L'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la llei d'amnistia servirà per obrir una nova etapa política a Catalunya i a l'Estat? És un final o més aviat un principi? Són dues preguntes que sobrevolen l'ambient des de dijous, quan la justícia comunitària va validar l'encaix legal de la norma. Qui surt guanyant i qui surt perdent en aquest nou escenari? Aquests són els vuit protagonistes que es veuen afectats o impactats per la decisió, primera gran victòria de l'independentisme després d'anys d'incertesa i divisió.
Carles Puigdemont
El líder de Junts, que fa mesos que juga un paper discret dins i fora del partit -dijous era de vacances, com va dir el seu advocat Gonzalo Boye a la SER-, veu com té més a prop el retorn, però també sap que dependrà de què digui el Tribunal Constitucional (TC) i de fins a quin punt el Tribunal Suprem es mogui. La gran pregunta és què farà si torna: continuarà a primera fila? Treballarà per combatre l'ascens d'Aliança Catalana? O s'enretirarà per deixar pas a una nova generació? La resposta, per ara, només la té ell.
Oriol Junqueras
La sentència el situa més a prop de poder ser candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat, però encara no pot donar res per fet: a dia d'avui, continua inhabilitat per exercir un càrrec públic fins el juliol del 2031. Entre els reptes immediats té aconseguir que s'aprovi el finançament pactat amb el PSOE, que es compleixin la resta de compromisos amb els socialistes i, al mateix temps, presentar-s'hi com a alternativa. Pot treure pit de l'amnistia al costat de Junts, però les relacions entre els dos partits continuen distants.
Salvador Illa
El president de la Generalitat no era partidari, en un principi, de l'amnistia, però la va acabar acceptant quan Pedro Sánchez va veure que era l'única manera de ser investit. Principal escuder del líder del PSOE, tota l'estratègia està pactada amb la Moncloa. Reclama a la justícia espanyola que sigui ràpida amb l'amnistia, perquè sap que la normalització total només arribarà quan Puigdemont i Junqueras tinguin tots els drets restaurats. De moment, retrocedeix a les enquestes, però té pressupostos aprovats.
Pedro Sánchez
La sensació és que l'amnistia està més que amortitzada, bàsicament perquè des que es va aprovar s'ha convertit en el menor dels seus problemes: els casos de corrupció que afecten el seu entorn s'han anat fent grans -entre certeses i abusos del poder judicial- i perquè l'ombra del finançament irregular va afectant cada vegada més el PSOE. Si no repeteix com a president, no serà per l'oblit judicial als líders independentistes. Sempre podrà dir que la llei va rebre l'aval d'Europa i, per ara, del Constitucional.
Alberto Núñez Feijóo
El PP va batallar contra l'amnistia al Congrés, al Senat, als tribunals i al carrer. Ara es veu obligat a acatar el TJUE, però això no vol dir que reclami l'aplicació immediata de la norma. Feijóo, que en privat es va mostrar partidari d'un indult condicionat a Puigdemont i vol "girar full", no té alternativa a combatre la norma, tenint en compte que un sector del partit -liderat per José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso- no trauran el peu de l'accelerador. Tampoc els socis de Vox, autàrquics, als quals necessita per governar.
Pablo Llarena
El magistrat del Tribunal Suprem va tenir una oportunitat d'or per extradir Puigdemont l'estiu del 2018. Com que Alemanya va decidir no entregar l'expresident de la Generalitat per un delicte de rebel·lió, com volia Llarena, la malversació li va semblar un delicte menor per portar-lo a l'Estat. Ara no té intenció de retirar l'ordre de detenció que pesa sobre Puigdemont, i no se sent interpel·lat per la decisió del TJUE. Ja són pràcticament nou anys de causa oberta a la justícia espanyola i res fa pensar que s'acabi aviat.
Manuel Marchena
Autor de la sentència del procés, candidat del PP a presidir el poder judicial fins que es va descobrir que l'estratègia passava per controlar la sala segona del Suprem "per la porta del darrere", és qui ha elaborat l'argumentari per acusar els líders del procés de malversació agreujada: com que no van utilitzar recursos privats per fer el referèndum, és que es van enriquir il·lícitament. Ja no presideix la sala segona de l'alt tribunal, però la seva incidència és innegable. La clau és què passarà si hi ha un xoc obert amb el TC.
Cándido Conde-Pumpido
El president del Constitucional va estar en tot moment informat dels moviments que van portar a la llei d'amnistia. Era conscient del redactat perquè el PSOE no es volia arriscar a aprovar una norma al Congrés que després fos invalidada pel TC. Després de les vacances, el tribunal haurà de decidir què fa amb els recursos d'empara dels líders independentistes, de manera que és qui té, en certa manera, el control del calendari. La resolució del TJUE aporta certeses, guanyadors i perdedors, però no és el final de res.
