Glòria Freixa (Barcelona, 1969) és una de les quatre aspirants a ser la candidata de Junts a l'Ajuntament de Barcelona en les municipals del 2027. Es troba immersa en la campanya interna, que culminarà aquest divendres en un debat amb la resta d'aspirants: Pilar Calvo, Jaume Alonso-Cuevillas i Jordi Martí. En aquesta entrevista amb Nació, Freixa assenyala que no es veu de número dos de ningú -sectors de la direcció aposten perquè s'integri a la candidatura de Calvo- i que representa "aire fresc" pensant no només en la cita amb les urnes de l'any vinent, sinó de cara al 2031. El primer que faria si fos alcaldessa, assegura, és una campanya per reivindicar la catalanitat de Barcelona. 

Com està vivint les primàries?
La veritat és que molt il·lusionada. Com més llocs arribo, més gent convenço. 

Es veu amb opcions?
No sé si tindré prou dies per arribar a tota la militància, però si hi arribo, en tinc. 

Com es planteja arribar a tothom?
Aquesta setmana han començat a permetre enviar els vídeos a totes les agrupacions. Tindrem igualtat de condicions. 

Què la diferencia de la resta de candidats?
Quan els meus fills em parlen de com està la situació a Catalunya, em diuen que necessitem una alenada d'aire fresc. Plantejo això: un nom menys conegut que probablement té la força i l'energia per tirar endavant aquest projecte, perquè es torni a il·lusionar Barcelona, com vam guanyar l'última vegada. 

Creu que és la més ben preparada per agafar el relleu de Xavier Trias?
Crec que sí. Soc la persona que podria agafar el relleu de Trias, estic convençuda de la seva centralitat i del seu carril del mig, i al mateix temps represento aire fresc. Estic molt preparada, i puc aportar novetat. 

L'estan intentant seduir d'altres candidatures?
La candidatura de Jordi Martí va pel seu compte, i he tingut converses amb tots. Probablement ha gent que voldria una aliança, però de moment no ho estan plantejant en ferm. 

Es veuria de número dos de Pilar Calvo?
No em veig de número dos de ningú, ara mateix. El projecte l'he presentat per ser número u. 

S'ha d'incorporar Josep Rius a la llista definitiva de Junts a Barcelona de cara al 2027? Va descartar enfrontar-se a Jordi Martí per ser el candidat. 
Tinc molt bona relació amb ell, m'agradaria parlar-hi per saber què vol fer. Un cop publica la carta [de renúncia], no sé si es desvincula de Barcelona i se centra en el partit i en el Palament, o si té intenció d'anar-hi [a la llista]. La meva idea és fer una candidatura de planter. La gent dels districtes coneix la ciutat i saben els problemes. 

Ha parlat amb Carles Puigdemont?
Li vaig comunicar que em presentava a les primàries un cop el partit obre la porta. 

Quina reacció va tenir?
Entenc que el president es decideix amb consens per les primàries. Per tant, bé. 

L'aposta de la direcció és Pilar Calvo?
Espero que no. En el moment que hi ha primàries, no van només a buscar-la a ella. Entenc que l'opció és la mateixa per a tothom. 

Com és que es veu més preparada vostè que no pas Jordi Martí, molt vinculat a Trias i amb experiència municipal?
Martí és indispensable per aquest projecte pel coneixement, el bagatge i l'experiència. Però crec que hi ha d'haver una candidatura amb continuïtat: no només aixecar-ho aquesta vegada, sinó també que hi hagi continuïtat de cara al proper mandat. Seria més adient una persona com jo. 

Fer ara la renovació, testar-la a les urnes i tornar-hi el 2031. 
Soc una persona de molt consens. Tinc bona relació amb la resta de partits. Les relacions personals són importants a l'hora de fer un govern. Això facilitaria la possibilitat de poder governar la ciutat. 

Trias no va ser alcalde per un acord entre el PSC, els Comuns i el PP. Junts no es va atrevir a anar a buscar els socialistes. Vostè creu que és l'hora de desprecintar les aliances amb el PSC a la ciutat?
El primer que s'ha de fer és buscar un mandat fermament independentista. Espero que ERC tregui un bon resultat i que anem junts. Si no, evidentment, hauríem d'explorar diverses possibilitats. 

Quin projecte té al cap?
Un projecte per la gent. Barcelona ha tingut molt èxit com a ciutat, però hem mort d'èxit. Hem de recuperar la vida de barri, recuperar la xarxa entre les persones, que els fills es quedin al barri, si ho volen. Cuidar molt les oportunitats dels joves i atendre l'envelliment de la ciutat. Mai haurem tingut tanta gent gran com la que hi haurà en els propers anys. 

Com es resol de manera realista el problema de l'habitatge?
Fugim dels eslògans. Hi ha hagut 8 anys d'Ada Colau i tres de Jaume Collboni, i ja s'hauria d'haver resolt. Si el principal problema és l'habitatge, l'habitatge hauria de tenir la part més important del pressupost. A Irlanda ja han vist com el topall de preus ha estat un fracàs, i l'han acabat traient. Hem de ser realistes. Tot passa per una inversió pública sense precedents amb construcció i rehabilitació, i crida a la inversió privada, a qui hem fet fora d'aquest país amb una disbauxa normativa que ningú ha entès. Hem de tenir capacitat de construcció i d'oferta. 

Calen rebaixes fiscals als propietaris?
No pots continuar posant càstigs, sancions i amenaces, perquè al final aconsegueixes que tothom marxi. Necessites seguretat jurídica. No només calen incentius als propietaris, sinó que cal garantir que cobrin. Cal que hi hagi un aval, una garantia de compliment, per als propietaris que lloguin el pis a joves. Cal incentivar, no castigar. 

Aquest discurs, com el vot en contra al decret de pròrroga dels lloguers al Congrés, no els allunya de l'electorat?
El vot no va ser en contra de la mesura, sinó de les trampes que sempre ens fan. A Alemanya, quan algú no pot pagar, qui paga al propietari és l'Ajuntament. Les mesures a Madrid s'han de llegir amb el que porten al darrere, que no garanteix la seguretat jurídica per llogar els pisos. 

En la situació actual, és més impopular defensar el propietari que defensar el llogater. Costa molt trobar pis. 
Calen garanties als propietaris per defensar el lloguer. La meva prioritat és que el llogater tingui opcions. Si el propietari marxa, el llogater no les té. 

El turisme s'ha de limitar?
És una de les bases econòmiques de la ciutat, però s'ha de modificar el model. Cal apostar pel turisme familiar, de qualitat, que generi més feines de qualitat. 

Els beneficis del turisme haurien de revertir en els habitants de la ciutat. 
Clar. Ahir passejava per la Rambla i em vaig trobar amb comiats de solter que arriben el mateix dia amb low-cost i s'emborratxen. Això és desordre, una ciutat més bruta, més incivisme. No crec que porti res a Barcelona. 

L'aeroport s'ha d'ampliar?
S'ha de convertir en un hub de primera. Ens hem de preguntar què hi fan les aerolínies low cost ocupant tot aquest espai al Prat. Cal donar més vida a la resta dels aeroports del país. No hi ha cap capital europea amb un aeroport low cost a un quart d'hora del centre. 

S'han de taxar més els creuers que passen només unes hores a la ciutat, com vol l'alcalde Collboni?
Al final, pel Port hi entra un 4% del turisme de la ciutat. No és una quantitat tan gran de gent. El que ens interessa és qui és queda aquí. Per qui es queda unes hores, si s'han de posar més taxes, endavant. 

A Barcelona hi ha un problema de pistolerisme, com deia Jordi Martí la setmana passada després de l'assassinat al carrer Balmes?
No ho diria així, ni molt menys. Però hi ha dos problemes: el lladre clàssic, del furt, el rellotge i la cartera, que tindrem més eines per erradicar amb la llei de multirecincidència i es podrà evitar l'efecte crida; i el tràfic de marihuana: som gairebé el centre d'Europa en això. Fa que acabin arrelant famílies de narcotraficants. Tindrem un problema greu que hem de tallar en sec amb lleis més dures. 

Hi ha un decalatge entre les dades i la percepció de seguretat a Barcelona?
Segurament sí. Però si el teu ciutadà té aquesta percepció, tens l'obligació de solucionar-ho. És la primera premissa del servei públic. 

Li fa por la irrupció d'Aliança?
No és un moviment únic a Catalunya, hi és a tot Europa. Ningú se n'escapa. És una resposta a un model d'esquerres de molts titulars i poques solucions. La gent se n'ha cansat i, quan veu una resposta fàcil, s'hi suma ràpid. Hem de poder parlar dels problemes que preocupen la gent. De la immigració se n'ha de poder parlar. Si no, dones aquesta entrada a l'extrema dreta, que sembla que siguin els únics que tenen solucions. 

Catalunya pot arribar als deu milions d'habitants?
Ara mateix, no. El que cal és ordre i endreça. Qui treballa aquí ha de tenir papers. No pot ser que estiguin fent servir els serveis socials i no puguin contribuir treballant legalment. S'ha de resoldre. Si volem més gent, i la necessitem, es pot fer una contractació en origen com al Canadà. Però primer has de resoldre l'habitatge, els serveis sanitaris i els socials. Que vinguin i no poder donar els serveis a qui marxa amb molta pena dels seus països... S'ha de planificar. 

Vostè li dona importància a la llengua, en aquesta campanya. 
El primer que faria si governés és una campanya de Barcelona capital de Catalunya. No pot ser que entris a l'aeroport i no sàpigues on ets, o que vagis pel carrer i tampoc ho sàpigues. Això comporta una campanya molt radical, sense complexos, amb el català. Si vens a treballar en aquest país, has de conèixer la llengua del país que t'acull. És una condició molt petita al costat de tot el que pots aportar. 

L'obligatorietat pot ser negativa o, si més no, menys efectiva que la seducció?
No. A l'escola, cap concessió: en català. Al Québec, quan arribes, et posen en una escola només francesa fins que aprens l'idioma. A Holanda, també. 

Per què ha perdut catalanitat Barcelona?
És impossible, per una llengua minoritària, assumir un milió de persones. Has d'ensenyar que és una llengua de progrés, que vulguin perrtànyer a aquest país. 

S'ha de poder abordar el relleu de Puigdemont o bé ha de ser confirmat ja com a candidat a les properes eleccions?
La situació que pateix és impensable en un país democràtic. El mateix president ha de decidir què vol fer i quan ho vol fer. 

Creu que podrà tornar aquesta tardor?
Ho espero.