A Ceuta el pas dels dies no s'ha convertit en cap bàlsam. Aquest dimecres s'arribarà als vint dies des de l'inici de la crisi migratòria en què 80.000 persones van creuar del Marroc a la ciutat autònoma espanyola, segons xifres del govern estatal, i les respostes a les preguntes més substancials continuen amagades entre la retòrica política i la manca evident de recursos a peu de carrer.
Alguns d'aquests dubtes, com el futur dels immigrants que encara són al territori ceutí o el model espanyol de control migratori, fa dies que s'han enquistat. De moment, mentre es va reduint el soroll, apareixen algunes pistes.
Com està Ceuta, ara per ara?
Després del retorn majoritari dels migrants que van trepitjar territori espanyol el 30 de juliol, l'evidència és que la crisi humanitària i política continua plenament vigent als carrers, la muntanya i les platges de Ceuta. Malgrat hi hagi un ball de xifres entre les comunicacions oficials i els advertiments d'entitats sobre el terreny, els càlculs més estesos són que hi ha unes 8.000 persones estrangeres que van arribar fa tres setmanes i que encara esperen conèixer el seu destí. Amb el Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) saturat, i amb altres espais d'acollida en una situació idèntica, el govern espanyol (PSOE-Sumar) i el ceutí (PP) van trigar 18 dies a anunciar un acord per habilitar nous equipaments d'emergència. Aquest dilluns van anunciar la posada en marxa de nous punts per dormir i deixar les pertinences amb capacitat per a 1.500 persones més.
Això millorarà les condicions immediates d'una part important dels migrants que són a Ceuta, alhora que reduirà la pressió sobre la via pública, convertida en l'únic espai on fins ara s'han pogut situar milers de migrants, que s'han acabat construint estructures precàries amb roba, canyes o plàstics. Tanmateix, no resoldrà la manca d'espai de tots els estrangers que acaben d'arribar a la ciutat. Mentrestant, hi conviuen els habitants de barris com El Príncipe que s'han bolcat a ajudar les persones que acaben d'arribar amb roba, menjar i coneixement, i l'afartament d'altres residents, que es mostren enrabiats amb l'equació política que ha facilitat l'arribada sobtada de milers de persones al seu municipi.
Què passarà als migrants que encara hi són?
Si es té en compte la xifra de 8.000 persones, les dades aproximades ho reparteixen entre 2.500 possibles sol·licitants de protecció internacional i asil, 2.500 menors d'edat i uns 3.000 adults considerats "migrants econòmics". Aquesta darrera categoria és la que el govern espanyol considera que serà més fàcil de fer retornar als seus països d'origen. Ara bé, les dues primeres tipologies de migrants tenen un camí marcat ben diferent, per més que el govern de Pedro Sánchez hagi endurit el to sobre la política fronterera i hagi promès el retorn de totes les persones que van arribar a Ceuta el 30 i 31 de juliol.
Molts dels possibles demandants d'asil són subsaharians que s'acumulen actualment a la platja ceutí, amb campaments de misèria, i que hauran de passar un filtre d'anàlisi cas per cas, ja que s'haurà de valorar les condicions particulars que els han fet fugir del país d'origen. Sobre aquesta realitat, l'expert en migracions i expresident de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CREA) Javier de Lucas és contundent: "És un procediment que és complex i que no té cap possibilitat de ser breu". A més, de la mateixa manera, també s'ha de repassar individualment la voluntat i situació familiar de cada menor d'edat, ja sigui marroquí o d'altres països.
En aquest cas, però, l'evolució d'aquests tràmits és especialment opaca, assenyala de Lucas. "Fins al dia d'avui, no he sentit cap iniciativa real i significativa de part del govern espanyol de donar suport amb mitjans materials i de dotació de personal als serveis que han de tramitar tots aquests procediments. Això significaria augmentar els requeriments a autoritats de diverses ordres, també al Marroc, als serveis socials d'allà, i per descomptat als països d'origen dels potencials demandants de protecció internacional". Per al catedràtic emèrit, -que també va ser senador socialista durant quatre anys-, això requeriria "funcionaris o interins amb experiència en aquests procediments", més suport a les oficines d'estrangeria i a l'Oficina d'Asil i Refugi (OAS) de l'Estat, però també "més personal de treball social i d'estructures d'acollida".
Contactat per Nació, però, el govern espanyol reivindica haver desplegat des del primer moment un paquet urgent de 6,5 milions d'euros per ajuda humanitària que, entre altres mesures, permet repartir uns "4.000 kits d'alimentació diaris". Per contra, no aclareix quin suport econòmic, personal o material ha desplegat pel que fa al seguiment social i la tramitació de la situació administrativa dels milers de persones que han arribat a Ceuta. El que sí que s'ha enviat i comptabilitzat és un reforç de 270 agents de la Policia Nacional espanyola i 240 guàrdies civils. A banda, està previst que l'Estat i les comunitats autònomes debatin sobre el futur dels migrants a Ceuta l'última setmana d'agost.
Com és el model espanyol de retorn de migrants?
La pregunta sobre l'estratègia d'expulsió ràpida de persones estrangeres per part de l'estat espanyol ha estat una de les claus que més ha marejat els experts en política migratòria i drets humans les darreres setmanes. D'una banda, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, va assegurar la setmana passada que "fins a l'última persona" que havia entrat "irregularment" a l'estat espanyol tornaria "al Marroc". A més, el president de la ciutat autònoma, Juan José Vivas, havia defensat que hi hauria seria un rebuig total a l'estada dels migrants en territori espanyol. "Retorn al Marroc. Cap regularització, cap asil. Aquest missatge ha de quedar absolutament clar", va dir.
Sobre aquest parer, algunes de les principals associacions de jutges de l'Estat -com l'Associació Professional de la Magistratura (APM) o el Fòrum Judicial Independent- es van posicionar en ferm. "El que no permet el nostre ordenament és decidir per endavant que tota persona que hagi entrat irregularment veurà denegat l'asil. Cada sol·licitud ha de poder ser examinada, perquè darrere d'una entrada irregular pot existir una persona que reuneixi realment els requisits per a obtenir protecció internacional", assenyalen fonts de l'APM a l'agència Europa Press.
Així, mentre hi ha una realitat allunyada entre el que defensen públicament els governs del PSOE i el PP i el que contempla actualment l'estat de dret, també l'hemeroteca recent deixa dubtes sobre el model espanyol. Una informació del diari Público detallava la setmana passada que, malgrat tenir un conveni signat des del 2007 tant pel Marroc com per Espanya i vigent des del 2012, no hi ha hagut cap política de devolució dels menors d'edat marroquins que arriben al territori espanyol durant tot aquest temps. En catorze anys, amb governs populars i socialistes, no hi va haver cap retorn per les vies legals. Els únics casos coneguts són els que es van produir l'any 2021, a partir d'un altre episodi migratori destacat a Ceuta, i van acabar sent una pràctica reprovada directament pel Tribunal Suprem (TS), en concloure que es va fer sense estudiar la situació de cada menor d'edat i saltant-se les lleis vigents.
En termes generals, a més, de Lucas conclou que la posició espanyola no és especialment laxa, si es compara amb altres estats europeus. "La política de retorns i acords amb tercers països de l'estat espanyol no és diferent de la de bona part dels governs europeus, llevat de la posició extrema d'externalització de Dinamarca i Itàlia".
Mentre les preguntes van trobant respostes tímides, després d'un esclat de la convulsió política, també sorgeixen nous deures com la necessitat de millorar la situació sanitària a Ceuta, que arriba connotada per l'extrema vulnerabilitat de les persones que van arribar a la ciutat autònoma a finals de juliol. El govern espanyol entoma alguns d'aquests equilibris, però la informació i els recursos continuen apareixen amb comptagotes.
