És innegable que els moviments de població no són atzarosos, perquè no s’orienten de manera arbitrària ni són individuals. Sí que és cert, però, que hi ha un patrimoni humà que potser hi és predestinat, a la immigració, i ho dic perquè aquests darrers anys llargs, si no més, ens demostren que sempre són les mateixes zones del planeta les que expulsen les excedències demogràfiques i que el destí triat acostuma a ser el mateix.
Catàstrofes naturals, guerres, opressió política i social, voluntat de prosperar, atracció pel món ric i de permissivitat per a tothom són raons que evidencien desigualtats de classe i desitjos per satisfer necessitats, perquè, generalment, ningú no emigra per plaer. Ara bé, cal que ens preguntem si els desplaçaments de poblacions són gestionats tàcitament tant pels Estats d’origen com pels de destinació, sobretot en aquelles migracions orientades cap a Europa i cap a Amèrica del Nord. En treuen algun rèdit?
Els milions de persones que es mouen respecte als mils de milions de la població mundial no deuen ser gran cosa, però respecte de la societat que els rep, per rica que sigui, la població que arriba sempre deu ser massa, sobretot per la integració, per digerir la seva presència i per naturalitzar-la dins el seu entorn mental i social. Tenint en compte, també i sobretot, que molts desplaçaments de poblacions es deuen al fet que la societat que els acull els necessita per raons laborals per feines que els autòctons no volen fer, com és el cas de collir la fruita cada estiu a les meves terres, per exemple. O l’assistència a la llar.
La majoria de les migracions provenen d’Àfrica, d’Àsia i d’Amèrica Llatina, de llocs, en alguns casos, que potser no tenen els mitjans per controlar fronteres ni la possibilitat de garantir l’acolliment en condicions satisfactòries. Avui el món es troba que hi ha gent que es deu estimar més viure a Europa il·legalment que no pas tornar a la pobresa dels seus països. I la pregunta és si els Estats poden expulsar-la, aquesta població.
Tancar fronteres trenca relacions amb els països d’origen, i no hi ha solucions miraculoses per controlar fluxos migratoris. Per tant? Potser cal posar en marxa polítiques d’acolliment temporal, però concertades sempre amb els països d’origen, en el sentit que aquests països s’han de comprometre a reacollir aquesta seva població emigrada després d’un període de treball i de formació en el país que l’ha acollida. Seria l’emigració temporal amb desenvolupament compartit. No ho acabem de tenir ben resolt. Com tampoc no tenim ben resolt què fem quan l’emigració esdevé immigració. I, en el nostre cas, tampoc amb la llengua.