Jordi Martí (Barcelona, 1961) porta mesos planificant la seva candidatura a les primàries de Junts per triar candidat a Barcelona. Fins i tot quan aquestes primàries no formaven part del full de ruta de la direcció. De fet, en aquesta entrevista a Nació en la recta final de la campanya, Martí -cap de files del grup a l'Ajuntament des que va plegar Xavier Trias, que li fa costat explícit davant la militància- assenyala que la votació ha arribat gràcies al seu posicionament. Sorprès per la renúncia de Josep Rius, assegura que no treballa amb l'escenari d'oferir aliances a altres candidats, i subratlla la necessitat de posar fil a l'agulla en matèria de seguretat després dels últims incidents amb armes de foc a la ciutat.  

Com està anant la campanya?
Estem fent la feina que ens toca fer i que havíem planificat amb l'equip. El que hem de fer és dirigir-nos a la militància, a banda de la projecció pública. Estem seguint el guió que toca. Pel que fa a la resta, estic raonablement satisfet: el procés de primàries està tenint lloc de manera normal i sense incidents. 

Es veu amb opcions de guanyar?
Em veig amb opcions de guanyar, i aquesta és una de les raons que em va portar a fer el pas. Però també soc conscient que això serà molt difícil, molt competit, i que no hi ha res escrit ni guanyat. Per tant, s'ha de treballar fins l'últim dia. 

Què el diferencia de la resta de candidats?
Sempre amb to positiu i amb esperit constructiu, som perfils diferents de caràcter, trajectòria, personalitat i orígens polítics. Tots defensem el mateix projecte: tots som Junts, i tots som Junts Barcelona. Volem guanyar i governar. Tinc una trajectòria a l'Ajuntament que cap dels altres companys té, no només municipal sinó de coneixement de la ciutat, amb tots els seus racons. També tenim un equip fet, molt bo, que treballa de dilluns a diumenge als 73 barris. És un actiu que tinc. I tinc les coses més clares des de fa més temps. Els altres companys s'han decidit a última hora. 

Ha notat no ser el candidat preferit de la direcció? El partit està sent neutral?
La direcció està sent neutral, no he tingut cap ocasió per dir el contrari. Sobre ser el candidat oficial, no vull afegir res més: ho hem anat veient els últims mesos amb les opinions d'uns i altres. Tot això és passat. En aquests moments, no tinc cap queixa de la direcció nacional, sinó de l'òrgan que gestiona les primàries. Si trobés alguna queixa, la faria evident. 

Ha tingut pressions per no presentar-se, incloses ofertes del sector privat. Per què ha decidit anar fins al final?
És un tema molt personal. He tingut bastantes ofertes laborals a la meva vida, en general. Cada moment té la seva explicació. La meva determinació per continuar fent la feina de regidor i de fer el pas, no té res a veure amb consideracions personals o professionals. 

Està intentant arribar a aliances amb altres candidats?
No ho intento. Espero tenir converses amb els altres aspirants. La meva obligació és parlar i esbrinar. No tinc cap pensament de fer cap oferta concreta: entenc que actuen amb la mateixa lògica que jo, em mereixen tot el respecte. Això no treu que, després de les primàries, hi puguin haver acords de molt tipus. Continuarem col·laborant sí o sí. 

Comptarà amb els altres candidats per fer la llista a les municipals del 2027?
Si guanyo les primàries, el primer que faré serà parlar amb els altres tres i saber quin és el seu capteniment. No vull donar res per fet, crec que anirà molt just. 

Ha parlat amb Carles Puigdemont des que és candidat?
Des que soc candidat, no. Fa pocs dies. 

Però ha tingut converses prèvies amb ell sobre el model de ciutat?
Amb el president, amb el secretari general i la direcció, n'he tingut en els últims temps, en els últims mesos i en els últims anys. La meva relació amb el president i el secretari general ve de molts anys enrere. Hem parlat del partit, de la ciutat i de la candidatura. Són converses personals i privades. 

Li hauria agradat comptar amb Jaume Giró, en aquest projecte?
És una persona important al partit, té el seu paper. En un futur, decidirà ell el seu paper. Com amb altres membres del partit, haurem de col·laborar en el futur. Giró va estar pensant si feia el pas, finalment no. 

Pilar Calvo és la candidata oficialista?
No hi ha un candidat oficialista al 100%. No hi és. Tothom pot tenir simpaties, tothom té amics i famílies, com passa als partits, però no crec que sigui la candidata oficialista. 

Li va sorprendre que es presentés?
Em va sorprendre que es retirés Josep Rius. No m'ho esperava. Pensava que seria candidat, però ja és pantalla passada. I m'ha sorprès que es presentessin tres companys més perquè, fins aleshores, no m'havia arribat que tinguessin aquest interès. Dit això, ho trobo natural, normal i legítim, encara que sigui a última hora. Si les primàries existeixen, és gràcies a un tal Jordi Martí. Estic absolutament disposat a competir democràticament en aquest procés. La participació sempre és positiva i els resultats ens poden enfortir. 

Compta amb Josep Rius per la llista del 2027, en cas que vostè l'encapçali?
Haurem de parlar. No sé quins són els seus plans. Som companys regidors, tenim bona relació, i després de les primàries veurem què vol fer cadascú. 

Quin projecte té per a Barcelona?
M'identifico amb el que hem fet els últims tres anys: no improvisaré. Tenim experiència, llegat i corpus doctrinal. El full de ruta s'haurà de convertir en un programa electoral. El projecte és de canvi en les formes i en el fons de la gestió política de l'alcalde Collboni. El que pretenem és tirar endavant propostes concretes i factibles per solucionar els tres principals problemes: habitatge, inseguretat i excés d'impostos. 

Quina és la recepta realista a aplicar en matèria d'habitatge?
Canviar de rumb radicalment totes les mesures urbanístiques, normatives i legislatives dels últims temps. No podem arreglar res a mig termini amb aquestes receptes. Tots els recursos han d'anar a posar a disposició del mercat més habitatge de protecció oficial i de lloguer assequible. És una aliança de tothom amb les institucions i els privats, que estan esperant poder-ho fer, però sense especular. També fundacions, entitats sense ànim de lucre. Cal donar llicències i permisos més ràpid, i abaixar els impostos per primer habitatge. S'han de fer moltes coses alhora. I fer-ho diferent del que s'ha fet fins ara, perquè ha portat al col·lapse. 

Quin marge hi ha perquè els habitants de Barcelona paguin menys impostos?
També es pot gastar millor. L'Ajuntament té un pressupost de 4.000 milions, i gastem molt i molt malament en algunes ocasions. Amb una millor despesa podríem tenir cert estalvi. El consistori ha tingut 52 milions de superàvit fiscal. Això no pot ser, perquè en aquests moments a la gent li costa arribar a final de temps. Hem de fer un pla perquè aquests 52 milions vagin a la butxaca de la gent. Proposarem un procés selectiu de rebaixa d'impostos, començant per l'IBI, amb un 10%. 

Pel que fa al turisme, s'ha de limitar?
Sí. Hem arribat al topall. No crec que hi hagi ningú que estigui satisfet de la massificació turística que estem patint, ni tan sols els sectors productius que viuen del turisme. Tothom vol que no vinguin més milions de turistes, els que tenim són el límit. Hem de fer que aquest turisme sigui millor i que generi menys problemes a la ciutat, sabent que és el 13% del PIB. 

Barcelona pot assumir més immigració?
Com a país, sempre n'hem necessitat, i la continuem necessitant. L'índex de natalitat és molt baix. El que s'ha de fer és regular, endreçar. No pot ser que hi hagi descontrol, il·legalitat, explotació de persones vulnerables o frau. No pot ser que anem sembrant problemes que al final seran més grans. Hem de regular-ho. La clau de volta és demanar una cosa bàsica: tenir la clau per regular els fluxos migratoris. Vam demanar les competències a Madrid. Si no ho tenim, tindrem més dificultats en el futur. L'Estat ho gestiona fatal: no se solucionarà el problema de fons. 

El fa patir la irrupció d'Aliança Catalana a l'Ajuntament?
No, no em fa patir. Soc molt respectuós amb tothom, també amb Aliança. Si fem els deures, les coses han d'anar mínimament bé per tothom. Sabem que entraran a l'Ajuntament, però això no és cap problema. Després de les eleccions, en funció del panorama que hi hagi, haurem d'amotllar-nos al nou hemicicle. 

Pactar amb Aliança és una línia vermella?
Nosaltres hem de veure quina Aliança entra a l'Ajuntament. No sé quines persones entraran ni quin discurs tindran. No em vull avançar. Vox, per exemple, ja els coneixem i els patim cada dia: no anem enlloc amb ells. Ho hem demostrat els últims tres anys. A Aliança no els conec. Veurem quines propostes fan i si tenen ganes de dialogar. M'esperaré que vinguin el juny del 2027. 

La setmana passada, a causa de l'assassinat al carrer Balmes, deia que Barcelona tenia un problema de pistolerisme. 
Tenim un problema d'inseguretat general i, ara, un problema de bandes organitzades internacionals que es maten al carrer. Una cosa són els furts, les agressions sexuals (que han pujat) i les drogues, i ara la criminalitat més gran a nivell internacional. S'han de fer coses diferents. Els dos fenòmens són producte de la manca d'acció política i de previsió dels últims anys. Si no fas servir tots els ressorts polítics, legislatius i judicials, passa el que passa. Hem perdut tres anys, a Barcelona. Erradicar això serà molt difícil, però hem de posar tota la carn a la graella. Hem de fer un front comú amb accions contundents contra la criminalitat. 

Ahir vaig anar a la Marina a parlar amb veïns i comerciants afectats per l'últim assassinat al carrer de la Mineria. La gent està molt preocupada i alarmada. Ens deien que, si poguessin, marxarien del barri. Estem en la línia vermella. Ja no hi ha mesures o pedaços, cal una estratègia integral. Calen resultats a curt termini per desarticular aquestes bandes criminals. 

Es refien del PSC per sortir d'aquesta situació?
Hem arribat a acords puntuals amb ells, com amb l'ordenança de civisme, que té la marca de Junts per Barcelona. L'alcalde Collboni no ha sabut liderar la lluita contra la delinqüència: ho ha delegat en el seu tinent d'alcalde, en el Govern, o en el ministre Marlaska. Però no hi ha hagut una assumpció de responsabilitats ni de liderar les competències pròpies o d'arrossegar la resta d'operadors. No ens en refiem, han demostrat que no en saben. Davant l'agreujament, però, els ajudarem a prendre aquestes decisions. 

Està obert a acords amb el PSC en la propera legislatura?
Estem oberts a parlar amb tothom, excepte amb els grups més enllà de les línies vermelles. En el nostre ADN hi ha el diàleg, no funcionem fent fronts. El pacte pel pacte no l'hem fet mai, i jo encara menys. Per mi, no existeix. Existeix el diàleg i l'acord puntual en grans temes de ciutat sobre la base del nostre programa electoral. Amb el PSC, amb ERC o amb qui estigui al govern. 

Junts s'ha de centrar encara més?
Ens hem centrat molt, en els últims temps. A l'Ajuntament sempre ho hem estat. Els últims mesos de propostes i victòries a Madrid, on tenim incidència, hem aconseguit coses importants per a Catalunya. Podem discutir del compliment, com el català a Europa, però la centralitat de Junts a Madrid s'ha demostrat de manera fefaent. 

Va ser un error carregar-se Convergència?
No cal ser sociòleg o politòleg per admetre que aquella decisió no va ser la millor.