El primer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) consolida algunes tendències -creixement d'Aliança Catalana, desfeta de Junts, repunt d'ERC i desgast del PSC- i s'ha llegit amb atenció a les sales de màquines dels partits i del Govern. Deixa un escenari en què la majoria progressista actual aguantaria per la mínima i Salvador Illa ho tindria tot de cara per revalidar la presidència. Com passa habitualment amb les enquestes, aquells que n'han sortit ben parats l'han celebrada, i els que no afirmen que no és fiable o que ha estat mal "cuinada". No hi haurà eleccions a Catalunya a curt termini, i menys ara que Illa ha aconseguit aprovar els pressupostos, però el CEO pren el pols de la ciutadania i deixa algunes claus rellevants per a l'anàlisi.
1) Aliança no espanta a Vox
Els titulars se'ls ha endut el "sorpasso" d'Aliança a Junts, que consolida la tendència a l'alça del partit de Sílvia Orriols. És cert, segons l'enquesta, que el creixement dels ultres s'explica en part per una fuga de vots de Junts (28%), però les dades també indiquen que Aliança també pesca entre els votants de Vox (24%). El partit d'Orriols es presenta com a independentista, però només un 55% dels seus votants defensen un estat propi per Catalunya. És el percentatge més baix dins de les formacions independentistes (Junts, ERC i CUP). Potser per això, Orriols és la segona candidata favorita per als votants de Vox per ser presidenta de la Generalitat.
De fet, un 14% dels votants de Vox donarien el seu vot a Aliança, si poguessin votar un segon partit. Només el superen els votants de Junts: un 24% votaria per Aliança com a segona opció. No és pas estrany, perquè la sintonia entre l'extrema dreta -sigui independentista o sigui espanyolista- és força clara: la principal preocupació dels votants de Vox i dels d'Aliança no és pas la qüestió nacional, sinó la immigració i la inseguretat ciutadana. Potser per això Orriols tendeix a centrar les seves intervencions al Parlament en assenyalar la immigració, més que no pas en concretar com seria possible construir un estat independent. Ara com ara, els ultres espanyolistes la veuen amb bons ulls.
2) Qui vol fer caure Sánchez?
Pedro Sánchez no passa per un bon moment a l'Estat i difícilment guanyarà les eleccions. Potser això ajuda a entendre el desgast del PSC al Govern, però en tot cas no erosiona de manera significativa la bona entrada del president del govern espanyol a Catalunya. Sánchez és amb molta diferència el candidat preferit per ocupar la Moncloa, també entre els votants que no són del PSC. Destaca, en aquest sentit, que un 36% del votants de Junts el prefereixen com a president espanyol, mentre que un 0 i un 1% es decanten per Santiago Abascal o Alberto Núñez Feijóo. Els votants de Carles Puigdemont no aproven la gestió del PSOE (4,2 sobre 10), però sí que valoren positivament Sánchez, molt per sobre de Feijóó i Abascal.
Són dades rellevants, tenint en compte el moment d'extrema fragilitat que pateix Sánchez, tant al Congrés com als tribunals. Junts ha tancat la porta a facilitar una moció de censura amb PP i Vox -les dades del CEO avalen aquesta línia- però demana eleccions a l'Estat o bé que Sánchez faci un pas al costat, a l'estil Artur Mas el 2015. De moment, el full de ruta del PSOE no passa per aquí, sinó per aguantar. Si les eleccions es fessin a Catalunya, però, Sánchez ho tindria fet: el PSC guanyaria clarament les eleccions, seguit d'ERC, i Junts cauria. El factor Míriam Nogueras, cara visible a Madrid, no acaba de consolidar-se, segons el baròmetre.
3) Illa aguanta, però necessita un plus
Salvador Illa resisteix, però no només el PSC no creix, sinó que sembla consolidar la tendència lleugerament a la baixa. Els socialistes no acaben de capitalitzar el fet de tenir el Govern en solidari i de governar les principals institucions del país i la Moncloa, amb qui tenen una relació privilegiada. Fa temps que les enquestes apunten aquesta línia, però aquest descens es podria explicar pel malestar al carrer -l'enquesta es va fer en plenes mobilitzacions de mestres- i per la desmobilització davant d'un independentisme sense opcions de governar i d'un PSOE envoltat de casos de corrupció.
Ara bé, la victòria del PSC sembla inqüestionable, a hores d'ara, i el president és el lider preferit per ocupar la Generalitat, molt per sobre de Sílvia Orriols, Gabriel Rufián, i els habituals Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. També és el líder més ben valorat, amb un 4,8 sobre 10, pràcticament empatat amb Junqueras, amb un 4,77. En tot cas, Illa no acaba de trobar el plus per mantenir els 42 diputats malgrat haver diagnosticat correctament els problemes de la ciutadania. L'habitatge, prioritat del Govern, és també la principal inquietud ciutadana, i la via del diàleg i la negociació guanya per davant de la confrontació.
4) Rufián surt del Madrid DF i impulsa ERC
Gabriel Rufián és el tercer candidat preferit dels catalans per ser president de la Generalitat, amb el 7% dels suports. No opta a presentar-se, però queda per sobre de Junqueras i Puigdemont, que marquen un 5% cadascú, i només per sota de Salvador Illa (18%) i Sílvia Orriols (8%). Des del CEO han atribuït aquest creixement de portaveu republicà al Congrés per l'exposició mediàtica que està guanyant a l'Estat. Un reconeixement que va més enllà del Madrid DF i es deixa veure a Catalunya. ERC reivindica la coexistència de dos lideratges ferms, fet que és cert que, amb les dades a la mà, no poden celebrar altres partits. Tothom té molt clar que Junqueras serà el candidat a la Generalitat -si l'amnistia es fa efectiva i queda habilitat- i Rufián es mantindrà al Congrés, amb la incògnita del front d'esquerres.
Les discrepàncies estratègiques que han tensat la relació entre Junqueras i Rufián sembla que no només no debiliten ERC, sinó que es tradueix en millors resultats. Es veu al Congrés, on els republicans quedarien en segona posició amb una xifra d'entre deu i onze diputats, per sobre dels set actuals, tot i que encara lluny dels 15 que va aconseguir Junqueras el 2019 des de la presó. Del 13,2% que va obtenir Rufián ara fa dos anys, ERC podria passar a marcar en el millor dels casos un 19% que encara els deixaria lluny del PSC, però que els consolidaria en segona posició.
5) El lideratge a Junts es difumina
Junts surt malparat del CEO d'aquest dijous. A Catalunya, perdrien la meitat dels diputats i es quedarien en una forquilla d'entre 16 i 18. A l'Estat, també baixarien i quedarien entre 4 i 5. En la batalla particular que tenen Míriam Nogueras i Gabriel Rufián, el republicà sortiria vencedor, si hi haguessin eleccions ara. El problema no és tant el resultat, sinó que el lideratge a Junts presenta símptomes de difuminar-se. El partit tanca files amb Puigdemont, que continua a l'exili pel bloqueig dels tribunals a l'amnistia, però l'expresident encadena diverses onades a la baixa, entre els preferits per ser president. Entre els votants de Junts, un 51% el té com a candidat favorit a la presidència. En el cas de Míriam Nogueras, ben valorada entre els votants, suspèn entre el conjunt dels catalans. I a l'enquesta no hi ha ni rastre de lideratges com Mònica Sales o Salvador Vergés, cares visibles al Parlament.
