El debat de política general ajuda a esbossar l'escenari polític, les majories i les dinàmiques parlamentàries de cara al curs. A Palau expressen satisfacció per com ha anat, amb un debat centrat en propostes i allunyat del soroll de l'extrema dreta, però Salvador Illa en surt amb algunes lliçons. La primera, que hi ha camí per transitar, però que no serà plàcid i que caldrà desbrossar-lo per mantenir la confiança dels socis. La segona, que no hi ha majories alternatives que tinguin recorregut de fons, amb Junts que continua més pendent del Congrés, on és decisiu, que no pas de la força que pot exercir al Parlament. La tercera, que la legislatura farà pujada si el president no sacseja l'oasi polític català i prem l'accelerador en matèria d'habitatge i assumeix més riscos en l'àmbit del finançament.
El toc d'alerta d'ERC i els Comuns és polític, més que una evidència de problemes de fons amb conseqüències irreversibles. Però el missatge de les dues formacions que van portar Illa a la Generalitat coincideix en la necessitat de sacsejar la tranquil·litat socialista. Davant l'"apatia" o l'"anestèsia" denunciada aquests dies al Parlament, els socis reclamen ambició i més velocitat, per no caure en una certa monotonia que deixi la resolució dels problemes per al tram final de la legislatura. "El temps se li acaba; qui espera, desespera", deien Josep Maria Jové i Ester Capella. A l'horitzó hi ha els pressupostos, que Illa no podrà negociar fins que no compleixi els acords pels suplements de crèdit i detalli la lletra petita del nou model de finançament, amb singularitat inclosa.
En el primer àmbit s'han de concretar algunes mesures en les pròximes setmanes. Això no impedeix que el president s'hagi endut un revés al Parlament, que no ha comprat el gran anunci per mobilitzar sòl i confiar que els privats hi faran més de 200.000 pisos -una part dels quals protegits- en els pròxims anys. El Govern pot tirar el pla endavant, però l'abstenció dels socis d'investidura no és menor i evidencia que els socialistes han d'accelerar reformes que incideixin en apaivagar l'emergència habitacional ara, no pas el 2030. És el missatge que van transmetre Jéssica Albiach i David Cid. L'oficina antidesnonaments, el registre de grans tenidors o la regulació dels lloguers de temporada hauria d'estar enllestit abans del novembre.
Gest amb ERC a l'espera del model de finançament
En finançament, la cosa és més complicada, perquè depèn de Madrid. Del debat en surt la sintonia dels socis en la reforma del model, el principi d'ordinalitat, que genera reticències a l'Estat, i el reforç de la Hisenda catalana. És significatiu, també, que el PSC hagi avalat la via d'ERC en relació amb la recaptació de l'IRPF, perquè els socialistes van votar a favor d'habilitar la Generalitat per assumir aquest impost, en els termes que els republicans han plantejat a Madrid i que també incomoda el PSOE. A Palau confien tenir un pacte pel model abans d'acabar l'any. Així com fa uns mesos arribava incertesa des de Madrid, fonts coneixedores veuen ara un compromís ferm perquè pugui sortir la reforma.
De l'ambició d'aquest plantejament i del marge de millora en forma de negociació en dependrà la carpeta pressupostària. Ara bé, el Govern no vol que la complexitat del finançament eternitzi el calendari dels comptes, que es continuen treballant internament al Departament d'Economia, abans de portar-los als grups. Tradicionalment, el 10 d'octubre era la data marcada en vermell al calendari per començar la tramitació al Parlament, per poder-los tenir en vigor l'1 de gener. Sigui com sigui, del debat també en surt una altra carícia als republicans, amb el vot a favor del PSC -i de Junts- a l'Entesa de País per avançar en la resolució del conflicte polític. Una victòria dels de Junqueras, que celebraven en públic i en privat.
Sense blocs alternatius amb recorregut
Illa està compromès amb els acords d'investidura, un matrimoni "per quatre anys" amb ERC i els Comuns, i a l'horitzó no es veuen majories alternatives que puguin tenir recorregut. Sí que hi ha elements que evidencien les discrepàncies dins del bloc de la investidura -per exemple, aquesta setmana ha revifat el Hard Rock i s'ha avalat l'ampliació del Prat- i que poden prosperar al Parlament, però no en carpetes nuclears ni per aconseguir uns pressupostos. El Govern està obert a propostes d'altres grups, especialment de Junts, però no n'acceptarà que posin en risc els pactes que van portar Illa a la Generalitat. El rumb incert dels de Puigdemont -que continuen meditant què fer amb Sánchez- cohesiona més la majoria de la investidura, i el PP intenta erigir-se en l'oposició real a Illa i tampoc hi ha possibilitat d'entesa.
Més enllà de les diferències i l'exigència dels socis, el resultat del debat mostra que Illa sap que té camí per transitar. En la majoria de les propostes al Parlament, el PSC, ERC i els Comuns van votar en el mateix sentit. De fet, els socis van avalar el pla del Govern en relació amb els 50.000 pisos o la rehabilitació d'habitatges. També es va refermar el compromís en el traspàs de Rodalies, una altra de les grans carpetes de la legislatura i on els socis coincideixen que s'avança a bon ritme. Abans d'acabar l'any es constituirà l'empresa mixta, que anirà gestionant la xarxa de manera progressiva. El Govern, doncs, té marge per continuar avançant amb els aliats prioritaris, però haurà d'apujar el ritme per guanyar-se els vots si no vol que la legislatura comenci a fer pujada.
