Catalunya torna a tenir pressupostos després de tres anys de pròrrogues i suplements de crèdit. Els vots del PSC, ERC i els Comuns han permès a Salvador Illa validar els seus primers comptes, amb una despesa de 49.162 milions d'euros, i assegurar-se oxigen per esgotar la legislatura. El debat al Parlament no ha deixat grans novetats en una qüestió que s'arrossega des de fa mesos i que es va encarrilar al maig amb l'acord entre socialistes i republicans, després del fracàs del projecte presentat i retirat a principis d'any per manca de suports. Amb els comptes -els departaments de la Generalitat esperen amb ganes que a mitjans de juliol comencin a arribar els recursos-, la legislatura entra en una nova etapa, amb més estabilitat econòmica per a la Generalitat, mentre els socis intensifiquen la pressió per garantir-se el compliment dels acords i l'oposició es cohesiona amb crítiques a la pressió fiscal i les cessions a l'esquerra.
Seran, molt probablement, els primers i últims pressupostos de la legislatura, amb la incògnita de si arribarà el nou model de finançament que donaria més recursos a Catalunya i més necessitat d'aprofitar-los amb un nou projecte. El cert, però, és que una aprovació al juliol fa necessari més marge per executar les partides previstes i el calendari electoral -eleccions municipals i espanyoles el 2027, i catalanes el 2028- fa difícil pensar que es donaran les condicions per signar un nou acord de profunditat. Amb uns comptes amb segell socialista -les pròrrogues es feien amb els pressupostos de Pere Aragonès- i les urnes a l'horitzó, Illa ja no té tanta pressió per cedir a les demandes dels socis. I ni ERC ni els Comuns tindran un especial interès de sortir a la fotografia amb els socialistes a les portes de les eleccions.
La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha celebrat l'aprovació dels pressupostos, que donen “estabilitat, certeses i eines per avançar”. Romero ha destacat el contingut d'aquests comptes, que posen “recursos per generar prosperitat, activitat econòmica i riquesa”, i també per reforçar l'estat del benestar i compartir el creixement. La consellera ha destacat la capacitat de diàleg, negociació i pacte dels grups de la majoria de la investidura, i ha demanat posar el focus “en allò que uneix”. “L'objectiu ha estat la voluntat de servir Catalunya i convertir les diferències legítimes en respostes concretes als problemes de la ciutadania”, ha dit, i ha fet un agraïment a ERC i els Comuns per haver permès segellar un acord després d'una negociació que no ha estat senzilla.
Romero ha demanat deixar de banda la queixa i posar solucions sobre la taula, i ha posat d'exemple el nou model de finançament que ha de permetre a Catalunya disposar de 4.700 milions d'euros més, si finalment s'aprova al Congrés. “Espero que tots estiguem a l'altura”, ha dit, en referència a Junts, crític amb la proposta. Abans no arribin aquests recursos, els diners són els que són, i Romero ha destacat les bondats dels pressupost, que suposen un creixement de la despesa del 22,8% respecte el 2023, i del 10,3% respecte el 2025. “Els pressupostos són una declaració de confiança en el país”, ha dit, i ha lamentat els anàlisis “catastrofistes” malgrat el bon moment econòmic de Catalunya. “Tenim reptes, però tenim una economia vigorosa que creix”, ha reblat, i ha fet una crida a la confiança en el futur.
El pressupost, en xifres
- 49.162 milions d'euros de despesa
- Creixement de la despesa del 22,8% més respecte el 2023 i del 10,3% respecte el 2025
- 4.146 milions d'euros d'inversions del sector públic, amb un estalvi corrent de 2.475 milions
- 54.747 milions d'euros de despesa del sector públic, amb les 209 entitats incloses
- 4.693 milions d'euros habilitats gràcies al pacte amb ERC i Comuns per a projectes entre 2026 i 2030
- 893 milions d'euros per a projectes prioritaris que tindran incidència l'any 2026
Els socis prometen exigència: "No hi ha excuses per complir"
ERC i els Comuns han coincidit força en el discurs al ple: han promès una nova etapa de relacions amb el Govern amb més pressió mentre que cadascú s'ha fet seus els grans acords dels comptes. "Responsabilitat" i "obligacions" són les paraules que ha escollit Ester Capella mentre que Jéssica Albiach s'ha quedat amb els mots "exigència" i "fermesa". En tot cas, han volgut escenificar que els pressupostos no són la fi de res, sinó el punt de partida d'un compliment dels acords que ara "ja no té excuses", tal com ha dit la portaveu parlamentària dels republicans. Aquesta nova exigència, han aclarit totes dues formacions, no implica que es deixi de tenir la mà estesa a nous acords que ERC ha centrat en avenços en sobirania pel país i que els Comuns han situat especialment en la qüestió social.
En paral·lel, cada soci del Govern s'ha fet seus alguns dels grans acords vinculats als pressupostos. ERC ha celebrat el reforç de l'Agència Tributària de Catalunya -sense menció al traspàs encallat de l'IRPF-, la participació catalana al Consorci de la Zona Franca, la societat d'inversions que tindrà el Tren Orbital per al 2040 com a gran obra, o la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya. Els Comuns han tret pit de "marcar" les polítiques d'habitatge del Govern i les han situat com a antídot contra l'extrema dreta mentre que han advertit que l'èxit (o el fracàs) de la legislatura depèn de les carpetes d'educació i sanitat. Cadascú ha fixat les seves prioritats i han deixat clar que ara toca complir amb allò pactat perquè la majoria parlamentària continuï sustentant-se.
L'oposició es cohesiona contra la pressió fiscal
Els socis pressionen, però els pressupostos també certifiquen que l'única majoria transitable al Parlament és la que uneix el PSC, ERC i els Comuns. A l'altra banda, l'oposició de Junts, PP i Vox, des de posicions en alguns àmbits diferents, han presentat una esmena a la totalitat no només als pressupostos, també al model de país de Salvador Illa, Oriol Junqueras i Jéssica Albiach, que consideren fracassat. El que cohesiona més la dreta, ara com ara, són les polítiques d'habitatge que impulsa el Govern, amb regulacions de lloguers i prohibició de la compra especulativa que es votarà la setmana vinent, i una suposada pressió fiscal que asfixia els ciutadans. Així ho han denunciat el diputat de Junts, Antoni Castellà, el del PP, Juan Fernández, i el de Vox, Juan Garriga. Tots ells han denunciat, també, la mala gestió del Govern, que aboca el país a la "decadència" i la "resignació".
Mentre els populars han retret a Illa haver convertit la Generalitat en una "delegació del sanchisme", Junts s'ha erigit en "alternativa" al PSC, ha alertat de l'"arrogància" del Govern ara que té pressupostos i ha insistit que la majoria que permet fer avançar la legislatura és "precària". "Resistiran, però no governaran", ha dit Castellà, que també ha denunciat "l'infrafinançament crònic" que pateix Catalunya, que no resolen els pressupostos aprovats aquest dijous. Ho faria, ha dit el diputat, el concert econòmic, que Junts demana defensar a Madrid malgrat que no hi ha majoria al Congrés. El diputat independentista ha estès la mà a Illa, però l'ha condicionat a un canvi de rumb que difícilment arribarà els pròxims anys. "M'he casat per quatre anys", acostuma a dir el president. Un casament reforçat, ara, amb els pressupostos.
