El jutjat d’instrucció número 8 de Madrid investiga la compra de l’àtic de luxe de 500 metres quadrats del carrer General Martínez Campos, al barri de Chamberí, per part de la Comunitat de Madrid a través de l’empresa pública Planifica Madrid. La venda de l’immoble, adquirit amb la intenció que fos utilitzat com a oficina, segons defensa la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, ha acabat als tribunals. La Fiscalia Provincial de Madrid ha rebut quatre noves denúncies, tres de particulars i una del PSOE, que se sumen a la del partit Iustitia Europa, arran de la qual s'han obert diligències.
Els denunciants qüestionen la manera com Planifica Madrid va adquirir l’habitatge i consideren que l’operació es va fer de manera "opaca". Entre els elements que reclamen investigar hi ha la presumpta manca d’un expedient i d’una memòria justificativa de la compra dins del pressupost anual.
Si la investigació prospera, els culpables s'enfrontarien a possibles delictes de prevaricació administrativa, malversació i falsedat documental. A banda, el PSOE també ha presentat una denúncia davant la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid contra el consell d’administració de Planifica Madrid perquè s’investigui si l’operació podria constituir prevaricació administrativa o malversació. Els socialistes reclamen, entre altra documentació, els contractes d’arres, les taxacions de l’immoble i les decisions adoptades pel consell d’administració de l’empresa pública.
Ayuso posa l’àtic a la venda
La investigació judicial arriba després d'una gran polèmica política generada per la compra de l’habitatge. El govern d'Ayuso va decidir vendre l'àtic l'endemà que El País publiqués la informació de l'adquisició de l'habitatge i la presidenta madrilenya justifiqués que l'immoble es destinaria a "oficines de l'administració regional", un ús que la normativa de l'Ajuntament de Madrid no permet.
Poc després, però, el govern va rectificar i va anunciar que posaria l'àtic a la venda i que, segons el portaveu de l'executiu madrileny, Miguel Ángel García, obtindrien uns ingressos d'uns 20 milions d'euros, una quantitat que, segons va assegurar, es destinarà íntegrament a la reconstrucció de les zones devastades pels focs. La realitat, però, és que la normativa pressupostària vigent no permet vincular de manera directa els ingressos obtinguts per la venda de patrimoni públic a una despesa concreta, com seria la recuperació dels municipis afectats pels incendis.
