El govern espanyol ha celebrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala la llei d’amnistia i conclou que no és contrària al dret comunitari. Ho ha fet en una declaració institucional des de la Moncloa el ministre de Justícia, Félix Bolaños, que ha afirmat que la resolució acredita que és una llei “impecable, constitucional i conforme al dret europeu” i ha reclamat la seva “plena aplicació” als líders del procés.
"Serà l’última etapa del procés de normalització i seria positiu per a tots que es recorregués el més aviat possible”, ha dit, alhora que ha subratllat que l’amnistia ha estat un “èxit rotund” perquè ha contribuït a la convivència a Catalunya i al conjunt de l’Estat. A parer seu, la norma ha permès construir un Estat "més unit, amb institucions i lleis més sòlides” i ha recordat que el PP i altres sectors polítics i socials es van oposar a la llei, però que, un cop aplicada, “ningú voldrà renunciar als seus efectes”.
Sobre què ha deliberat el TJUE?
A Luxemburg hi han arribat quatre causes: la de les despeses de l'1-O al Tribunal de Comptes, la del terrorisme dels CDR a l'Audiència Nacional, l'organització del referèndum al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i una sobre llaços grocs a Vilanova i la Geltrú. Si bé, la vista s'ha centrat només en el Tribunal de Comptes i operació Judes, és a dir, a grans trets, en la malversació i el terrorisme.
El tribunal europeu havia de decidir si les despeses per organitzar l'1-O afecten els interessos financers de la UE i, per tant, si es poden amnistiar o no. També estava en joc el suposat terrorisme dels CDR xocava contra la directiva europea de lluita contra el terrorisme. En ambdues carpetes, el pronunciament ha estat el mateix: els fets no xoquen amb l'aplicació de la mesura de gràcia.
Si bé, la Gran Sala recorda que tant l’aprovació com l’aplicació d’una llei d’amnistia són competència dels estats membres i precisa que el control del TJUE es limita a verificar si existeixen problemes sistèmics de tutela judicial efectiva o si es compromet l’efectivitat del dret de la Unió. En aquest sentit, conclou que la regulació processal prevista per la llei espanyola no compromet el funcionament del seu sistema judicial.
