Els socialistes acumulen una quota de poder institucional sense precedents, amb governs a l'Estat, Catalunya i Barcelona, i les principals ciutats del país. A això se li suma l'absència d'una alternativa articulada que tingui prou força per fer-los ombra, sobretot a la Generalitat. A Madrid, totes les enquestes -menys el CIS- projecten una victòria de la dreta i l'extrema dreta per fer caure el PSOE, però el PSC es manté fort al Parlament i a la capital catalana. El control de les tres institucions, però, no és sinònim de governabilitat plàcida. La normalitat que promouen Pedro Sánchez, Salvador Illa i Jaume Collboni topa amb una realitat: ara com ara, no hi ha pressupostos garantits en cap de les tres administracions.
La tardor determinarà les possibilitats d'èxit de les negociacions mentre l'oposició va fent la carta als Reis per fer valdre els seus vots. Al Parlament i al Congrés és on les carpetes estan més entrellaçades, amb el finançament singular com a clau de volta, tot i que per això no és garantia de res per a Sánchez. A Catalunya no hi ha ni rastre de pressupostos mentre s'eternitza el "treball intern" al Departament d'Economia a l'espera de concrecions en el nou model i en la recaptació d'impostos, amb la mirada a Madrid. Al Govern ja assumeixen que caldran avenços en aquesta carpeta per poder asseure ERC a negociar. En matèria d'habitatge, prioritat per als Comuns, es preveuen concrecions en les pròximes setmanes, com es va comprometre l'executiu.
En tot cas, l'horitzó de l'1 de gener ja es dona per descartat, perquè per als pressupostos s'haurien d'haver presentat ja al Parlament per començar-ne la tramitació, i encara no s'han aprovat al consell executiu. Illa espera tenir-los lligats amb els socis abans de fer passes endavant, però tampoc vol "dilatar" excessivament el calendari. La prioritat, diu, és tenir uns bons comptes, i si cal esperar una mica més, esperarà, sempre que no vegi mala fe en les negociacions per part d'ERC i els Comuns. A ningú li interessen eleccions ni que la legislatura descarrili, perquè tots els socis saben que tenen força per aconseguir èxits negociadors a Catalunya. No només en finançament o habitatge, també Rodalies. Illa té camí per transitar, però l'haurà de treballar
Sánchez no en té prou amb el finançament
Estretament lligat amb el que passi a Catalunya hi ha l'escenari de Madrid. ERC no negociarà amb Sánchez si abans no s'ha desbloquejat la carpeta del finançament i els seus vots, com tants d'altres, són imprescindibles. Abans d'acabar l'any s'hauria de presentar una proposta de model i en funció de l'ambició d'aquest plantejament hi haurà més o menys possibilitats d'èxit en la negociació pressupostària. Però el president del govern espanyol, que aquest dimarts ha garantit que presentarà el projecte de llei encara que no tingui garantits els suports, no en té prou d'arrenglerar els republicans amb el bloc de la investidura. Té davant dos ossos durs, com són Junts i Podem.
Els de Carles Puigdemont mantenen la incògnita de què pensen fer amb Sánchez, una decisió de recorregut limitat perquè tot el que no sigui alinear-se amb PP i Vox per a una moció de censura -escenari que no es contempla- no provocaria la caiguda del govern espanyol. Alhora, els juntaires necessiten l'amnistia del seu líder a l'exili i tenen una força negociadora a Madrid que no tenen a Catalunya, on viuen distanciats del PSC, com s'ha vist al debat de política general. Passi el que passi, els seus vots també són decisius per als pressupostos espanyols. Pel que fa a Podem, enemistats amb el PSOE i Sumar, res fa pensar en un acostament que doni aire a Sánchez. A Espanya, les opcions de tenir pressupostos són escasses, però el govern espanyol està decidit a aguantar.
Poques opcions per a Collboni
La tercera pista de ball és Barcelona, més desvinculada de les altres dues però també amb poques certeses. Collboni ha anunciat uns pressupostos que per primer cop superen els 4.000 milions d'euros, i els Comuns i ERC ja han traslladat les seves exigències. Aquesta setmana també es posicionarà Junts, que suma majoria absoluta amb el PSC però que ja fa temps que totes dues forces han exhibit una llunyania creixent, amb la mirada posada en el 2027. Els Comuns demanen activar la regulació municipal dels lloguers de temporada que fa gairebé un any que es va anunciar i deixar de banda la idea de desallotjar els pisos ocupats a Vallcarca pel projecte de la rambla verda. I pel que fa als republicans, volen un fons de 10 milions d'euros per als barris afectats pel turisme i augmentar el pressupost d'habitatge. Elisenda Alamany avisa que només cediran els vots si el PSC els compra totes les propostes.
La situació a Barcelona, doncs, tampoc convida a l'optimisme per als socialistes i Collboni, ara com ara, s'aboca cap a la qüestió de confiança. A l'Estat, Sánchez necessita una quadratura del cercle gairebé impossible. Qui ho té més a prop és Illa, però abans caldran concrecions en les grans carpetes de la legislatura i fer cessions als socis, perquè el panorama al Parlament fa inviables altres aliances. Els socialistes tenen pràcticament tot el poder, però afronten els pressupostos a tres bandes amb poques garanties d'èxit.
