El Correllengua Agermanat, el més gran que s’ha celebrat al segle XXI, ha acabat el recorregut aquest dimarts a la ciutat de l’Alguer. La cursa no competitiva de relleus en defensa del català, amb la Flama de la Llengua, s'ha tancat a Sardenya després d’haver passat pel Principat, el País Valencià i les Illes Balears i haver mobilitzat més d'un miler d'entitats de tots els àmbits d'arreu del domini lingüístic.
L’arribada de la flama a l’Alguer ha estat amb una barca marinera típica de la població, coneguda popularment com a “espanyoleta”, un tipus d’embarcació que va ser importada des de Ciutadella, Menorca, i que té un gran valor simbòlic per la ciutat. “La idea inicial era que es trobessin dues barques enmig del mar, una de mallorquina i una d’algueresa per passar-se la flama, però per aprofitar més el dia s’ha optat per fer només l’arribada a l’Alguer”, expliquen des de l’organització.
La rebuda ha estat al port amb la Cercavila dels Tomborins de Sant Joan de la Porta Llatina i una interpretació de la cançó Amb el Cor, l'himne del Correllengua Agermanat. Tot seguit, la flama ha corregut a les mans d'entitats de la vila i dels nens de l'Alguer, que l'han passat, també, a alguns alumnes l’IES l’Estació d’Ontinyent del país Valencià, que s'han desplaçat fins a Sardenya per l'ocasió. La lectura dels manifestos, finalment, ha estat al Monument a la Unitat de la Llengua Catalana, una escultura simbòlica que representa el lligam cultural i lingüístic entre la ciutat sarda i els Països Catalans.
😲Samarretes de les trobades d’ @escolatv a l’Alguer?
— Correllengua Agermanat (@Correllengua_) May 5, 2026
🥹Els xiquets de l’Alguer passen la Flama als alumnes de l’IES l’Estació d’Ontinyent, visca l’Alguer i visca el País Valencià! pic.twitter.com/ofnPj8fvqi
El Correllengua ha coincidit amb la Festa de Sant Joan de la Porta Llatina una festa tradicional que es va suprimir l'any 1848 i que va ser recuperada el 2022 per iniciativa de Obra Cultural de l'Alguer i Plataforma per la Llengua. Aquesta celebració recorda la victòria èpica per part dels algueresos contra les tropes del vescomte de Narbona, que es proposaven ocupar la ciutat una nit de maig 1412. La festivitat, que s'ha convertit en una jornada de reivindicació de la singularitat i la identitat catalana de l'Alguer, enguany ha començat el recorregut al Monument de la Llengua amb la coral itinerant de les Cobles de la Conquista dels Francesos, que ha arribat fins a l'església de Sant Miquel.
Algueresos, la Flama ja és arribada!
— Correllengua Agermanat (@Correllengua_) May 5, 2026
⛵️És venguda amb barca i ara recorr els carrers de la ciutat pic.twitter.com/2kjg8G4Urk
Un cop allà, comença l'anomenada "cerimònia de renovació del vot" que ha obert amb un acte de germanor entre les viles de l’Alguer, Sàsser i Oristà, en la qual hi participa el batlle de la ciutat, el síndic Raimondo Cacciotto. A l'acte se sentirà el cant Tristes Erant Apostoli, interpretada de la Coral Logudoro de Usini i la lectura de les Crides de Sant Joan de part del pregoner i de les Cobles de la Conquista dels Francesos. Aquests textos estan extrets del Llibre de les cerimònies, una obra que data de 1586, escrita durant la influència de la corona catalanoaragonesa a la ciutat.
Des de l'organització del Correllengua han destacat la bona relació amb l'Ajuntament, que ha vist amb bons ulls la iniciativa de la cursa reivindicativa i no competitiva. "La situació de la llengua a l'Alguer és molt curiosa, perquè no està polititzada i no hi ha cap grup polític que hi estigui en contra o que ho consideri una amenaça per la identitat italiana", exposa Pau Muñoz, membre de l'organització del Correllengua.
Malgrat tot, coincidint amb l'anàlisi de l'activista i exbatlle Carlo Sechi, expliquen que en política, a l'Alguer, "es fan poques coses per la llengua", però que la predisposició ha estat molt positiva en tot moment. Una altra prova d'aquest consens per la llengua, ha estat la implicació d'una gran quantitat d'entitats locals, des d'organitzacions com Plataforma per la Llengua o Òmnium Cultural fins a clubs esportius, escoles, el centre excursionista o la colla castellera los Mataresos de l’Alguer, que també ha tingut el seu moment de protagonisme durant el recorregut. “L’alguerès no ha tingut mai enemics, tots els algueresos són catalanistes, alguns, supercatalanistes, però teòricament, i això no s’ha concretat en accions per donar confort a una idea i a un projecte”, ha explicat Carlo Sechi.
La rebuda del Correllengua Agermanat a l’Alguer arriba després de l’èxit a Mallorca on els actes com el concert de la gossa sorda a Felanitx van ser multitudinaris. Els mallorquins van ser pioners als Països Catalans amb la celebració d’aquest model de cursa no competitiva el 1995, inspirada en la Korrika basca. Una tradició que van recuperar el 2012 i que van ampliar l'any 2022 amb un recorregut que abastava totes les illes. “La tradició a ja està arrelada, tothom ja coneix com funciona i quines són les dinàmiques”, explica Pau Muñoz, membre de l'organització.
De fet, l'associació en defensa del català Joves de Mallorca per la Llengua, per la seva experiència, ha tingut un paper cabdal en la coordinació del Correllengua Agermanat i molts membres de l'entitat han acompanyat la flama al llarg de tot el recorregut. “Crec que és una demostració de força, el Correllengua posa de manifest que encara hi som i que amb la nostra llengua es poden fer activitats extraordinàries”, assegura Pau Muñoz.
