Tot i que l'Arístides Peña està en ple procés de regularització a l'Estat, no vol donar el nom complet perquè li fa por que no el contractin si comparteix el seu testimoni d'abusos laborals a Catalunya. "Sé com funcionen alguns empresaris", diu. Va migrar des d'El Salvador amb la germana petita per fugir de les bandes i aconseguir millors oportunitats laborals, però després d'anys a l'altra banda de l'Atlàntic, la realitat ha estat menys amable del que s'hauria imaginat i les expectatives inicials semblen llunyanes.
"Els primers mesos, em posava molt nerviós quan veia gent vestida de 'raper' pel carrer", relata. Tot i el xoc amb la realitat del nou país, ràpidament va fer xarxa amb altres llatinoamericans per buscar una primera oportunitat laboral, que va arribar en una empresa de transport d'electrodomèstics amb el magatzem a Vilafranca del Penedès. Li oferien 800 euros en efectiu per jornades de 10 hores diàries o més que implicaven conduir per tot Catalunya sense cap mena d'assegurança. Necessitava els diners i va acceptar.
Quan ja feia mig any que era a Catalunya, l'Arístides va sol·licitar asil a l'Estat i els caps van aprofitar que disposava de la targeta vermella, el document acreditatiu de la condició de sol·licitant de protecció internacional, per demanar-li que es donés d'alta d'autònom a canvi d'una millora salarial i la promesa d'un contracte futur que li permetria obtenir papers. "Em van estafar. No coneixia la llei i em vaig deixar enganyar", lamenta.
L'empresa va fer servir el seu nom per firmar contractes amb clients i proveïdors que ell mai va arribar a conèixer i no se'n va adonar fins que els comptes van deixar de quadrar i van arribar les primeres cartes d'Hisenda, que informaven de deutes i incompliments. A més, tot i que li havien assegurat que li pagarien les quotes d'autònom, aquestes gestions no es van arribar a produir mai i Hisenda el va monitorar i va acabar embargant-li els ingressos. "Vaig haver de pagar 8.000 euros en total", explica.
Finalment, l'Arístides va aconseguir que el donessin de baixa i es va desvincular de l'empresa sense rebre cap indemnització. Es va quedar sense ingressos i la perspectiva d'un contracte laboral per regularitzar la seva situació es va esfumar. A més, tot plegat va coincidir amb la denegació de l'asil. "Tenia una tenda de campanya preparada per si havia de dormir al carrer", recorda.
Un cop de sort: el contacte amb La Intersindical
L'Arístides va tenir molt present la primera experiència d'abusos laborals quan va incorporar-se a la nova feina. Una amiga l'havia connectat amb una empresa d'obres i serveis i, després d'una entrevista fructífera, el van agafar per treballar a la construcció. "Em van preguntar si sabia posar rajoles i vaig dir que sí", relata. Li pagaven en negre i per sota del conveni col·lectiu, 1.100 euros mensuals, però l'horari, de les 9.30 a les 17.30 hores amb mitja hora per dinar, li va semblar un bon reclam.
Després d'un primer contacte positiu, aviat es va adonar que la seva tasca no es limitaria a enrajolar parets. "Em tenien de mula de càrrega, transportant sacs i material tota la jornada", diu. A més, denuncia que no s'aplicava cap mesura de prevenció de riscos laborals, hi havia racisme, es produïen "contactes físics innecessaris" i, fins i tot, vexacions de manera generalitzada: "El meu cap venia per darrere i es tirava rots a la meva orella". Quan es va queixar, la resposta va ser l'acomiadament. Ara, amb l'ajuda de La Intersindical, ha denunciat l'empresa a Inspecció de Treball i ha portat el cas als tribunals per impugnar l'acomiadament.
L'Arístides va arribar a La Intersindical a través de la xicota d'un company de feina, que li va recomanar visitar un advocat d'estrangeria afiliat al sindicat. Quan li va explicar el seu cas, el va posar en contacte amb els companys laboralistes, que es van oferir a representar-lo. Alhora, va iniciar els tràmits de regularització per arrelament laboral. "Ara estic més tranquil perquè se que estic acompanyat i sembla que tot es va resolent, però he tingut molta ansietat", admet.
Persones en situació irregular, l'objectiu de les empreses explotadores
A La Intersindical treballen en molts casos com el de l'Arístides. Tal com explica a Nació l'advocat laboralista i secretari de Negociació Col·lectiva del sindicat, Pau Cruz, les persones en situació irregular són especialment vulnerables per la suma de la impossibilitat d'accedir al mercat laboral formal i la por a les represàlies si denuncien. "La por a perdre la residència i ser expulsats del país, així com el temor a represàlies, fan que sigui molt complicat tenir coneixement d'aquestes vulneracions flagrants de drets laborals", detalla.
El principal repte que tenen per afrontar aquesta mena de situacions és que la resposta acostuma a ser reactiva. Per això, exigeixen a les administracions passar a un "model proactiu d’inspecció, detecció i protecció": reforçar els recursos d'Inspecció de Treball, garantir canals segurs de denúncia, amb confidencialitat efectiva i protecció davant represàlies; i potenciar la tasca de vigilància laboral dels sindicats. A més, defensa que cal desvincular el permís de treball del permís de residència, així com impulsar una Renda Bàsica Universal.
