no sigui així i que els comptes arribin amb retard o, senzillament, es recorri a la pròrroga pressupostària i als suplements de crèdit. Ha passat aquest 2025 amb Salvador Illa a la presidència i, ara com ara, l'executiu veu "just" tenir els comptes l'1 de gener, com era la voluntat del Govern. "No hi ha novetats; el Govern vol tenir pressupostos, però no hi ha cap canvi", ha sintetitzat la portaveu, Sílvia Paneque. L'escenari, ara, és explorar la negociació amb els grups i no aprovar un projecte de llei sense tenir lligats els suports parlamentaris.
El Departament d'Economia va fer els primers passos per a l'elaboració dels comptes a l'agost. Al setembre, el Govern va fixar el sostre de despesa. Des d'aleshores, "treball intern" a la conselleria que pilota Alícia Romero per tenir llesta una proposta, sense data específica ni calendari concret. Per què s'eternitza, aquesta feina interna? "Si cal esperar unes setmanes i avançar en el finançament singular, avancem", ha indicat la portaveu. Així, com està el finançament singular i el treball dels experts? "Cap novetat, cap canvi". La prioritat és tenir pressupostos, però el cert és que les possibilitats d'una negociació per la via ràpida s'esgoten, a jutjar per les demandes dels socis d'Illa, que no totes depenen de Palau o del Parlament.
El president, de fet, deia fa uns dies que "no té pressa" per tenir uns "bons pressupostos", però advertia els grups parlamentaris que "no dilatarà" els terminis si veu que la negociació no avança. "En les negociacions es veu si s'avança o no s'avança", ha dit la portaveu, que tampoc ha volgut detallar què passarà si, finalment, es constata que hi ha una voluntat de dilatar excessivament la qüestió. A Palau tenen clar que la carpeta pressupostària no es pot "eternitzar" i que, arribat el moment, tothom s'haurà de posicionar. Sindicats, patronals i societat civil ja han començat a alçar la veu perquè totes les parts es posin d'acord i Catalunya tingui pressupostos, i això pot anar a més si finalment es bloqueja la situació. Ni ERC ni els Comuns volen parlar, ara, dels pressupostos, i al Parlament no hi ha vies alternatives que tinguin recorregut.
El Govern no amaga que les converses no han començat. Tots dos partits han posat condicions prèvies abans d'obrir negociacions. Els republicans volen concrecions en el model i en la recaptació de l'IRPF, però això depèn del govern espanyol i del Congrés dels Diputats. Sobre el model, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha dit més d'una vegada que hauria d'arribar una proposta abans d'acabar l'any. Sobre la recaptació, el PSC va donar suport a la via d'ERC durant el debat de política general, però no s'ha començat a discutir res a la cambra espanyola, ni hi ha previsió de fer-ho. En matèria d'habitatge, prioritat dels Comuns, és més fàcil que hi hagi concrecions. "Tenen aquest mes per complir", ha advertit aquest dimarts David Cid. Hauria de ser entre octubre i novembre quan es concreti el registre de grans tenidors o la regulació dels lloguers de temporada.
