Dos mesos per aplicar l'amnistia: aquest és el termini que dona el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la justícia espanyola. Ho ha explicat Marc Molins, advocat penalista, en declaracions al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio. L'advocat es refereix a la sentència europea sobre la causa del Tribunal de Comptes, que entra en el fons de la qüestió sobre el termini inicial de dos mesos per aplicar la norma quan es va aprovar el 2024. Segons detalla Molins, des del moment en què es notifica la sentència del TJUE comença a córrer aquest termini per resoldre l'aplicació plena de la norma. Amb el plantejament de l'advocat es trencaria el calendari tant del Tribunal Constitucional com del Suprem, que volen començar a pronunciar-se a partir de la tardor.
Com s'explica exactament la represa del calendari? Doncs a partir de l'anàlisi de la sentència, Molins sosté que el TJUE diu que el termini de dos mesos és vinculant, que no és contrari al dret de la Unió Europea l'existència d'aquesta previsió legislativa i que, un cop resoltes les qüestions prejudicials, el termini passa a estar en vigor. L'advocat general havia dit mesos abans que no es podia establir aquest termini però, segons Molins, el TJUE l'esmena i considera que sí que es pertinent. "A partir del moment en què es notifica la sentència al Tribunal, s'inicia un còmput de temps que arriba a dos mesos per aplicar l'efecte de l'amnistia", ha considerat l'advocat penalista en declaracions a la ràdio pública catalana.
Evidentment, tot depenent de les traves que vulguin afegir els tribunals espanyols. Una de les possibilitats sobre la taula és que el Suprem presenti noves qüestions prejudicials perquè, tal com ja ha dit el jutge Pablo Llarena, el veredicte d'aquest dijous no afecta el seu tribunal. Molins sí que creu que l'alt tribunal pot trobar arguments per tornar al TJUE però considera que, tenint en compte que ja ha avalat l'amnistia, una decisió similar amb l'alt tribunal tindria un "impacte no assumible" pel Suprem. "La norma forma part de l'ordenament jurídic, les normes s'apliquen i en aquest cas singular s'ha d'aplicar dins dels propers dos mesos", ha reiterat Molins. El que queda clar és que la pilota és a la teulada del Constitucional i del Suprem, i que cada cop queden menys arguments per bloquejar l'amnistia.
Les claus de la sentència del TJUE
Encara que sigui per un dia, Junts i ERC han coincidit. En aquest cas per presentar com una victòria el veredicte europeu sobre l'amnistia. "Ha anat molt millor del que pensàvem", deia un dirigent republicà a la seu de Calàbria després de la compareixença d'Oriol Junqueras. "És una victòria rotunda", deien tant el president d'ERC com el secretari general de Junts, Jordi Turull. Tots ells tenen raó, perquè aquest dijous el TJUE ha estat molt clares dues idees: la llei d'amnistia no és contrària al dret de la Unió i no n'afecta ni els interessos financers ni la lluita contra el terrorisme. Dues sentències que aplanen el camí tant a Puigdemont com a Junqueras i que té implicacions positives per a molts dels protagonistes de l'1-O.
El veredicte europeu és molt clar. En primer lloc, fa una defensa i fins i tot un elogi de la llei, de la qual destaca que facilita la "reconciliació". Tant Junts com ERC han expressat la satisfacció perquè les sentències van més enllà fins i tot del posicionament de fa uns mesos de l'advocat general de la UE. En segon lloc, el missatge és nítid cap al Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional, que havien presentat qüestions prejudicials pel que fa a la malversació i el terrorisme. De retruc, però, també és un missatge preventiu cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que també tenia dubtes sobre la malversació i que, indirectament, ara queden clarificats. Finalment, s'incrementa la pressió cap al Constitucional i sobretot cap al Suprem perquè apliquin, ara sí, l'amnistia.
