Toc d'atenció a Puigdemont: guanyadors i perdedors de les primàries de Junts a Barcelona

La victòria clara de Jordi Martí, el candidat que la direcció no volia, suposa un missatge cap a la cúpula que comanda Jordi Turull i atorga un triomf als sectors més desacomplexadament convergents

Publicat el 22 de juny de 2026 a les 06:10
Actualitzat el 22 de juny de 2026 a les 07:59

Junts ja té candidat per a les eleccions municipals del 2027 a Barcelona: Jordi Martí. Tindrà el repte d'acostar-se al resultat que va obtenir el seu mentor, Xavier Trias, als comicis de fa tres anys, quan es va imposar al PSC i als Comuns. Podrà? El veredicte arribarà la primavera de l'any vinent. Mentrestant, però, la votació de diumenge -amb la participació de 628 dels 934 militants amb dret a formar-ne part- serveix per establir qui surt com a vencedor i qui ho fa com a perdedor, més enllà de la dinàmica a la capital catalana. Així és com queden els sis grans protagonistes d'unes primàries que, per cert, la direcció nacional havia intentat evitar, precisament, per no afavorir Martí.

Carles Puigdemont

Fonts de la cúpula consultades per Nació assenyalen que el líder del partit va deixar de jugar qualsevol paper quan va renunciar Josep Rius i que, per tant, "no surt perdedor" de la tria final. A banda, les mateixes veus amb ascendència indiquen que el resultat de Martí serà pitjor que el de Trias i que, per tant, això tampoc afectarà Puigdemont. Al mateix temps, però, el fet que la candidatura de Pilar Calvo comptés amb el suport tàcit de dirigents de l'entorn del líder a l'exili implica un toc d'atenció. No és cap secret, en tot cas, que Martí forma part del nucli dur que se sent més identificat amb l'antiga Convergència i que no sempre ha estat d'acord amb els postulats que arriben des de Waterloo. 

Jordi Turull

El secretari general, un cop l'ara candidat li va comunicar que aniria fins al final per ser cap de cartell, va començar a reunir-se amb noms destacats del partit -Jaume Giró, Josep Maria Argimon, Glòria Freixa- per convertir les primàries en una tria concorreguda. Al final, quatre dirigents hi van acabar participant. Turull no era partidari ni de Martí ni de Jaume Alonso-Cuevillas, però ningú ha qüestionat públicament la seva neutralitat en tot aquest procés. Abans de les primàries, el secretari general va ser l'encarregat d'anar a buscar Artur Mas i Quim Forn, que no van fer cap pas endavant. Fins i tot des de la mateixa cúpula apareixen veus que el qüestionen per com ha anat tot el procediment.     

Jordi Martí

Contra bona part de la direcció nacional, el cap de files de Junts a Barcelona ha aconseguit imposar-se en la tria. Va descartar ofertes del sector privat i va desatendre totes les crides a arribar a un acord amb Rius que li hagués atorgat un lloc preponderant en la candidatura sense encapçalar-la. "Les primàries existeixen gràcies a mi", va indicar en una entrevista a Nació. Va explorar un acord amb Jaume Giró, que finalment no va cristal·litzar, tot i que ha influït perquè es convertís en el vencedor. Amb el suport de Xavier Trias, de qui sempre ha estat escuder, haurà de bastir una llista de consens. En tot aquesta batalla, ha tingut al seu costat convergents pota negra com Neus Munté i Damià Calvet

Pilar Calvo

Un membre de la cúpula, pocs dies abans de les primàries, feia aquesta reflexió: "Si guanya ella, Puigdemont surt reforçat". No ha acabat passant, i això que ha comptat amb el suport de veus destacades de l'entorn de l'expresident, com és el cas de Gonzalo Boye, que ha baixat al fang fins i tot per criticar Cuevillas. Calvo tenia Míriam Nogueras al darrere, i es van moure fils perquè Freixa formés part de la seva candidatura com a número dos. Si haguessin anat juntes, de fet, haurien tret un vot més que Martí. Tot i gaudir de popularitat, ha acabat perdent contra el guanyador de les primàries, més ben posicionat a la federació barcelonina. Una federació, per cert, que Calvo va presidir fa uns anys. 

Jaume Alonso-Cuevillas

El primer advocat de Puigdemont s'agafava a aquestes primàries com una oportunitat per tornar a primera fila. El 2018 va rebutjar ser candidat -li ho va oferir Puigdemont-, i després d'un temps apartat, volia ser el candidat de Junts. Ha vist, però, com el superaven amb claredat Martí i Calvo. Dirigents del partit, en dues ocasions, li van demanar que s'integrés a la llista de Calvo, però ell no ho va veure clar i va continuar fins al final. El seu resultat -tercer- indica que el temps també passa dins les files de Junts: quan es van fer primàries per fer la llista al Parlament del 2021, Cuevillas va quedar en tercer lloc global, només per sota d'Elsa Artadi i Joan Canadell. Continuarà al seu despatx.  

Glòria Freixa

La secretària primera de la mesa del Parlament, que tenia el suport de Josep Rull i de Salvador Vergés -un dels noms que sonen amb força per rellevar Puigdemont si no repeteix com a candidat a la Generalitat-, es plantejava aquestes primàries com una oportunitat per al 2031. Tenint en compte que un dels escenaris és que els resultats siguin pitjors que els de Trias, la candidatura de Freixa no descarta que calgui abordar un relleu després de les eleccions. En tot cas, el resultat -70 vots, un 11% dels sufragis- l'ha situat en quarta posició. Des del Parlament, això sí, podrà continuar construint el paper desacomplexat que ha anat exhibint al llarg de la campanya de les primàries de Junts. 

 

Escull Nació com la teva font preferida de Google