"La nostra prioritat és la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'amnistia". Aquesta és la resposta oficial que comparteixen amb Nació dos alts dirigent de Junts consultats en les últimes hores, marcades per un baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que els situa en una forquilla d'entre 16 i 18 escons -a les últimes eleccions en van treure 35-, per sota d'un Aliança Catalana disparada. Què està passant al partit de Carles Puigdemont abans que, dijous vinent, el TJUE emeti un veredicte que pot ser clau per al futur polític i personal de l'expresident de la Generalitat? Com s'està vivint des de l'exili? De moment, s'imposa el perfil baix.
Com relata un dels membres de la cúpula consultats, aquesta vegada no s'estan difonent esperances sobre un retorn imminent en cas que la justícia europea avali la norma aprovada fa dos anys al Congrés dels Diputats i que, fins ara, no ha beneficiat els principals líders del procés. Hi ha tres opcions sobre la taula: una decisió que compri els plantejaments de Puigdemont, representat per Gonzalo Boye; un dictamen que li vagi en contra, que dins de Junts és el que es considera menys probable; i una última opció, que seria un posicionament ambigu que deixi el líder a l'exili en una zona de grisos. Els més pessimistes ja donen per fet que, si hi ha retorn, serà més enllà de la tardor.
Puigdemont manté una actitud prudent i, segons remarquen múltiples veus consultades, ha rebaixat l'activitat interna en els òrgans del partit. A les reunions de la permanent hi assisteix telemàticament amb més assiduïtat -en la d'aquest dilluns hi va ser, tot i que últimament se n'han fet dues sense ell-, però és diferent en el cas de les executives. Junts funciona per capes: la més àmplia, la direcció nacional, és la que menys pes té en les decisions transcendentals; la permanent és on es porta el dia a dia polític i s'adopta el sentit del vot tant al Parlament com al Congrés en els aspectes més rellevants; i després hi ha un sanedrí restringit on, com va explicar Nació, s'hi mana de veritat a nivell intern.
Dos episodis recents serveixen per retratar la dinàmica que està seguint Puigdemont de portes endins en les últimes setmanes. Una d'elles és la votació d'un punt d'una moció del PP al Congrés que reclamava a Pedro Sánchez que se sotmetés a una qüestió de confiança. Després d'un debat dins la permanent, l'expresident de la Generalitat va trucar directament Míriam Nogueras per traslladar-li la decisió de votar a favor del punt plantejat pels populars. L'altre episodi és el de les primàries de Barcelona, guanyades per Jordi Martí, el candidat que no volia la direcció. Tot i haver-lo felicitat l'endemà de la votació amb un missatge a través de Signal, encara no l'ha rebut a Waterloo.
El factor Aliança
Junts tendeix a qüestionar les enquestes, que sovint els retraten a la baixa, però el cert és que totes les projeccions dels últims mesos situen una fotografia en què Aliança Catalana no només li està menjant terreny, sinó que és capaç de passar-li al davant. Hi ha dues escoles de pensament dins del partit: una que veu amb temor l'auge de Sílvia Orriols, especialment al territori, i que es mostra preocupada per un discurs que esmena el llegat convergent en matèria d'immigració; i una altra que veu l'extrema dreta independentista com una "moda" que tindrà un futur electoral "com el de Ciutadans". El cert, en tot cas, és que a les municipals se sabrà quin impacte real té Aliança.
De moment, això sí, Orriols supera Puigdemont en la pregunta directa sobre preferències pel que fa a la presidència de la Generalitat. Dirigents de Junts consultats mantenen que el lideratge del màxim responsable del partit, incontestable de portes endins i amb un grau de coneixement extraordinari de portes enfora tot i l'excepcionalitat de l'exili, pateix la dificultat de no poder confrontar directament amb Salvador Illa. En el cas que pugui tornar a Catalunya -Albert Batet és el responsable de preparar una ruta pel país si es produeix aquest escenari-, a Junts li serà més senzill projectar-se. De moment, això sí, ja s'estan mirant les dades sense cuinar del CEO per treure'n conclusions pròpies.
"Fins que no se sàpiga què dirà el TJUE, no podem anticipar res", remarquen des de la cúpula. Després del pronunciament europeu haurà d'arribar el del Tribunal Constitucional (TC), i també caldrà veure en quin punt queda el Tribunal Suprem, que fins ara ha estat la institució més bel·ligerant en contra de l'amnistia. Res fa pensar, en tot cas, que la solució arribi abans de la tardor. Puigdemont fa temps que es mentalitza per allargar l'exili -a l'octubre farà nou anys de l'aterratge a Bèlgica després de la declaració d'independència-, i ningú vol verbalitzar més esperances del compte. Per això a Junts contenen la respiració mentre observen com Aliança continua disparada a les enquestes.
