Ha estat un camí molt més llarg del volgut i amb més turbulències de les esperades, però el Govern tindrà per fi pressupostos. El Parlament donarà llum verda aquest dijous al projecte de l'executiu amb els vots dels seus socis, ERC i els Comuns, que no li han posat fàcil durant aquests mesos de negociacions. És probable que siguin els primers i últims comptes de la legislatura, però són el projecte més important d'un Govern i donarà oxigen a Salvador Illa per acabar el mandat. Entremig, això sí, haurà de donar compliment a tota una sèrie d'acords extrapressupostaris. Alguns d'ells, dependents de Madrid, mentre el president creua els dits perquè la fragilitat de Pedro Sánchez no entorpeixi algunes de les grans carpetes pendents, començant pel finançament.
Però les partides pactades dins els pressupostos no haurien de tardar a posar-se en marxa. Ho pretén el Govern, que sap que els comptes entren en vigor mig any tard, i ho exigiran els socis. El rànquing de prioritats és clar i l'han marcat totes les parts durant les negociacions. Tant Illa com ERC i els Comuns han accentuat als comptes iniciatives en habitatge, transport públic o llengua. Del projecte que s'aprova també destaquen dos plans de rehabilitació de barris i de pobles. El Departament de Salut apareix com la conselleria reina mentre que Educació és la més delicada en uns pressupostos amb una partida important per a l'Agència Tributària de Catalunya.
Aquests són els deu hits dels pressupostos de Salvador Illa.
500 milions d'euros per a l'ATC
El traspàs de l'IRPF, malgrat que finalment no s'ha produït, ha marcat la primera fase de les negociacions i també té un paper als pressupostos. Concretament, el Govern i ERC van pactar una partida de 527 milions d'euros per forçar l'Agència Tributària de Catalunya. Es tracta d'un contracte programa específic en què l'executiu es compromet a destinar aquest diners fins al 2029 per tal que l'ens tingui un "finançament estable" que li permeti impulsar els canvis organitzatius i tècnics necessari per a la recaptació de l'IRPF mentre no es produeixi l'habilitació legal. Del total dels recursos, 481,2 milions seran transferits pel Departament d'Economia. L'objectiu és que el contracte programa sigui un full de ruta en diverses etapes per assolir les funcions progressives de recaptació d'impostos, com ara l'IRPF.
Consolidació del pla de barris
El pla de barris és una de les prioritats del Govern i els socis per regenerar pobles i ciutats arreu del país. L'executiu ja va aprovar la segona convocatòria al maig, abans dels pressupostos, i la despesa plurianual creix fins als 400 milions gràcies als pressupostos. Es preveu que el pla permeti posar en marxa entre el 2025 i 2029 fins a 120 programes d'intervenció integral. Com en l'anterior convocatòria, els municipis de més de 20.000 habitants poden optar a fins a 25 milions d'euros per projecte, mentre el topall se situa en 12,5 milions per a la resta. Davant la possibilitat que no hi hagin nous pressupostos en el que queda de legislatura, els Comuns van acordar mantenir la doble convocatòria del pla de barris per al 2027 i 2028, mantenint la despesa d'un total de 400 milions per a quaranta barris del país.
Irrupció del pla de pobles
I dels barris als pobles. També seran 400 milions d'euros dirigits a 737 municipis dels 947 que té Catalunya (que tenen menys de 5.000 habitants), a les 65 entitats municipals descentralitzades i a les 16 capitals de comarca amb menys de 15.000 habitants. L'objectiu de l'acord entre el Govern i ERC és, principalment, la rehabilitació urbana de diferents espais per adaptar-los a les realitats que han canviat en les últimes dècades. El pla de pobles intenta adaptar-se a les necessitats de municipis petits, que no sempre tenen els recursos -humans o tècnics- per optar a grans subvencions i que es troben amb obres o projectes encallats des de fa anys. Des de rehabilitar el centre històric, el mercat municipal, un centre cívic o arreglar un edifici que és patrimoni històric, són exemples que s'inclouen en un programa que mira de complementar el pla de barris.
1.900 milions d'euros en habitatge
L'habitatge és una prioritat de la legislatura i queda recollit als pressupostos, amb millores aconseguides pels Comuns. La Generalitat disposarà de 1.900 milions d'euros per fer polítiques pal·liar l'emergència habitacional, millorar les ajudes als lloguers, la rehabilitació d'edificis i construir més pisos protegits. Aquí s'inclou, per exemple, 160 milions d'euros per rehabilitar el parc d'habitatge, sobretot residencial, 50 milions d'euros per afavorir l'emancipació dels joves amb ajudes per pagar l'entrada per la compra d'un pis o 160 milions d'euros en ajudes per pagar el lloguer a col·lectius vulnerables. En paral·lel als pressupostos, als Comuns han arrencat la creació d'una direcció general per multar qui se salti la llei de l'habitatge.
Més inversió, sobretot ferroviària
Un dels problemes dels darrers anys ha estat la poca inversió, estancada des del 2022. En els pressupostos de 2026, el volum d'inversió arriba als 4.146 milions d'euros i supera el de 2023, tot i que ja la finalització dels fons Next Generation. En concret, el creixement de la inversió respecte fa tres anys se situa en un 45%, sense comptar els fons europeus. Per polítiques, la prioritat és clarament les infraestructures ferroviàries i el transport públic (526 milions d'euros), amb el perllongament de la línia de Ferrocarrils Llobregat-Anoia, el tramvia de Tarragona entre Cambrils i Vila-seca, i el material de la línia de l'Aeroport del Prat. Salut, Educació i carreteres son les altres carpetes on s'inverteix més.
Es manté la bonificació del bitllet de metro
Una de les mesures més populars, i especialment demanada pels Comuns, és la bonificació del transport públic, especialment del metro. En aquest sentit, es destinen 194 milions d'euros per mantenir les bonificacions de la T-Usual i la T-Jove durant el que resta de la legislatura.
Educació, la conselleria més delicada
Un dels departaments més delicats, especialment aquests últims mesos, és el d'Educació. La conselleria d'Esther Niubó és el segon a l'hora de rebre recursos, amb 8.356 milions d'euros, 1.642 milions més que el 2023. Les prioritats passen per ampliar la plantilla de mestres i millorar-ne la retribució, ampliar les ajudes al menjador escolar i al transport (235 milions d'euros que beneficia 214.000 i 46.800 infants, respectivament) o ampliar en 900 les places en escoles bressol públiques. També es preveuen 314 milions d'euros en inversions per ampliar i construir noves escoles, i posar-les al dia. En aquest sentit, s'acorda destinar en els pròxims quatre anys 100 milions d'euros per millorar la climatització dels centres, o destinar 41 milions per a noves escoles i instituts.
Salut, la conselleria reina
El Departament de Salut és, un cop més, el que s'endú més recursos, amb 13.840 milions d'euros, un increment de 2.428 milions respecte els de 2023. Les prioritats són ampliar la plantilla de professionals en 5.911 noves places, destinar 3.813 milions d'euros a l'atenció primària per atendre en un màxim de 48 hores, o 8.651 milions a l'atenció especialitzada, per reduir terminis de proves diagnòstiques o intervencions quirúrgiques. També es preveu desplegar els 27 centres del Centre de Salut Integral de Referència, completar el desplegament de l'Atenció Primària i Comunitària a les residències o desplegar la cartera de serveis de salut bucodental. Pel que fa a hospitals, es destinen 365,7 milions a obres de millora de centres, com el Joan XXIII de Tarragona, el Clínic o el Verge de la Cinta de Tortosa.
Més places de català i el nivell A1
Política Lingüística tindrà els seus primers pressupostos des que té el rang de conselleria i la major part dels recursos es destinaran a l'aprenentatge del català. La mesura estrella en aquest sentit és la creació del nivell A1 de català, el més bàsic, amb nous materials didàctics i noves convocatòries d’examen i amb l'objectiu principal de facilitar els processos d'integració i d'arrelament en ple procés de regularització extraordinària de migrants, on el Departament pretén que la llengua tingui importància en la primera renovació de la residència. En paral·lel, es destinen 45 milions d'euros a reforçar el Consorci per a la Normalització Lingüística, fet que permetrà crear 134.000 places pròpies i fer supervisió dels cursos conveniats, fet que fa que l'oferta s'apropi a les 150.000 places.
El paquet lingüístic a l'àmbit digital
L'acord entre el Govern i ERC incloïa un paquet de 100 milions d'euros per al català. Però la partida més elevada, de 60 milions d'euros, posava el focus en l'àmbit digital. La mesura més cridanera és un programa de govern que destinarà 50 milions d'euros durant tres anys al reforç del català a les xarxes socials. Concretament, aquest pla ha de "generar i coordinar" totes aquelles iniciatives que permetin aconseguir un nivell de presència del català en l'entorn digital que li permeti competir amb la resta de llengües. L'acord entre l'executiu i els republicans també aporta dos milions d'euros per a la Casa de la Creació que van pactar el PSC i ERC a Barcelona i tres milions més per a la protecció de la llengua i la cultura catalana en la intel·ligència artificial.
