Catalunya torna a tenir pressupostos després de tres anys de pròrrogues i suplements de crèdit. Els vots del PSC, ERC i els Comuns permeten a Salvador Illa apuntalar la legislatura i guanyar oxigen polític fins al 2028. Després de mesos de negociacions -amb presentació i retirada d'un projecte de pressupostos per manca de suports-, les conselleries del Govern esperen que comencin a arribar els recursos a mitjans de juliol davant la pressió dels socis, que avisen que no abaixaran l'exigència i que Illa ja no té "excuses" per complir els acords signats. La limitació de la compra especulativa o la concreció del nou finançament apareixen com a prioritats abans de l'agost.
L'aprovació dels comptes té diverses derivades. Una d'important és que consolida els nous blocs del postprocés i la majoria progressista apareix com l'única operativa al Parlament, ara i en els pròxims anys. A l'altra banda, Junts mira de presentar-se com a "alternativa" i coincideix amb la resta de les dretes en la crítica a una excessiva pressió fiscal o les polítiques de control de preus de l'habitatge. Seran els primers i únics pressupostos? Quines exigències posen els grups parlamentaris ara que el Govern ha aconseguit la principal llei de l'any? Aquestes són les claus per entendre l'escenari que s'obre amb els comptes.
1. Oxigen per aguantar tota la legislatura
El Govern dona un impuls a la legislatura amb els pressupostos. Illa, que fins ara vivia amb la pròrroga dels comptes de Pere Aragonès, veu reforçat el relat de l'"estabilitat" i la "normalització" política. A diferència d'altres comunitats autònomes governades pel PP, o en el cas mateix de l'Estat, Catalunya sí que té pressupostos. "Catalunya és sinònim d'estabilitat", deia aquest migdia al Parlament. Això permet afrontar amb tranquil·litat la segona meitat de la legislatura i dona marge al president per aguantar fins al 2028. S'hi suma, també, el fet que ERC, ara mateix, no té un candidat clar a la Generalitat a l'espera de l'amnistia d'Oriol Junqueras, i que els Comuns són conscients que difícilment tindran tant poder com ara en cas de noves eleccions.
2. Últims pressupostos... o no
Tot fa pensar que seran els primers i únics pressupostos de la legislatura, però hi ha incògnites encara per resoldre. La més important és si hi haurà un nou model de finançament, que donaria a Catalunya uns 4.700 milions d'euros addicionals. En aquesta situació, la Generalitat disposaria de més marge de despesa i creixeria la pressió per tenir uns nous pressupostos i aprofitar al màxim els recursos extra. La consellera d'Economia, Alícia Romero, que s'abraçava aquest dijous als passadissos del Parlament amb els socis que li han avalat els comptes, s'ha mostrat disposada a intentar, quan toqui, obrir una nova negociació pressupostària, però les necessitats ja seran menors i les urgències electorals faran més difícils les cessions.
3. Deures abans de vacances
Si Illa té la temptació de relaxar-se ara que ha aconseguit els pressupostos, els socis s'han encarregat de deixar-li clar que l'exigència continua i la legislatura només funcionarà amb la majoria progressista. I en certa manera és així, vista la configuració de majories al Parlament. Les lleis que vulgui fer el Govern hauran de passar, amb tota probabilitat, per ERC i els Comuns. No només perquè el president manté que són els socis prioritaris -"m'he casat per quatre anys", diu habitualment-, també perquè l'entesa amb Junts que en algun moment hauria sigut possible sembla ara més llunyana que mai.
Els socis ja han posat deures al president: els republicans volen una junta de seguretat per materialitzar la presència dels Mossos a ports i aeroports, i un Consell de Política Fiscal i Financera per aterrar les reformes legals per al nou finançament. També vetllaran perquè s'activi el pla de pobles, els recursos pel català o la inversió en els centres educatius i l'Autoritat Aeroportuària. I pel que fa als Comuns, més mesures per l'habitatge: la posada en marxa de la direcció general per sancionar els especuladors, el registre de grans tenidors i l'aprovació de la llei per limitar la compra especulativa. La pressió continuarà al setembre.
4. Pressió fiscal i habitatge cohesionen la dreta
Davant la consolidació de la majoria d'esquerres, Junts intenta presentar candidatura com a "alternativa" davant la "resignació" d'Illa. "Resistiran, però no governaran", ha advertit el diputat Antoni Castellà. Si fa uns anys el tauler polític girava al voltant de la independència, ja fa temps que això ha canviat. A una banda hi ha la majoria de la investidura i a l'altra la dreta i l'extrema dreta espanyola i catalana, que tenen punts en comú i també enormes diferències insalvables. Sí que hi ha almenys dos elements que cohesionen partits com Junts, PP, Vox i Aliança Catalana, com són la denúncia d'una excessiva pressió fiscal -Vox s'ha obert, per exemple, a donar suport a Junts al Congrés en contra de l'impost de successions- o l'oposició a les polítiques intervencionistes del mercat de l'habitatge.
5. Preparar el terreny per un horitzó sense Sánchez
La plena sintonia personal i política entre Salvador Illa i Pedro Sánchez contrasta amb la situació que viuen l'un i l'altre. Mentre Catalunya encara la segona meitat de la legislatura amb pressupostos i una majoria operativa, Sánchez intenta sobreviure envoltat de casos de corrupció i amb l'objectiu de presentar uns pressupostos que molt difícilment tiraran endavant. Les eleccions seran el 2027, més aviat o més tard. Abans, el govern espanyol té encara carpetes importants obertes per complir amb Catalunya i a Palau creuen els dits perquè la fragilitat de Sánchez no ho faci descarrilar. Les enquestes donen molts números a PP i Vox d'arribar a la Moncloa i això canviaria de dalt a baix la situació a Catalunya i la manera com Illa ha dissenyat la relació amb l'Estat. En els pròxims mesos, el Govern s'haurà de preparar per a un horitzó sense aliats a Madrid.
