Els Correllengües a Europa, com el que estem vivint aquests dies als Països Catalans, són un gran altaveu de les llengües minoritzades i les causes nacionals que s'hi amaguen darrere. Prova d'això és que, alguns catalans, aquests dies han descobert una llengua amb una sonoritat molt semblant a la nostra i amb alguns molts en comú, també, pel que fa a les reivindicacions i la història.
Es tracta del Friülà, una llengua retroromànica que té mig milió de parlants, aproximadament, i que es parla al Friül, un territori que comprèn el 90% de la regió autònoma italiana de Friül-Venècia Júlia. Aquesta petita nació, situada entre el nord d'Itàlia, Eslovènia i Àustria ha estat sacsejada per moltes guerres, va ser part de l'Imperi Austrohongarès i territori en disputa durant la Primera Guerra Mundial, que va acabar per incorporar-lo al Regne d'Itàlia.
Durant la dictadura de de Mussolini, els friülesos van patir una enorme repressió contra la seva llengua i cultura que, molts anys després, amb la democràcia, han pogut recuperar progressivament fins al 1963, quan es va reconèixer l'autonomia de la regió. Els friülesos, com va explicar l'exbatlle de l'Alguer Carlo Sechi, han compartit trinxera amb els algueresos en la lluita per la llengua pròpia dins l'estat italià. Un estat que defineix la llengua italiana com l'única oficial a tot l'Estat segons la Constitució i que no va atorgar un reconeixement de minories fins que es va aprovar la llei 482/1999, que defineix i enumera les minories històriques reconegudes, com el sard, el friülà o el català.
La sorprenent similitud de la llengua furlana i el català, separats per 2000 quilòmetres. La llengua materna de Pier Paolo Pasolini. pic.twitter.com/5jNCEiOFST
— Jordi Perales i Gimenez 朱迪 जोर्दी (@jordiedu) April 28, 2026
De fet, malgrat que l'ensenyament a les escoles és “competència total” del Ministeri Italià, Friül-Venècia Júlia gaudeix “d’autonomia escolàstica” i això els permet tenir més agilitat amb la formació del professorat i l’ensenyament curricular de llegua. Els friülans, però, reivindiquen que hi ha molta feina per fer i que són "un poble viu que corre cap al demà" com el riu Tagliamento, que travessa la seva terra des dels Alps fins al Mediterrani.
Aquest abril de 2026 els friülesos s'han atrevit amb el seu primer Correllengua, el Friül-Run, una cursa de relleus no competitiva amb un testimoni amb la bandera del Friül, blava amb una àguila, i un cilindre amb un manifest a l'interior. El testimoni de la cursa ha passat de mans a mans des d'Aquileia fins a Gemona i ha recorregut 120 quilòmetres passant per 26 municipis del Friül que formen part de Assemblea de la Comunitat Lingüística Friülana, un òrgan representatiu dedicat a la promoció, protecció i gestió de la llengua.
Els organitzadors d'aquest Correllengua han optat per posar un DJ en una furgoneta, que encapçalava la marxa, i també un grup de corredors experts de grups atlètics regionals, que han seguit tot el recorregut i han estat els encarregats de dur la pancarta.
"Som un poble que no sap rendir-se"
El moment més emotiu del Friül-Run ha tingut lloc amb la lectura del manifest a la petita ciutat de Gemona, als peus de la muntanya Chiampón, als Alps. Ha estat allà on han reivindicat el seu Correllengua com "un pas ferm" del seu poble que, igual que el català, ha estat punt de trobada entre cultures al llarg de la història i s'ha vist forçat a participar en conflictes que no se sentien propis. "Mentre altres han dibuixat línies sobre els nostres mapes, imposant-nos guerres i uniformes que no ens pertanyien, nosaltres hem convertit les ferides en ponts. El nostre Friül és una porta oberta a Europa: una cruïlla d’aires llatins, eslaus i germànics que es fonen en una harmonia plural", han exposat al manifest.
També han fet esment a una de les grans tragèdies que van patir, el 1976, amb el terratrèmol Orcolat, un terme en friülà que significa "el monstre". El cisme, de 6,4 en l'escala de Richter, va desolar bona part de la regió i va provocar 965 morts, 2.400 ferits i més de 45.000 damnificats. "No vam esperar ordres de lluny; ens vam mirar als ulls, vam serrar les dents i vam reconstruir pedra sobre pedra, ànima sobre ànima. Van trobar un poble que no sabia què volia dir rendir-se", asseguren.
Pas a pas i amb un relleu que ha corregut de mans a mans, els friülesos també han volgut deixar clar que, com deia Mercè Rodoreda, la llengua és l'ànima d'un país, un distintiu d'identitat que explica qui som i on vivim. "Avui correm no per arribar primers, sinó per recordar qui som. Per dir que som aquí, al Friül i en friülà, amb els braços oberts per donar la benvinguda a tothom qui vulgui formar part d’aquest poble valent i compartir amb nosaltres la responsabilitat i l’honor de portar el friülà cap al futur", diuen.
