El PP ha normalitzat els pactes amb Vox als governs autonòmics, una aliança renovada en alguns casos arran de les eleccions que hi ha hagut en diversos punts de l'Estat. La crisi a Ceuta, i el repartiment de menors migrants que el govern espanyol abordarà amb les autonomies, tensa aquests pactes. Els populars, reticents a acollir migrants, fan equilibris i ja han anunciat que assistiran a la reunió de la Comissió Sectorial d'Infància i Adolescència per tractar la situació. L'extrema dreta, per la seva banda, no vol sentir a parlar d'haver d'acollir els migrants que no puguin ser retornats amb les seves famílies, mentre el govern espanyol aprofita per furgar en la discrepància i recorda que la llei obliga els governs autonòmics a atendre de manera solidària aquests menors.
"Nosaltres assistirem a la reunió per escoltar, que no significa que estiguem d'acord amb les polítiques del govern", ha dit el vicesecretari de Política Autonòmica del PP, Elías Bendodo, de visita a Barcelona. D'aquesta manera, el partit es desmarca de les crides de Vox, amb qui governa diverses autonomies, que han reclamat no participar en la reunió prevista per dijous amb el govern espanyol. L'extrema dreta, que ha vist en la crisi migratòria una oportunitat per marcar perfil i alimentar el discurs antiimmigració, sosté que l'entrada massiva de finals de juliol va ser una "invasió" i un "acte de guerra" del Marroc. No és estrany, doncs, que els de Santiago Abascal rebutgin frontalment cap mena de repartiment de menors, i per això reclamen al PP que ho bloquegi en aquells territoris on governa.
Els populars, però, no van tan enllà. "Som un partit d'Estat i responsable, sempre complim la llei", ha dit Bendodo. La tesi del PP és que el govern espanyol ha de "negociar" amb el Marroc per retornar els menors que hi ha a Ceuta. "Han de tornar amb les seves famílies", ha afegit el dirigent conservador. Segons el registre del Ministeri de Joventut i Infància, hi ha 1.342 menors comptabilitzats al sistema d'acollida de Ceuta, però seran molts més. La ministra Sira Rego, de Sumar, es comprometia la setmana passada a "atendre'ls a tots". Se'n parlarà aquest dijous en una reunió on no hi seran els representants de Vox que governen amb el PP a Extremadura, l'Aragó i Castella i Lleó.
La prioritat del govern espanyol és el "reagrupament familiar", és a dir, que els menors tornin amb les seves famílies. Els que no puguin tornar, seran traslladats a la Península, i distribuïts per les diverses comunitats autònomes. La manera de repartir els menors es decidirà en diverses reunions tècniques les pròximes setmanes. Des de Catalunya, el Govern fa costat a les mesures que adopti el govern espanyol en aquest àmbit, però Junts fa dies que avisa que el país no pot acollir més migrants. Aquest mateix dilluns, la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, ha insistit que Catalunya està "al límit" i no pot rebre més persones perquè ja n'ha acollit més de les que tocaven.
El Marroc reclama "els seus nens"
Mentrestant, el Marroc també hi diu la seva i reclama a Espanya el retorn dels menors no acompanyats. El ministre de Justícia, Abdellatif Ouahbi, ha assegurat que el govern marroquí "exigirà els seus fills legalment i políticament", i ha demanat una "solució immediata" al govern espanyol per resoldre la situació. El dirigent marroquí ha destacat les bones relacions entre Madrid i Rabat, i s'ha posat en contacte amb el seu homòleg, Félix Bolaños, per abordar els mecanismes de retorn dels joves amb les seves famílies, tant els de Ceuta com els que es troben en altres punts de l'Estat. "No estem disposats a abandonar els nostres nens, joves i adolescents", ha destacat Ouahbi.
L'entrada massiva de migrants es va produir fa deu dies i la crisi encara cueja malgrat que la immensa majoria de persones han estat retornades al Marroc. Ja fa dies, però, que corre el rumor que hi podria haver més intents d'entrades per la frontera de Ceuta. Europol i Frontext monitoritzen les xarxes socials per obtenir informació. En aquesta situació, els ministeris de Defensa i Interior han anat un pas més enllà i han anul·lat els permisos de militars i agents de la Guàrdia Civil desplegats a Ceuta. Segons les instruccions a què ha tingut accés El País, les "condicions de seguretat que s'han de garantir" a Ceuta i a Melilla fan necessari prendre "mesures temporals extraordinàries" en matèria de vacances i permisos per atendre la situació a les dues ciutats autònomes.
Itàlia i Dinamarca alcen la veu
A Europa hi ha veus que s'alcen contra la situació, demanant més mà dura. Malgrat que la reunió de la setmana passada va servir per tancar files amb la resposta espanyola, els governs d'Itàlia i Dinamarca han rebutjat la "immigració incontrolada cap a Europa", i han advertit que té un impacte "negatiu" per a les societats i els serveis públics. És una aliança controvertida, perquè el govern d'Itàlia és d'extrema dreta, amb Giorgia Meloni al capdavant, i el danès és socialdemòcrata, amb Mette Frederiksen com a primera ministra, però totes dues tenen posicions dures contra els migrants. "La immigració augmenta les taxes de criminalitat, pressió als serveis públics i erosió de la confiança pública", afirmen.
El diagnòstic de les dues líders europees és que la ciutadania "ha pagat un preu passa alt" per aquesta immigració descontrolada, i aposten per "expulsar més" persones que cometin delictes i implementar "centres de retorn a tercers països i altres solucions innovadores fora d'Europa". Tot plegat, mentre continua la crisi diplomàtica entre Espanya i Itàlia, amb controls a les fronteres arran de la crisi de Ceuta. Aquest diumenge, la Policia Nacional ha revisat la documentació d'un centenar de viatgers provinents d'Itàlia a l'Aeroport del Prat, i continuen les crides perquè Roma aixequi els controls a les fronteres per a persones que arriben d'Espanya.
