Preocupats pel català i amb ganes d'esborrar les discriminacions lingüístiques: així són els joves que han impulsat Joves pel Català, una nova entitat transversal del Principat que vol defensar la llengua des dels municipis i en tots els àmbits on els joves "tenen alguna cosa a dir". Després del Correllengua Agermanat i de recuperar els carrers per la Diada de l'Onze de Setembre, el grup de joves remarca la necessitat de continuar mobilitzats de manera unitària davant del retrocés global de l'ús social del català.
Són de les comarques gironines, la Catalunya Central i l'àrea metropolitana i s'han conegut arran de la seva inquietud per la llengua a la Universitat Autònoma de Barcelona, on han entrat en contacte amb alumnes vinguts d'altres llocs dels Països Catalans. "Vam veure que hi havia Joves de Mallorca per la Llengua i Joves pel Valencià, però que a Catalunya ens mancava una agrupació juvenil de caràcter transversal centrada en la defensa de la llengua", explica Nil Coronel, membre fundador de l'entitat. "La situació lingüística a Catalunya no està per tirar coets i no ens podem permetre el luxe d'estar de braços creuats", afegeix.
Des de l'organització denuncien "un allau" de continguts a les xarxes en altres idiomes, la repressió de l'Estat contra la llengua i la gentrificació com a factors que contribueixen a la minorització del català. Uns fets, però, que cada vegada passen menys desapercebuts entre els joves. "Ja fa entre un o dos anys que estem veient un repunt de la conscienciació dels joves, no només a les concentracions, sinó també amb entitats com els Joves de l'ANC o iniciatives com el Correllengua Universitari, que fan patent aquest compromís", diu Roc Tonietti, membre fundador de l'entitat.
El motiu, des del seu punt de vista, és que cada cop resulta més difícil viure en català. "El jovent tenim problemes en habitatge, feina o estudis, i ara també veiem com ens volen treure allò que ens és més nostre: la llengua", exposa Tonietti. Els joves asseguren que el problema lingüístic es manifesta cada dia en situacions quotidianes i que això fa que la desigualtat sigui tangible amb independència del seu nivell de consciència política. "Hem de treballar en oci, educació, esport i els espais de socialització del jovent com les festes, tan populars com privades", defensen.
Una xarxa territorial per no llençar els recursos
L'objectiu de l'entitat és organitzar el jovent en territorials arreu de Catalunya que permetin una acció des de l'àmbit municipal, en contacte amb els ajuntaments. "Veiem algunes regidories dedicades específicament al català, però que els recursos no van enlloc", diuen. En aquesta línia, asseguren que moltes propostes estan enfocades de "cara a la galeria" amb propaganda institucional que no s'acaba traduint en mesures tangibles. "Està bé fer samarretes i pins, però nosaltres volem una mica més", defensen.
L'entitat vol esdevenir una eina útil per plantejar propostes i mesures, opcions "més realistes" i "eficients" d'acord amb la realitat quotidiana que percep el jovent. "Els joves tenim la tasca de tornar a convertir el català en la llengua habitual: als instituts o a l'àrea de Barcelona veiem situacions crítiques. Hem de fotre-hi canya per recuperar terreny", exposa Coronel.
Joves pel Català arriba després de molts mesos de treball intern per constituir legalment l'entitat i de contactes amb Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, que, en declaracions a Nació, reconeixien un repunt en la mobilització del jovent per l'idioma. "Els joves són més capaços de veure-ho, perquè d'alguna manera tenen una visió més àmplia del que fan els grans, del que veuen al carrer i en àmbits on la gent més gran no ens movem", explicava el president de Plataforma, Òscar Escuder.
Els membres de l'entitat juvenil també destaquen la col·laboració amb l'Ajuntament de Girona i les regidories de Política Lingüística i Participació, que els han assessorat a l'hora de fer els tràmits i posar-se en contacte amb més entitats i ateneus. "Som un consistori que públicament ens hem manifestat com a independentista i en defensa de la República, la llengua i la cultura del país, per tant, aquí resulta especialment fàcil enxarxar-se i començar", afirma la regidora de Participació de Girona, Queralt Vila, que ha reivindicat la importància de donar suport a iniciatives com aquestes des de les institucions. També serà a Girona, el 3 d'octubre, on els joves presentaran l'entitat amb cultura popular, música, una taula rodona i la participació de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, Impuls Nacional i l'alcalde de la ciutat, Lluc Salellas.
En declaracions a Nació, regidories de política lingüística de consistoris catalans reconeixien que compten amb "recursos limitats" i des de Plataforma per la Llengua apuntaven que, sovint, hi ha un desconeixement de les competències que poden exercir. "Hi ha un desencís d'àmbit nacional sobre la manera com defensem els nostres drets lingüístics i, per això, des del món local hem de desplegar totes les eines que tenim", exposa Vila, que remarca la importància de vetllar pels usos lingüístics i de reivindicar el català com a vehicle de cohesió social, integració o educació.
La regidora gironina creu que des dels ajuntaments cal "creure's les polítiques de protecció lingüística", ser "coherent" i donar suport a iniciatives com Joves pel Català. "Tenir joves compromesos amb la promoció de la llengua catalana és un avantatge que hem de saber aprofitar, són el present i el futur", assegura.
