Primer pas del Congrés per a la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). La cambra baixa espanyola ha permès la tramitació de la mesura pactada entre Pedro Sánchez i ERC amb l'aval de Junts. La majoria de la investidura ha tombat les esmenes de PP i Vox i ha validat la continuïtat de la llei, que serà aprovada de manera definitiva previsiblement a la tardor. El govern espanyol i els republicans van tancar un perdó del deute que en el cas català és del 22% i s'eleva fins els 17.100 milions d'euros. La Moncloa va aprovar aquesta condonació el desembre del 2025, però encara no s'havia portat al Congrés.
A diferència d'alguns dels acords del PSOE amb ERC que sempre viuen amb la incògnita del Congrés, aquest cop ja tot semblava més de cara per dos elements: la condonació beneficia totes les comunitats -per un valor total de 83.000 milions d'euros- i Junts -que comparteix amb ERC que aquest deute no hauria d'haver existit mai- ja havia dit que no hi posaria cap obstacle malgrat aspirar a una proposta de màxims. La comunitat més beneficiada en termes absoluts serà Andalusia, amb 18.791 milions, seguida de Catalunya i el País Valencià, amb 11.210 milions. El conjunt de les comunitats s’estalviaran 6.700 milions d’euros en interessos.
La mesura forma part d'un dels acords per a la investidura de Sánchez i en el cas de Catalunya suposarà la reducció de més del 20% del deute de la Generalitat. El mètode de càlcul s'ha basat en tres fases que inclouen la població ajustada, la condonació del deute per habitant i l'aplicació d'un IRPF a l'alça. La condonació del deute del FLA compta amb l'oposició del PP tot i que el govern espanyol ha recordat que set de cada deu euros seran de comunitats governades pels populars. La Comunitat de Madrid, que no està adherida al FLA, però a qui se li poden condonar 8.644 milions d'euros de deute, és qui lidera l'oposició entre aquests territoris.
"Un endeutament molt elevat"
Durant el ple, el ministre d'Hisenda, Arcadi España, ha defensat el projecte de llei tot recordant que les comunitats autònomes acumulen un deute equivalent, de mitjana, al 20,3% del seu PIB. "Tenim comunitats que arrosseguen un endeutament molt elevat", i assegura que això "dificulta la prestació dels serveis públics". España també ha aprofitat la seva intervenció per acusar Vox de voler una "involució" de l'Estat autonòmic i ha retret al PP que no hagi presentat cap alternativa als criteris de repartiment de la condonació.
Per la seva banda, el diputat de Junts Josep Maria Cruset ha assegurat que el seu partit ha facilitat que el projecte continuï la seva tramitació perquè considera que cal "eliminar el FLA", però ha advertit que presentarà esmenes per reclamar "la cancel·lació de la totalitat del deute", tal com va aprovar el Parlament. També ha carregat contra ERC i el PSC i s'ha preguntat "per què proposen rebaixar un 19% el deute de Catalunya i un 50% el d'Andalusia".
La diputada d'ERC Teresa Jordà ha acusat el PP de votar en contra de la mesura que beneficia també les comunitats on governa, com de fer-ho al costat de Vox, que "vol liquidar l'Estat autonòmic". A més, ha remarcat que la condonació beneficia totes les autonomies que es van endeutar per finançar els serveis públics i que, per tant, no és només "un privilegi per a Catalunya".
Endavant el FLA, ara el finançament
Des de l'òrbita republicana, els avenços del FLA al Congrés era un dels objectius que es marcaven per un juliol amb moltes carpetes obertes. La primera era el veredicte europeu sobre l'amnistia, que es va resoldre a favor de l'independentisme malgrat que els tribunals espanyols encara mantenen resistències a aplicar la norma. La segona era la del FLA i ara resta la del nou model de finançament, que s'aprovarà al Consell de Política Fiscal i Financera del dimecres de la setmana vinent. El model anirà al Congrés a la tardor però Junts ja ha deixat ben clar que no ho posarà fàcil perquè la seva proposta és el concert econòmic.
Fa mesos que tant el Govern com ERC pressionen Junts perquè s'avingui a aprovar el nou model de finançament. Aquest mateix dimecres des del Parlament, Salvador Illa instava a Junts a passar "de la queixa a les solucions" davant la manca d'inversions de l'Estat i els instava a donar suport al consorci d'inversions. En altres ocasions, el president de la Generalitat també ha collat Junts amb el nou finançament. També ERC, recentment a través del seu president Oriol Junqueras, ha demanat a Junts que se sumi als acords tancats dels republicans amb Sánchez. La contraproposta de Junts també ha estat llargament reiterada: un front comú amb ERC i els diputats del PSC al Congrés per defensar un concert econòmic. Posicions, doncs, molt distanciades que a la tardor decidiran el futur del nou finançament.
