El nou director de la Policia, Ferran López, ha defensat que Catalunya tingui les competències d’una policia d’estat, i ha apuntat a aeroports, ports i platges. “Pensem que hi ha molts espais que no estan transferits per inèrcies i per dificultats normatives de base”, ha argumentat en una entrevista a El Periódico, on ha aprofitat per descartar que hi hagi canvis en la cúpula del cos més enllà dels estrictament necessaris. López ha reconegut que li hagués agradat haver pogut explicar què havia fet durant el 155 i “per què es van fer les coses d’una determinada manera”. Si bé ha reconegut que no sap què hauria passat si ell no hagués agafat les regnes del cos, ha remarcat que no va ser ell sol “qui es va tirar el cos a l’esquena".
“Volem avançar en espais com els aeroports, ports o platges. En aquelles competències pròpies que no són supracomunitàries”. Així s’ha expressat López, que ha explicat que la Policia Nacional fa els controls de passaports, però si hi ha un problema d’ordre públic a l’espai de l’aire, entre el control i l’avió, els Mossos haurien de poder actuar, perquè jurisdiccionalment és un espai que pertany al Prat de Llobregat.
Ha reconegut que estan treballant en aquest sentit, però que tenen alguns informes que no són favorables. Malgrat tot, Ferran ha defensat tenir les competències que té una policia d’estat. “A mi m’agrada molt dir que som la policia de l’Estat a Catalunya, en aquelles competències que ens són pròpies, ni una més ni una menys”, ha dit.
López ha explicat que els Mossos estan intentant participar en aquells organismes on es prenen decisions i poden aportar la seva experiència, com és el cas de la Fiscalia de Sales o el Banc Central. En aquest sentit, ha defensat que puguin seure en aquestes reunions per tenir la informació per actuar a Catalunya i fer una feina conjunta amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil, “cadascú amb les seves competències”.
Pel que fa a la seva etapa al capdavant dels Mossos durant l’aplicació del 155, ha reconegut que no sap què hauria passat si ell no hagués encarregat l’encàrrec, però ha admès que li hagués agradat poder explicar el que va fer. “Per motius del moment, de l’ambient, no vaig tenir l’oportunitat ni tan sols d’explicar com havia anat tot. I això sí que... Ja està, ja ha passat, estem en pau amb tot i ho entenc tot, però ja que em preguntes, com a mínim m’hagués agradat tenir l’oportunitat d’explicar una mica el que va passar”, ha reblat.
Ha assenyalat que mentre feia la feina no era conscient de la dificultat. “El moment era molt greu, i tot va ser bastant difícil. Si mires enrere, sí que veus el nivell de dificultat, però també vull dir que jo vaig ser la cara visible, però vam ser molts, vam ser tots. No vaig ser jo sol qui es va tirar el cos a l’esquena”, ha assenyalat.
“No hi ha intenció de moure cadires en funció d’amistats”
López ha indicat que és el primer cop en molts anys que els canvis al cos són “orgànics” i tenen a veure amb la voluntat de l’anterior comissari en cap i de l’anterior director general. “Són moviments que comencen ells, no són fruit d’una situació que hagi de revertir-se. No hem vingut a fer una revolució”, ha indicat.
El nou director ha assegurat que només es faran els canvis estrictament necessaris i que el criteri serà “professional”. “En cap cas serà per fília, per fòbia o per res de tot això”, ha assegurat. En preguntar-li per l’intendent Toni Rodríguez, pròxim a Josep Lluís Trapero, ha dit que seguirà en el seu càrrec, perquè “no hi ha intenció de moure cadires en funció d’amistats o de no amistats”. Com a nou director general, ha apuntat que intentarà “tenir els límits de la funció política molt clars”, amb les línies "molt ben marcades i de l’operativa també”.
Finalment, sobre la feminització del cos, ha constatat que es parteix d’una “situació de desigualtat evident”, especialment en escales de comandament. En aquest sentit, ha subratllat que no s’ha parlat del que passava quan una dona estava embarassada i suspenia una convocatòria per ascendir perquè no podia fer les proves físiques. Considera que no és just que ara es facin debats quan abans no es feien en sentit contrari, i ha constatat que el de Mossos no ha estat un cos "que hagi posat les coses fàcils a les dones perquè es desenvolupin en l'àmbit professional".
