En quinze anys, el partit va passar de ser una força minoritària a Catalunya a esdevenir una alternativa per governar l'Estat i tocar la glòria el 2019, fins que els continus girs estratègics d'Albert Rivera van dur el partit a una davallada sense fre enmig de la confusió i la incapacitat política. Però poc queda d'aquella etapa, i és que els taronges ja han decidit no presentar-se a les eleccions espanyoles del 23-J. També Inés Arrimadas, després de la desfeta, va decidir plegar tot just fa una setmana, posant fi a la seva aventura política. A Catalunya, el partit va aconseguir fa quatre anys ser sisena força en el recompte de regidors, però cinquena en el percentatge de vot. D'aquell 7,96% dels suports de fa quatre anys, ara només en queda un 1,22%. La xifra de vots encara demostra de manera més evident aquesta caiguda: dels 277.824 vots dels 2019 als 36.710 suports del 2023.
I totes aquestes dades són les que han empès Martín Blanco a plegar. De fet, en la seva intervenció, no ha volgut caure en els retrets cap a ningú, sinó que ha assegurat que si plega, és perquè és pessimista sobre el futur del partit. "Me'n vaig de Ciutadans perquè he perdut l'esperança en la capacitat i viabilitat del partit. Això no vol dir que jo tingui raó, espero que no. Espero que Ciutadans sigui viable i tingui espai polític a Espanya i Catalunya", ha sentenciat. De fet, ha assegurat que a l'executiva nacional després de les municipals va defensar que el partit no es presentés a les espanyoles, però fins i tot va anar més enllà i va demanar fer una reflexió sobre la viabilitat futura del partit.
Martín Blanco s'ha fos en agraïments cap als membres del seu partit i en especial cap al president del grup parlamentari, Carlos Carrizosa, de qui ha assenyalat la "lleialtat, simpatia i altura de mires". "De la política m'emporto coses magnífiques i meravelloses com la grandesa i l'esperit elevat de Carlos Carrizosa", ha afegit. Però no només ha parlat del seu partit. També ha volgut acomiadar-se de membres d'altres grups parlamentaris, que assegura que s'han convertit en amics. "Tinc afecte i sento una sincera amistat per Rubén Wagensberg, Lucas Ferro, Josep Rius, Salvador Illa, Alejandro Fernández, Basha Changue i Manuel Acosta. No hi ha partit on no hagi estat capaç de tenir una amistat", ha subratllat.
