El Tribunal de Justícia de la Unió Europa ha estat més contundent -molt més- del que esperaven els partits independentistes, els afectats per causes relacionades amb l'1-O i la Moncloa. El nítid aval de la justícia comunitària a la llei d'amnistia, que fa més de dos anys que la dreta judicial boicoteja negant-se a aplicar-la, dona poc marge als tribunals espanyols per no aplicar-la. La batalla jurídica sembla resolta a favor dels promotors de la norma i ara, l'aplicació o no, amb derivades polítiques evidents, es juga al calendari.
Penalistes com Marc Molins asseguren que una aplicació rigorosa de la sentència del TJUE hauria de fer que en dos mesos com a màxim els tribunals -el Constitucional, el Suprem, l'Audiència Nacional, el de Comptes i el TSJC- apliquin la llei d'acord amb el que aquesta preveia inicialment. També hi ha la possibilitat, però, que el termini comenci a córrer quan es pronunciï el TC, previsiblement a la tardor. En tot cas, hores després que es fes pública la sentència el jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, ja ha dit que això no va amb ell i que no retirarà l'ordre de detenció de l'expresident i líder de Junts Carles Puigdemont, impedint que pugui tornar de l'exili belga.
Tots els actors són conscients de la batalla del calendari. Al marge de si els tribunals acaten o no el termini de dos mesos, en les seves declaracions tant Oriol Junqueras com Jordi Turull -tots dos estan pendents ser amnistiats per recuperar el seu dret de presentar-se a unes eleccions- han posat pressa perquè no continuïn dilatant-ne l'aplicació. El secretari general de Junts ha afirmat que no haurien de "fer vacances". El president Salvador Illa també ha dit que l'aplicació ha de ser "immediata" a més "d'obligada" i el ministre de Justícia, Félix Bolaños, que s'havia de complir "com més aviat millor". La pressió al TC per escurçar terminis serà màxima per part dels promotors de la norma.
La previsibilitat dels alts tribunals
A diferència del que passa amb la justícia europea, que n'ha propinat de fredes i de calentes als independentistes, els alts tribunals espanyols actuen amb una previsibilitat que s'explica pel rol dels partits -la dreta de forma tan agressiva com eficaç- en l'elecció dels magistrats i en condicionar-los. Es dona per fet que el TC, amb majoria de membres afins al govern espanyol i que, de forma discreta, va compartir amb la Moncloa el procés d'elaboració de la llei per garantir-ne l'encaix constitucional, avalarà la norma i resoldrà al setembre. Hores després que es fes pública la decisió del TJUE ja ha dit que l'estudiarà i tindrà en compte.
El conflicte és al Tribunal Suprem, que aquest dijous ha guardat un calculat silenci. La seva sala penal està controlada pels conservadors. Quan la presidia Manuel Marchena (encara n'és membre però no la presideix, responsabilitat que recau en el també conservador Andrés Martínez Arrieta) van condemnar amb duresa els líders del procés a la tardor de 2019 per sedició. Després es van negar a mesures de gràcia -van informar negativament sobre els indults de primavera de 2021 pactats entre el PSOE i ERC perquè no veien ni penediment ni renuncia a l'independentisme- i fins ara han driblat l'amnistia. El mateix pel que fa al jutge instructor Llarena, que no abandona la idea de detenir i empresonar Puigdemont i que va ser dur en les cautelars amb els condemnats abans que se'ls jutgés.
Fins on arribarà la fugida endavant?
Quan resolgui el TC i el Suprem revisi si amnistia les condemnes per malversació (pensen que el problema no són els interessos econòmics de la UE que ha valorat el TJUE i sí un suposat enriquiment personal del Govern de l'1-O) i habilita Junqueras, Raül Romeva o Turull i què fa amb les ordres de detenció dels exiliats, l'alta judicatura haurà decidit si posa o no fi a la seva fugida endavant contra el poder legislatiu i l'esperit de la norma.
El moment polític serà clau. Si són capaços de dilatar, amb qüestions procedimentals, resolent altres assumptes o amb noves consultes a Europa, poden entrar de ple en el període electoral. La legislatura espanyola acaba el juliol de 2027, però Sánchez, assetjat pels casos de corrupció al PSOE i al seu entorn i sense suports suficients al Congrés, ha dit que presentarà pressupostos a la tardor. Ara ja no parla d'acabar la legislatura -i, per tant, convocar les generals després de les municipals i autonòmiques de maig- sinó d'eleccions "al 2027".
Eleccions al 2027
S'ha instal·lat que si els pressupostos cauen al Congrés -seria un miracle que no passés-, podria convocar eleccions al febrer o al març amb l'argument d'ampliar suports. Unes generals abans de les municipals és el que volen alguns alcaldes i barons del PSOE i el PNB, i la Moncloa opina que uns pressupostos expansius poden formar part del reclam electoral.
Les enquestes, però, situen el PP i Vox, que ja governen junts diverses autonomies, al llindar dels 200 escons, molt per damunt dels 176 de la majoria absoluta. Amb un govern de la dreta i la ultradreta en camí, l'alt tribunal se sentirà més fort -o directament impune- per continuar esquivant l'aplicació de l'amnistia. O fins i tot podria esperar que el nou executiu la derogués deixant sense cobertura les causes i persones no amnistiades a preu d'incendiar el conflicte. El context en relació a la justícia de la UE, una unió d'estats on l'opinió dels governs és preponderant, també podria ser diferent.
Contra les regles del joc
L'independentisme i els defensors de l'amnistia han obtingut aquest dijous una victòria clara, sí. Però l'envalentida dreta judicial, a qui el govern del PP, aleshores amb l'acord del PSOE, va confiar el 2017 la resolució de conflicte català, continua negant-se a acceptar les regles del joc que després van pactar Sánchez i els socis independentistes. I l'amnistia és per l'alta judicatura -que es va arribar a manifestar en contra- la més atacable i la més feridora de les iniciatives de desescalada. Miren el calendari i esperen un govern afí per fer la seva.
És, per a ells, secundari que les regles vigents tinguin l'aval del TJUE, el puguin obtenir del TC i gaudeixin d'ampli suport social i polític a Catalunya i en forma de majoria absoluta a la cambra on resideix la "sobirania nacional" espanyola que el procés va qüestionar. El dubte no és el que intentaran fer; és si tindran temps i trobaran arguments per vestir-ho i si, arribat el cas, al PP li interessarà seguir per aquest camí o, sense fer massa soroll, s'estimarà deixar que s'apliqui la llei de punt final i es posi el comptador a zero amb Junts. El PP ha rebut la sentència del TJUE amb una flema sorprenent tenint en compte que va titllar la llei de "cop d'estat". Sense dir-ho amb massa fe, l'independentisme entén la llum final al túnel de la repressió com una invitació a recuperar la iniciativa política per l'estat propi.
