“La calor és insuportable”, explica la Milena. Ella, juntament amb els seus dos fills adolescents, viu en un petit àtic del barri del Raval, al capdamunt d’una escala sense ascensor, de parets antigues que respiren humitat i xafogor durant els mesos d’estiu.
Després de sobreposar-se a unes “circumstàncies complicades”, la Milena va acabar aterrant a un habitatge social d’inclusió, ara fa sis anys, poc després d’arribar a Catalunya de Sud-amèrica a la recerca d’un futur millor. El seu pis, com uns altres 465 habitatges més, compta amb el paraigua del projecte Prometeus, que va néixer el 2021 amb la voluntat de “lluitar per erradicar la pobresa” i “millorar el benestar energètic de les famílies amb accions per combatre la pobresa energètica”, tal com explica Laura Pujol, responsable de comunicació de la Fundació Habitatge Social, promotora del projecte.
Pujol explica que el projecte Prometeus, que rep el nom en honor al Tità de la mitologia grega Prometeu –que va robar el foc als déus per entregar-lo als humans–, té com a objectiu assegurar-se que els habitatges socials compleixin amb els estàndards de qualitat energètica necessaris per "viure còmodament". De fet, segons dades de la fundació, la pobresa energètica afecta a més d'1,5 milions de ciutadans a Catalunya.
“El parc d'habitatge públic català està molt envellit i els pisos socials no són els millors del mercat”, assegura Pujol i explica que el projecte va néixer de la mà dels fons europeus Next Generation i que, el 2023, va consolidar-se després de rebre el premi Llars dignes de Leroy Merlín. "Hi ha famílies que els hi fa vergonya dir que passen calor o fred, però després t'expliquen que des que tenen calefacció, el seu fill ja no es posa tant malalt", relata Pujol. De fet, segons explica, "molts pisos tenen més nivell de CO₂ dins que fora de casa", situació que pot derivar en problemes de salut greus.
"La calor és insuportable"
“El terrat ens fa passar molta calor”, assegura la Milena que explica que "quan arribes a casa després de pujar totes les escales costa respirar; hi ha moments que no hi podem estar i marxem al carrer perquè estem millor que al pis". El sostre de l'àtic on viu amb els seus fills és massa baix per a instal·lar-hi ventiladors, és per això que la fundació els va fer arribar un pingüí, un aire condicionat amb rodes que refreda l'aire, però que, segons relata la Milena, "no és suficient per refrescar la casa".
La Milena també té un sistema de radiadors instal·lat per la Fundació l'any 2023: "Vam posar-ne a 26 habitatges invertint uns 100.000 euros", explica Pujol, que es lamenta i afegeix que “tenim recursos limitats, arribem fins a on podem i adaptar cases antigues és molt car”. Emmarcat dins del projecte Prometeu, la Fundació també ha substituït una trentena de finestres en un edifici de Ciutat Vella i ha instal·lat ventiladors de sostre o aires condicionats en alguns pisos.
Cursos d'educació energètica: aprendre a estalviar
"Nosaltres els hi posem calefacció, però si no saben fer-la servir i no poden pagar-la, no serveix de res, per això n'han d'aprendre a fer un bon ús", explica Pujol. Per aconseguir-ho, des de Prometeus s'impulsen diferents cursos energètics de formació i capacitació per a les famílies. "Hi havia moltes coses que no sabia com funcionaven", explica la Milena, que recorda que a l'estiu sempre obria els balcons i finestres per "fer córrer l'aire", fins que van explicar-li que el millor és tancar el balcó i abaixar la persiana perquè el sol i la calor no penetrin a la casa.
"Els cursos m'han servit molt, ara soc molt curosa, sé quins electrodomèstics gasten més –destaca l'air fryer i la liquadora–i he notat una millora en les factures de la llum i l'aigua", reconeix la Milena, que conclou que "quan ens toquen la butxaca, és quan més consciència prenem". Pujol recalca la importància que té que les persones vulnerables entenguin com, per què i quan han de fer servir els electrodomèstics: "Molta gent que no viu en una situació límit tampoc sap del tot com fer-los servir, però com que no els hi va de 20 euros, ho deixen estar".
A banda dels cursos, la fundació també facilita diferents "manuals d'estalvi" a les famílies. Un d'ells va destinat a facilitar el confort durant l'estiu, i aporta diferents recomanacions per refrescar els habitatges. "Poden semblar consells evidents per a molta gent, però a les famílies vulnerables els ajuda molt", explica Pujol. A més, la fundació també en proporciona un per fer front a les baixes temperatures de l'hivern i, un altre, per combatre les humitats dels pisos.
Com mantenir la casa fresca a l'estiu?
Aquests són els consells del manual d'estiu que proporciona la fundació.
- Abaixa persianes i tanca cortines.
- Durant les hores de més calor, fes servir cortines clares o tèrmiques.
- Si no, pots posar paper d'alumini, film reflectant o una manta tèrmica als vidres.
- No obris finestres durant les hores càlides. A la tarda o a la nit, obre-les per refrescar l'ambient amb aire fresc.
- Fes servir tendals. Si en tens a casa, utilitza'ls per fer ombra a finestres i balcons.
- Ventila a primera hora del matí i a la nit. Quan faci més fresca, obre finestres per canviar l'aire de casa.
- Crea corrents d'aire: obre finestres a diferents habitacions de la casa perquè l'aire circuli millor.
- Penja un llençol humit davant una finestra oberta. Això ajuda a refrescar l'aire que entra.
- Posa catifes o estores: absorbeixen menys calor que altres tipus de terra.
- Apaga llums innecessàries i utilitza bombetes LED, que escalfen menys.
- Desendolla els aparells que no facis servir: també generen calor encara que no ho sembli.
- Evita els electrodomèstics durant el dia. Cuina al matí o al vespre i fes plats freds.
- Evita utilitzar el forn, l'assecadora o el microones quan fa molta calor.
El projecte Prometeu també facilita a les famílies que en formen part l'acompanyament d'un educador energètic, Jesús Moix, formador de l’escola d’energia en la Fundació Naturgy. "El seu rol és clau per acompanyar a les famílies durant tot el procés", detalla Pujol, també a l'hivern. La mateixa Milena recorda que, fa anys, per evitar el fred, deixava el pis sempre tancat i van aparèixer humitats: "Em va explicar que havia de ventilar l'habitatge i com podia fer-les desaparèixer”, explica.
Les famílies monomarentals, les principals damnificades
Pujol detalla que la gran majoria de famílies que atenen des de la Fundació tenen menors a càrrec: "El darrer any, la majoria eren famílies monoparentals i, un 97% d'aquestes, monomarentals amb una dona amb fills al capdavant". A banda, també treballen amb gent gran que viu sola, que són vidus o sense fills. Pujol reconeix que "la meitat de les famílies ateses són de Catalunya, però els nuclis familiars migrants són una realitat present al país i també en tenim als pisos".
"Estic immensament agraïda amb la Fundació. Tenim gent pendent de si passem fred o calor, que es preocupa per les condicions en les quals vivim", explica la Milena que, tot i assegurar que intenta ser "el més independent possible", reconeix que la tranquil·litza saber que compta amb el suport de la Fundació.
