Pilar Calvo (Barcelona, 1963) va entrar en política el 2017, amb un lloc simbòlic a la llista de Junts per Catalunya al Parlament. A partir d'aquí, va començar a posar un peu al partit: va presidir la federació de la capital catalana i, malgrat que tenia previst ser regidora, va acabar fent el pas a Madrid, on treballa colze a colze amb Míriam Nogueras. Tres dies després de la renúncia de Josep Rius, Calvo va decidir presentar-se a les primàries per ser la candidata a Barcelona l'any 2027. En aquesta entrevista amb Nació, subratlla la resposta "absolutament positiva" de Carles Puigdemont al seu perfil i sosté que Barcelona no pot assumir, ara per ara, més immigració de manera "descontrolada". 

Com va la campanya?
Amb molta intensitat. L'estem fent compatible amb la feina normal; en el meu cas, al Congrés dels Diputats. Amb l'ajuda dels meus companys a Madrid, puc anar arribant a tot. Com s'acostuma a dir abans dels grans partits: sensacions positives. 

A Madrid s'hi respira ambient de final d'etapa?
El govern espanyol viu una situació molt desgastada pels indicis de corrupció que hi ha. Altres formacions han posat el dit a la nafra en el sentit de demanar eleccions: nosaltres ho vam fer fa mesos. S'està arribant a un final d'etapa, però Pedro Sánchez pot continuar durant molts mesos en aquesta situació. Normativament, té temps fins als juliol vinent. 

Tornant a Barcelona: es veu amb possibilitats de guanyar?
Sí. Em veig amb possibilitats de guanyar des del primer moment. A un any vista, ser una persona que ha tingut presència mediàtica important durant molts anys en un àmbit amable com el món de l'esport, i que et permet guanyar credibilitat davant la ciutadana, és positiu. Al Congrés he demostrat que no m'espanten els reptes i que soc treballadora. Amb les accions, en política, pots canviar en positiu la vida de la gent, com ara la llei ELA. La gent sabrà veure que no llenço la tovallola. Els meus amics de tota la vida saben que m'estimo molt aquesta ciutat i que em preocupa la deriva que està agafant, com està desapareixent la identitat, que ens estem oblidant que som la capital d'un futur estat. Estem expulsant els barcelonins de la ciutat, ens l'estem venent de mica en mica. Hi ha zones on un 30 o un 40% de compres d'habitatge les fan estrangers. Anem perdent els barcelonins de tota la vida, i això m'ha fet reflexionar. Ara era el moment de tornar a Barcelona, tot i que sempre he treballat per la ciutat.

Es considera una candidata oficialista?
No, no m'hi considero. Unes primàries, com diu el tòpic, són un exercici de democràcia interna. La direcció ha obert la porta a què tothom que volgués s'hi presentés. Sí que he de dir que quan vam comentar amb Míriam Nogueras el desig de fer aquest canvi, li vaig demanar que ho traslladés al president Puigdemont. Ella ho va fer, i la resposta del president va ser absolutament positiva en el sentit de "digues-li que endavant, que em sembla un bon perfil". El president ha vist la feina que hem fet a Madrid, i estic convençuda que és conscient que estem alineats en la manera com defensem els valors de Junts. Però no em considero una candidatura oficialista. 

Quan es va decidir a presentar-se?
Tres dies després que Josep Rius renunciés a les primàries. M'havia arribat que altres persones feien el pas, i vaig pensar que era un bon moment per fer-ho jo. 

Han estat molt comentats els tuits de suport de Gonzalo Boye, l'advocat de Puigdemont. Això vol dir que el president està al seu costat?
Això vol dir que Boye està absolutament al meu costat. Evidentment, té opinió pròpia. Hem treballat en diferents lleis a Madrid, sempre tenim present el seu assessorament. Ahir [per dimecres] va venir expressament per participar en una xerrada amb mi i amb Clara Tur per parlar de seguretat, identitat, retrocés de la llengua. Boye està fent classes de català abans de viure a Catalunya: està fent la integració abans d'arribar. Té previst venir en breu. 

Ara que estudia català, potser comença a fer els tuits en català. 
S'atreveix a parlar-lo. Es deixa anar. Però diu que encara no té el nivell suficient, però ho farà. Valoro moltíssim quan la gent fa un esforç per parlar la meva llengua. El castellà va ser la meva llengua materna, i amb el meu fill ho ha estat el català.

Ha explorat aliances amb altres candidats?
Abans dels avals vaig tenir alguna conversa, però és un tema descartat. 

Les primàries seran cosa de quatre. 
Sí. Tothom ha expressat clarament que es veu amb possibilitats de tenir la victòria. S'ha d'entendre que la gent no plegui. 

De cara a la llista definitiva, comptarà amb Josep Rius?
Sí que he dit públicament que estaria bé fer una candidatura d'unitat. La militància ho agrairia. En les primàries, competim entre companys, i els afiliats acaben amb el cor una mica trencat. Quan parlo amb ells, molts demanen que es tingui en compte que després es faci un esforç per reunir forces. 

No li faria res tenir Jordi Martí a la llista?
És una qüestió prematura, no m'he plantejat números. Qui guanyi tindrà aquesta missió. 

Quin projecte té per Barcelona?
Recuperar l'autoestima de la ciutat, l'orgull de ser barcelonins i barcelonines. S'ha anat perdent el lideratge, qualitat de vida, la llengua, els símbols identitaris. I veiem els dificultats dels joves i dels pensionistes. Vull una Barcelona de primera, que recuperi lideratge, identitat, que ajudi la gent jove i protegeixi la gent gran. I que recuperi la vida de barri. Això passa per ajudar el comerç local, que la gent pugui continuar amb les persianes abaixades. 

Com es pot resoldre la crisi de l'habitatge de manera realista?
S'ha d'actuar de manera immediata en promoure inversions extraordinàries per construir i rehabilitar habitatge de protecció oficial, sobretot. Les polítiques de sobreregulació han empès els petits propietaris a retirar els pisos del parc d'habitatge. 

Creuen que els topalls no han acabat de funcionar. 
Han d'anar acompanyats d'estímuls fiscals i de seguretat jurídica. El propietari s'ha de sentir segur quan lloga, davant dels impagaments, per saber si l'Estat respondrà, com també amb les ocupacions irregulars. S'ha de buscar la col·laboració público-privada i flexibilitzar el 30% de protecció oficial. Si agafem les dades, a Barcelona hi ha 1,7 milions de persones empadronades, però hi ha més gent que hi resideix no empadronada, com ara estudiants o treballadors en determinats projectes. Això és una pressió sobre el parc d'habitatge molt gran. Si fem números, el 2025 només s'han construït 1.300 pisos: la diferència entre oferta i demanda només farà el problema més greu.

Amb la immigració, vam demanar les competències per endreçar la situació i assegurar una integració o una resposta ajustada respecte dels serveis socials. Ens trobem que gairebé un de cada quatre immigrants que arriba a l'Estat ve a Catalunya. S'ha de fer amb valentia, sabent dissenyar i planificar de manera correcta. S'ha de governar de manera desacomplexada. La gent està farta de polítics que fan promeses i després incompleixen. Ens està abocant als extrems, a la polarització i al populisme. Volem demostrar que treballem des del sentit comú. 

A Madrid van votar amb el PP i Vox en contra del decret que prorrogava lloguers. 
Aquest decret prorrogava dos anys al llogater sense cap garantia de cobrament per al propietari. Es podia donar el cas que un llogater amb un deute pendent obligués el propietari a prorrogar dos anys el contracte. L'escut social l'ha d'entomar l'administració, no pot ser que vagi a les esquenes dels petits propietaris. Si ens oblidem d'aquesta realitat i comencem a fer discursos d'enfrontar propietaris amb llogaters, ens estem equivocant. Ara mateix, els llogaters estan desesperats: no troben res. I, quan el troben, hi ha centenars de persones amb el mateix objectiu. Fa patir. Som sensibles a això. Però s'ha de crear el marc per protegir, amb bonificacions i seguretat jurídica. Topar preus de manera correcta pot ser una bona cosa, però com ara, no. 

Gabriel Rufián sempre diu que estan forjant acords amb el PP i amb Vox. 
ERC també ha votat amb ells, en algunes iniciatives. Això és una excusa per atacar. 

El turisme s'ha de limitar?
Evidentment, s'ha de buscar promoure un turisme de qualitat, que generi més riquesa a la ciutat. S'ha de promoure el turisme de negocis, familiar, cultural. En general, tots volem moure'ns pel món i volem ser ben rebuts on anem. El que passa és que a Barcelona la pressió és de turisme de masses, i això està degradant l'espai públic. Els ciutadans ens sentim malament a casa nostra, i això està lligat amb la seguretat. Quan degrades l'espai, és menys segur. Hem de ser conscients que el turisme s'ha de limitar. Si pensem amb la mentalitat de capital d'Estat, aquí no poden faltar les grans cadenes hoteleres. 

Barcelona pot assumir més arribada d'immigrants?
A veure: de manera descontrolada, no. Sense una endreça, no. Per això demanem les competències integrals. És una qüestió de necessitats. Si volem integrar de manera correcta, hem de buscar la manera de reforçar la contractació en origen, reforçar la integració amb la llengua, ser més exigents per l'ús del català per accedir a determinades professions. 

La fa patir l'entrada d'Aliança Catalana a l'Ajuntament?
Em fa patir que hi hagi gent que no estigui veient que hi ha molts missatges que neixen del populisme. És molt fàcil dir les coses, però cal planificar, tenir resultats. És un fenomen a tot el món. Em preocupa la polarització, que el camí del mig, de la moderació, del sentit comú, de buscar el consens des del diàleg constructiu, es perdi. 

No forma part dels seus plans pactar amb Aliança. 
No, evidentment. 

I amb el PSC?
Hem arribat a acords, o hem coincidit en votacions, en diferents àmbits i escenaris. Sigui al Congrés o a l'Ajuntament. L'objectiu és defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya i dels barcelonins. Arribar a acords per això, sí. 

Amb el PSOE s'hi va pactar la investidura de Pedro Sánchez. 
Hem anat demostrant que, en aquelles carpetes on hem aconseguit garantir l'interès dels catalans, hem tirat endavant. 

La prioritat és que els acords siguin útils?
Sí, i que millorin la vida de les persones. 

Com s'ha de fer perquè el català torni a ser central? Cal obligar més que seduir?
Sí. L'Ajuntament té totes les competències per obligar a retolacions, a cartes [en restaurants]. S'ha de ser més valent. Però el president de la Generalitat està espanyolitzant el país, i Collboni tampoc està ajudant a que això no passi, i tenim un problema. Qui agafi les regnes del govern de l'Ajuntament, si és de Junts, puc assegurar que posarà la banya en aquest tema. En això soc activista: vaig néixer en una família castellanoparlant. Quan va néixer el meu fill, vaig decidir parlar-li en català. El català només m'ha donat alegries: ser fundadora de Catalunya Ràdio i treballar a TV3. 

Jordi Martí deia que a Barcelona hi ha un problema de pistolerisme. Hi està d'acord?
Cada vegada tenim més màfies internacionals del narcotràfic. Això suposa que creixi el nombre d'armes. Aquestes escenes, impensables, em preocupen molt. No te n'adones i va calant: en poc temps, podem estar en situacions no desitjables com altres ciutats que són nusos logístics. S'ha d'atacar ja. La manera és que els delinqüents condemnats siguin expulsats. No té sentit que només s'executin entre un 8 i un 12% de mitjana, a l'Estat. Toca endurir les penes i fer menys atractiu aquest territori per ells. I millorar la coordinació policial, que hi hagi més agents als barris on es detecta que hi ha més narcopisos. Ens estem jugant la reputació de la nostra ciutat. Barcelona pot liderar per garantir la seva pròpia seguretat. Quan parlem d'això, hem de planificar corredors de seguretat en zones turístiques, atendre les víctimes de delictes. 

Què es pot exportar de Madrid, vostè que hi passa bona part de la setmana?
Ens belluguem en la mateixa zona, que és molt cèntrica. Hi ha molt turisme. He de dir que les brigades de neteja funcionen. M'agradaria que tot Barcelona estigués endreçat i net, però estem donant una imatge que no és la que correspon. 

Li agradaria que Puigdemont tornés a ser el candidat a la presidència de la Generalitat?
M'agradaria que el president decideixi des de la llibertat de poder tornar a viure a casa seva, al seu país, a la seva nació. El que ell decideixi o faci em semblarà fantàstic.