La legislatura espanyola encara té deures pendents, cap de més important que concretar una reforma del finançament que aniria bé a Catalunya, però tothom ha tret ja l'agenda per veure quan podrien arribar les eleccions. Pedro Sánchez, que fa uns mesos deia que volia esgotar la legislatura, ja no és tan contundent i només garanteix "pressupostos el 2026 i eleccions el 2027". Quan? No se sap. A tot estirar, haurien de ser al juliol, però tot apunta que seran abans, quan el president espanyol vegi una escletxa que li permeti intentar de nou la carambola de 2023. A l'entorn del PSOE comença a guanyar força que les eleccions arribin cap al març, cosa que permetria a Sánchez entomar les municipals del maig encara a la Moncloa, sigui perquè guanya el PSOE o confiant que PP i Vox encara no s'hauran posat d'acord per tancar un acord d'investidura. Ell hi arribaria, en qualsevol cas, en funcions.
Les enquestes coincideixen en la possibilitat que la dreta i l'extrema dreta sumin majoria absoluta al Congrés i a Génova consideren que les aliances amb Vox no els desgasten. "Fa molt de temps que pactar amb Vox no penalitza", deia la portaveu al Congrés, Ester Muñoz, en una entrevista recent a La Razón. Es dona per descomptat que, si els dos partits superen la barrera dels 175 escons, pactaran per arribar a la Moncloa, com ja han fet a Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó o l'Aragó. Una altra cosa és que la negociació sigui senzilla. A les autonomies s'ha vist que els populars no ho tenen fàcil per negociar amb l'extrema dreta sense cedir d'entrada a tots els seus postulats. I això és el que pot beneficiar Sánchez, arribat al cas, per aguantar més temps en funcions a la Moncloa mentre se celebren les municipals del maig.
Aprofitar l'altaveu de la presidència
I seria des d'allà que mantindria l'altaveu que dona el govern espanyol. D'una banda, per intensificar el missatge de l'arribada de l'extrema dreta i intentar mobilitzar, ara ja per la via dels fets consumats, l'electorat socialista i progressista a les municipals. De l'altra, per assenyalar les cessions dels populars als ultres, amb l'exemple paradigmàtic de la "prioritat nacional", i per constatar la inestabilitat a l'Estat per la manca d'acord entre les dues formacions cridades a governar. Els precedents recents indiquen que PP i Vox acaben pactant, però que els de Santiago Abascal no ho posen fàcil. A les autonomies on s'han fet eleccions aquests últims mesos, les investidures pactades entre PP i Vox han trigat al voltant d'un mes i mig o dos mesos. En el cas d'Extremadura, les eleccions van ser al desembre i María Guardiola no va revalidar la presidència fins a l'abril.
Per celebrar eleccions al març i activar l'escenari de viure les municipals des de la Moncloa, la convocatòria s'hauria de fer 54 dies abans, segons marca la llei. Això vol dir que Sánchez hauria de signar el decret cap al gener. Després de les eleccions, s'obre un termini de 25 dies per constituir el Congrés i el Senat, que ja implica negociacions polítiques per configurar la mesa i decidir-ne la presidència (amb els independentistes, ara fa tres anys, tampoc va ser senzill i va implicar cessions perquè Junts s'avingués a votar Francina Armengol). Per convocar el ple d'investidura no hi ha un termini establert i pot variar. Quan hi havia majories absolutes, era ràpid. L'any 2011, entre les eleccions i la investidura de Mariano Rajoy només va passar un mes. El 2023, per investir Sánchez van caldre quatre mesos.
Els pressupostos, primer acte de campanya?
L'altre escenari que guanya força és el d'unes eleccions al febrer aprofitant un hipotètic fracàs dels pressupostos. El PP fa setmanes que alimenta la idea que els pressupostos seran el primer acte de campanya de Sánchez. Els comptes que dibuixi el president espanyol es podran llegir com el programa electoral de les eleccions de 2027, una declaració d'intencions per revalidar la Moncloa. El govern espanyol va fent els passos preceptius -quadre marcoeconòmic i, d'aquí uns dies, el sostre de despesa- per aprovar-los al consell de ministres i portar-los al Congrés. Res fa pensar que els pugui aprovar, perquè les peticions dels grups parlamentaris són en alguns casos incompatibles i perquè Junts insisteix que la legislatura no té recorregut i que calen eleccions. Si cauen els comptes al desembre, seria el moment de convocar-les, previsiblement al febrer. Però si la negociació s'allarga i el fracàs arriba al gener, encaixaria amb el calendari d'uns comicis al març.
El Govern no altera els calendaris
Sigui com sigui, la legislatura encara la recta final i Sánchez encara té pendents diversos acords amb Catalunya. Malgrat la incertesa i l'horitzó electoral, el Govern no preveu alterar els calendaris negociadors per accelerar els principals pactes, que difícilment tindran continuïtat amb un govern de PP i Vox. A Palau tenen certes garanties que el nou model de finançament es portarà a votació al Congrés abans d'acabar l'any (una altra cosa és que s'aprovi, perquè Junts no ho veu clar), però el desplegament del traspàs de Rodalies, la presència catalana en la governança dels aeroports o l'oficialitat del català a Europa sembla difícil que es puguin materialitzar en el temps que queda de legislatura, tan si les eleccions són al primer trimestre de 2027 com si Sánchez intenta aguantar més temps. La decisió final, en tot cas, la tindrà ell.
