Ja fa dies que s'ha intensificat una coreografia de destacats membres del Govern dirigida cap a Junts. Tant el president de la Generalitat, Salvador Illa, com els consellers de la Presidència, d'Economia, o la mateixa portaveu aprofiten sempre que poden per reclamar al partit de Carles Puigdemont que "estigui a l'altura" i permeti la tramitació del nou model de finançament. No és un missatge casual, com assenyalen diverses fonts consultades, perquè a Palau interpreten que s'apropen moments decisius que definiran el futur de la reforma acordada entre els governs espanyol i català, i ERC. El curs polític acabarà amb l'aprovació del nou sistema al Consell de Política Fiscal i Financera, després de les vacances es validarà al consell de ministres, i totes les mirades es traslladaran al Congrés. De moment, no hi ha majories.
Amb els pressupostos aprovats, el Govern dirigeix el missatge cap a l'aprovació del nou model de finançament perquè entri en vigor el 2027. "Seria impensable que els partits catalans posessin pals a les rodes perquè el país avanci", deia el conseller Albert Dalmau en una entrevista a El País. El titular de Presidència, com també han fet altres membres de l'executiu, estenia la mà a Junts. "Bloquejar el finançament és bloquejar el futur del país", deia. El nou model aportaria a Catalunya 4.600 milions d'euros més i ni el Govern ni ERC volen perdre'ls pel camí. A ningú se li escapa que la legislatura espanyola encara la recta final i que el marge de Pedro Sánchez s'acaba, amb unes enquestes que donen majoria absoluta a PP i Vox.
Per això les mirades de situen en Junts perquè permeti, d'entrada, la tramitació del model al Congrés i després, si cal, hi introdueixi millores. "El model té molts elements de millora", admetia la consellera Romero, i oferia al partit de Puigdemont fer-ho durant la negociació al Congrés. Quines millores? Des del Govern no ho concreten i els juntaires no es mouen de reclamar un concert econòmic. Un element que s'apuntava fa uns mesos era el cost de la vida, que no es té en compte i que afecta especialment Catalunya, on és més car viure que en altres punts d'Espanya. Sigui com sigui, per millorar la proposta que el govern espanyol ha presentat a les autonomies, primer caldria permetre'n el debat parlamentari, i el focus se situa aquí.
Ara bé, malgrat els missatges perquè Junts es mogui, no hi ha negociacions obertes o reunions específiques amb els independentistes. "Seria d'esperar que els grups parlamentaris que diuen defensar els interessos de Catalunya acompanyessin l'aprovació d'aquest model", apuntava la portaveu del Govern, Sílvia Paneque. Una possibilitat, arribat el moment, seria intentar activar converses amb Puigdemont per intentar desencallar la situació. Illa no ho descarta. "Tenim les nostres vies de diàleg, però mantinc la discreció; parlaré amb qui hagi de parlar", deia el president en una entrevista dilluns a RAC1. De moment, el líder a l'exili està pendent de la sentència europea sobre l'amnistia, i comparteix continguts del seu partit en favor del concert econòmic.
Un concert de majoria dubtosa
Junts diu que només avalarà el concert econòmic i assegura que hi ha majories per aconseguir-ho. El cert, però, és que ni el PSOE ni el PSC hi estan a favor, i no està clar que hi hagués majoria entre el bloc de la investidura. Algunes veus que integren Sumar, com la Xunta o Compromís, ja han expressat recels per la proposta que ha traslladat el Ministeri d'Hisenda i exigeixen que no beneficiï només Catalunya. Un concert, doncs, ho tindria encara més complicat al Congrés, però serveix als juntaires per posar els socialistes i els republicans en contradicció. "Si els queda un bri de catalanisme, hi ha un objectiu que podem compartir, que Catalunya recapti i decideixi sobre tots els recursos", deia Antoni Castellà al Parlament.
Junts insisteix en el dèficit fiscal crònic que arrossega Catalunya, de més de 20.000 milions d'euros que cada any marxen a Madrid i no tornen, segons dades del mateix Govern socialista. El model proposat no permet tenir la clau de la caixa ni elimina el dèficit fiscal, però sí que millora la situació actual i hi ha el compromís -refermat de manera bilateral entre Estat i Generalitat- d'avançar en la recaptació dels impostos començant per l'IRPF. El govern espanyol arrossega els peus, i abans cal muscular l'Agència Tributària de Catalunya i negociar unes reformes legals que compten amb l'oposició dels inspectors d'Hisenda. "Hem de caminar per camins que no generin frustració", insistia Romero.
El mirall del finançament
Tot plegat, mentre el govern espanyol esgota els últims mesos abans de les eleccions. La reforma del finançament, si prospera, serà un dels llegats de Sánchez després de més d'una dècada amb el model caducat. També una prova de foc per a Illa per omplir de contingut la legislatura catalana i materialitzar la bona sintonia amb la Moncloa, i un examen als acords d'ERC amb els socialistes, en alguns casos vinculats a majories no sempre existents al Congrés. Mentre Junts busca el seu lloc entre l'exigència i l'acord -el darrer CEO apunta a un sorpasso d'Aliança Catalana-, el partit es troba en el dilema del "tot o res" mentre el Govern intensifica la pressió per evitar que descarrili la proposta.
