Ciutadans irrompia per sorpresa el 2006 al Parlament amb tres diputats. En ple procés, va ser capaç de guanyar les eleccions catalanes del 2017 amb 36 diputats. I vint anys després de la seva fundació, tot just unes 120 persones es van reunir en petit comitè el passat 27 de juny per recordar un partit nascut per atacar el model d'immersió lingüística i la llengua catalana, i que està pràcticament mort. "20 anys sense por: una història que mereix explicar-se" era el títol d'una conferència que va aplegar noms com Arcadi Espada, Jordi Cañas o Carlos Carrizosa. La resta, persones que van tenir un paper en la fundació del partit però que mai es van posar en primera línia.

Per què no hi eren les cares principals dels vint anys d'història del partit? Doncs hi ha una sèrie de circumstàncies que ajuden a entendre-ho. El primer motiu és que alguns d'ells van tenir una sortida dramàtica del partit i se n'han desvinculat totalment, com pot ser les dues grans cares visibles a Catalunya i a l'Estat: Albert Rivera i Inés Arrimadas. D'altres han seguit fent política i continuen tenint responsabilitats a PP i a Vox -alguns també després d'abandonar amb polèmica la formació taronja- i potser no estaven massa còmodes ni ells ni els seus actuals partits assistint a la commemoració de Ciutadans. Alguns membres del partit també han passat al PSC. Què se n'ha fet dels deu perfils més destacats?

Albert Rivera, el patró del vaixell (i del naufragi)

Albert Rivera (Barcelona, 1979) va ser l'artífex de Ciutadans. Fundador i principal líder del partit, el va portar a ser el referent de l'unionisme a Catalunya menjant-se l'electorat del PSC i del PP. En el salt a l'Estat va quedar-se a tan sols nou diputats de fer el sorpasso al PP -similar al que li va passar a Podem amb el PSOE- que podria haver canviat el rumb de la política espanyola. Però la repetició electoral del 2019 el va castigar i va deixar la política. Des de llavors, ha tornat al sector privat i ha fet una mica de tot. De 2020 a 2022 va treballar en un bufet d'advocats, però va sortir-ne amb acusacions de baix rendiment. També dirigeix un màster de comunicació i oratòria en una universitat privada i ha fet classes de "lideratge" en política. A les seves xarxes sol compartir vídeos fent reflexions amb un to sempre cunyat.

Economia

L'enèsima reinvenció professional d'Albert Rivera

Inés Arrimadas, de la victòria pírrica a la desfeta definitiva

La trajectòria política d'Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981) va anar amb les mateixes marxes accelerades que Ciutadans. Va començar a militar el 2011, el 2012 era diputada, el 2015 era candidata a la presidència de la Generalitat i el 2017 guanya les eleccions. Una victòria pírrica -amb l'ajut del 155 i la repressió a l'independentisme- perquè no va poder governar, però que li va servir per postular-se volgudament com el flagell de l'independentisme. I d'aquell relatiu èxit a la desfeta de la formació a tot l'Estat. El 2019 va assumir el lideratge del partit després de la marxa de Rivera pels mals resultats, però malgrat que va dir que "huele a remontada" no va repuntar i, després de successives crisis, el 2023 va plegar. Actualment ha tornat a viure a la seva ciutat natal i treballa com a directora de comunicacions i relacions públiques de Recurrent Energy.

Política

Inés Arrimadas, la fi d'una aventura vaporosa

Carlos Carrizosa, l'home que no perd la fe

Troll per excel·lència de Ciutadans durant els anys més intensos del procés, Carlos Carrizosa (Barcelona, 1964) és una de les poques cares visibles que continua fent confiança al projecte. Va agafar el relleu d'Arrimadas quan aquesta va marxar a Madrid, però es va menjar la mort de Ciutadans: va ser cap de llista el 2021 -de 36 a sis diputats- i també el 2024 -amb el partit fora del Parlament-. Llavors va deixar la política de primera línia i ha tornat al seu bufet d'advocats Carrizosa i Almazor, però no renuncia a participar de l'escassa vida del partit. Segons explicava l'Ara, ha participat en l'assessoria legal de Ciutadans en el paper d'acusació popular en els casos de la dana al País Valencià i en el de José Luís Ábalos. I també es deixa veure habitualment per les xarxes socials del partit.

Jordi Cañas, el troll que fa consultoria a Europa

Un altre dels gamberros prèmium de Ciutadans va ser Jordi Cañas (Barcelona, 1969). Militant del PSC fins que Pasqual Maragall va teixir el tripartit amb ERC i ICV, Cañas va ser ràpidament un dels homes de màxima confiança de Rivera. Va ser portaveu parlamentari de la formació del 2010 al 2014, fins que va dimitir per una investigació judicial que va quedar en res. Situat a l'ala més dura del partit, el 2019 va reaparèixer en primera línia sent escollit eurodiputat, el 2024 va ser cap de llista a l'Eurocambra però no va revalidar l'escó. Va tenir una última etapa com a portaveu del partit entre 2023 i 2024 i, sense massa soroll, va deixar el partit en l'última renovació de càrrecs. Des de fa un any treballa en una jove consultora anomenada The Grey, especialitzada en defensa i seguretat, i on exerceix com a director d'assumptes europeus des de Brussel·les.

José María-Espejo Saavedra, home fort al Parlament del procés

Una de les trajectòries més longeves dins Ciutadans és la de José María-Espejo Saavedra (Madrid, 1976), que va ser fundador del partit i s'hi va estar fins el 2021. Al Parlament hi va entrar el 2012, però a partir de les eleccions de 2015 es va convertir en l'home fort del partit en l'agitada vida parlamentària del procés com a vicepresident segon de la cambra, càrrec que va mantenir fins el 2019. Llavors va presentar-se a les eleccions espanyoles, on va ser escollit, però amb l'última crisi de Ciutadans va ser apartat dels càrrecs interns i amb la fi del partit al Congrés va deixar la política. Sense fer massa soroll, ara treballa com a advocat de la Caixa, on ja havia estat abans de fer el salt a la política.

Lorena Roldán, portaveu del PP al Parlament

Lorena Roldán (Tarragona, 1981) estava el 2013 amb una barretina a la Via Catalana i dos anys després es convertia amb regidora de Ciutadans a Tarragona. El seu ascens en la formació taronja va ser meteòric: el 2015 va entrar com a diputada al Parlament, el 2017 va repetir i va ser portaveu del partit a la cambra i el 2020 va guanyar les primàries per ser candidata a la presidència de la Generalitat l'any següent. Ara bé, la direcció d'Arrimadas va apartar-la i va situar Carrizosa al capdavant de la llista. Ciutadans va passar de 36 a sis diputats i Roldán va deixar la formació per passar-se al PP com a número dos de la candidatura d'Alejandro Fernández. El 2024 va repetir, va tornar a ser diputada i recentment ha estat nomenada portaveu parlamentària dels populars.

Nacho Martín Blanco, líder del PP català al Congrés

Més efímer -però intens- va ser el pas de Nacho Martín Blanco (Barcelona, 1982) per Ciutadans. Periodista i politòleg de professió, bon amic de Rivera i sempre ben posicionat en els entorns espanyolistes durant el procés, va fer el salt a la política institucional a la llista de Ciutadans del 2017 amb aquells històrics 36 diputats i quatre anys després també va sortir escollit en la patacada dels sis escons. En aquella legislatura va ser portaveu parlamentari de la formació taronja fins que el 2023 va presentar la dimissió i va ser una de les últimes cares visibles a abandonar el que ja era un Titanic. Dies després anunciava el salt al PP com a cap de llista de Barcelona a les eleccions espanyoles, va obtenir representació i continua com a diputat al Congrés.

Carina Mejías, del PP a Vox

Bons balls els que ha fet políticament Carina Mejías (Barcelona, 1964). Va començar el 1989 a les joventuts del PP, el 1999 va entrar de diputada dels populars al Parlament, va repetir el 2006 i el 2012 va tornar a la cambra com a número tres de Rivera a Ciutadans. L'ascens dins el partit va ser meteòric i fugaç a la vegada: el 2015 va ser escollida candidata a l'alcaldia de Barcelona -i va obtenir cinc regidors- i el 2019 va anar cap al Congrés, d'on plegaria tot just un any després, en plena pandèmia, pel suport de Ciutadans a Pedro Sánchez per allargar l'estat d'alarma. El 2023 va passar-se a Vox com a número dos al Congrés per Barcelona, on continua.

Juan Carlos Girauta, del PSC a Vox

No es queden curtes les anades i vingudes de Juan Carlos Girauta (Barcelona, 1961). De jove va apropar-se a moviments comunistes, el 1986 va començar a militar al PSC, entre 2003 i 2004 va presentar-se a tres llistes del PP a les municipals de Castelló d'Empúries, al Parlament i al Congrés -sense obtenir cap representació- i per fi va aconseguir un càrrec públic com a eurodiputat de Ciutadans el 2014. Dos anys després va anar cap al Congrés, on va ser portaveu parlamentari fins que va dimitir pel mateix motiu que Mejías. Malgrat dir que no volia involucrar-se a cap partit, el 2024 va fitxar per Vox com a número tres a les eleccions europees i va obtenir l'escó a l'Eurocambra, on encara hi és.

Anna Grau, l'1% del vot a Barcelona

Anna Grau (Girona, 1967) va ser un dels fitxatges més mediàtics de Ciutadans en la fase final del partit. Grau és periodista de llarga trajectòria destacant la corresponsalia de l'Avui a Madrid entre 1998 i 1995 a més de presència com a tertuliana i opinadora a mitjans com Televisió Espanyola, TV3, La Sexta, l'ABC, la Cadena Ser o Telemadrid. Després d'un breu pas com a assessora del govern del PP a Madrid en la carpeta de Cultura i Turisme, el 2021 va fitxar per Ciutadans com a número dos per Barcelona, va ser una de les sis diputades de l'última legislatura amb representació parlamentària i el 2023 va anar de candidat a l'alcaldia de Barcelona. Al consistori de la capital catalana no hi va entrar, quedant-se amb un trist 1,1% dels vots i un any després va anunciar que deixava la política. Actualment continua com a tertuliana en diversos mitjans.