Els Països Catalans celebraran aquest 2026 el Correllengua més gran que s'ha fet al segle XXI, una cursa no competitiva de relleus, que tindrà lloc entre el 19 d'abril i el 6 de maig. Organitzacions, socials, culturals i esportives de tots els territoris de parla catalana s'han posat d'acord per connectar uns 500 municipis i recórrer 1.500 quilòmetres amb una flama com a testimoni, que circularà a les mans dels participants des de Perpinyà, a la Catalunya Nord, passant pel Principat, el País Valencià, les Illes fins a arribar a l’Alguer.
Les inscripcions ja estan obertes a la pàgina oficial d'aquesta iniciativa, que vol reforçar els vincles culturals que ens uneixen i mantenir viva la flama de la nostra identitat. A Nació hem parlat amb Pau Muñoz, membre de l'organització del Correllengua Agermanat, per parlar dels valors d'aquest recorregut i el sentit d'anar plegats davant del retrocés de l'ús social del català.
Per què és especial el Correllengua Agermanat?
El primer Correllengua neix a Mallorca l’any 1995 com una iniciativa de l’entitat Joves de Mallorca per la Llengua. Els joves mallorquins es van inspirar en la Korrika del País Basc, una cursa simbòlica amb el mateix caràcter participatiu i reivindicatiu, que uneix els parlants d'Euskera de punta a punta del país. La iniciativa mallorquina va tenir èxit i es va reproduir també al País Valencià a càrrec d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que la va convertir en una cita anual. El 1997 el Correllengua va arribar també al Principat amb la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), com una campanya transversal de promoció del català que involucra escoles, universitats i entitats de diferents àmbits.
La iniciativa d'enguany, 31 anys després, també té origen a Mallorca i es planteja unir en el Correllengua Agermanat totes les organitzacions dels Països Catalans que s'havien implicat a les edicions anteriors. “Els Correllengua que s'han fet fins ara tenien un caire més local amb recorreguts més curts, però al segle XXI no se n'havia fet mai cap d'aquesta magnitud: de poble a poble per travessar els Països Catalans”, explica Pau Muñoz.
La iniciativa compta amb el precedent del Correllengua de 2024 a les Illes Balears, que va aconseguir implicar organitzacions de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i que va ser un èxit de participació segons Joves de Mallorca per la Llengua. “Com que vam veure que aquest format funcionava, vam dir-nos que el podíem intentar fer-lo amb tots els Països Catalans de manera integrada”, expliquen.
Com funcionarà?
Com en les curses de relleus, la flama de la llengua, el testimoni, corre amb els participants a través del recorregut. La diferència és que, per allà on passa, s'organitzarà una gran activitat o diverses dinàmiques que involucraran les entitats d'aquell municipi per rebre-la. En cada cas, les propostes s'adapten en funció de l'hora d'arribada i també del col·lectiu que les impulsa. “La flama està aturada 20 minuts al punt de rebuda i després continua fins al poble següent” explica Muñoz.
D'aquesta manera, la cursa de relleus busca enfortir la xarxa associativa i construir vincles de cooperació amb els joves com a punt central. “La gent més preparada és qui corre enmig de la carretera, també hi podrà participar gent gran a la rebuda de la flama o en els actes que hi hagi a la plaça del poble. Tot plegat, però, està liderat sobretot per gent jove”, exposen des de l'organització.
Una flama per posar-se d’acord
El Correllengua Agermanat ha aconseguit incloure en una mateixa iniciativa associacions en defensa del català d’arreu del domini lingüístic, entitats culturals, colles de cultura popular, bandes musicals, equips d’esports de totes les categories i clubs rivals com Barça i l’RCD Espanyol. “El Correllengua obliga a posar-nos d'acord entre organitzacions al voltant de la llengua”, explica Muñoz.
Una col·laboració que ha tingut com a resultat creacions compartides com una guia docent per les escoles o una cançó, “Amb el cor”, feta per una vintena d’artistes reconeguts d'arreu dels Països Catalans i que es convertirà en l’himne d’aquesta cursa. “Crec que és una demostració de força, el Correllengua posa de manifest que encara hi som i que amb la nostra llengua es poden fer activitats extraordinàries”, assegura Pau Muñoz.
Una organització forta i transversal
L’organització del Correllengua ha implicat persones que, a títol individual, s’han estat reunint setmanalment per contactar amb els agents del territori i quadrar terminis i activitats en tot el recorregut. “Som activistes que venim de mil llocs diferents, gent de l'ANC, Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua entre molts altres, que ens hem posat d'acord per tirar-ho endavant”, afirma Muñoz.
L'experiència organitzativa de Joves per la Llengua de Mallorca també hi ha tingut un paper important en un moment dolç per a l’associació, que enguany celebrarà l’Acampallengua a Manacor entre l’11 i el 12 d’abril. Es tracta d'un concert amb acampada, activitats lúdiques, esportives i formatives i música en català, que servirà per escalfar motors per al Correllengua Agermanat. “Això desmenteix la idea que els joves no ens movem pel català, hi ha molt poques entitats al món que siguin capaces de fer una cosa així”, apunten.
