El públic del cinema es va recuperar lentament després del sotrac de la pandèmia, però sense assolir mai els nivells anteriors. L'any 2024 va ser un punt d’inflexió en la tendència ascendent i les sales van perdre espectadors, una tònica que va seguir el 2025, segons dades del Departament de Cultura i SGAE. En aquesta línia, l’Enquesta de participació cultural a Catalunya 2025, recentment disponible, confirma aquesta frenada del cinema amb una baixa marcada dels ciutadans que tenen l’hàbit d’anar a les sales -almenys una vegada el darrer trimestre-. El percentatge se situa ara en el 38,1% de la població, cinc punts menys que fa tot just dos anys i amb la xifra més baixa des de la pandèmia (33%, el 2021).
Entre les causes que explicarien la baixada de públic a les sales se sol apuntar com a factor determinant l’expansió de les plataformes digitals. Com sigui, les dades de l’enquesta -feta entre setembre i desembre passats a 5.000 persones majors de 14- indiquen que no són precisament els joves els qui més han deixat d’anar al cinema. Al contrari, més de la meitat de la població d’entre 13 i 34 anys manifesta haver anat al cinema els darrers tres mesos. En canvi, l’hàbit decau a partir dels 35 anys: entre aquesta edat i els 65 només hi van entre un 30% i un 40%. I a partir dels 65, només un de cada quatre.
L’altra dada sorprenent de l’enquesta té a veure amb les zones de Catalunya amb més i menys hàbit d’anar al cinema. Sobretot perquè situa Ponent com l’entorn on més es va a les sales, una mica per sobre de la mitjana del país, ja que prop del 42% dels seus habitants hi han anat el darrer trimestre. Això és més que a l’àmbit metropolità (39%), tot i l’oferta cinematogràfica molt més àmplia que a les terres de Lleida. L’Alt Pirineu i l’Aran (un 23% de la població hi va) i les Terres de l'Ebre (un 27%) són els territoris amb menys hàbit, però també els que tenen menys accés a aquest recurs cultural.
Baixen ràdio, diaris i participació en associacions culturals
De la resta d’àmbits culturals analitzats per l’enquesta, el segon que més recula és la participació en associacions culturals, que cau fins al 12,1% de la població. Com li va passar al cinema, els anys pandèmics l’associacionisme va recular (13% de participació, l’any 2021) i després es va recuperar (fins al 16% de participació l’any 2023), però els dos últims anys han tornat a baixar i ha tocat fons.
En ràdio, tot i que es manté com un dels hàbits diaris més establerts, és cert que des del 2021 es va produint un lleuger descens (del 66% de la població al 57%). A diferència del públic de cinema, els joves en fan un consum menys habitual de la ràdio que els adults. Menys de la meitat dels ciutadans menors de 34 anys “van escoltar la ràdio ahir”, un percentatge que, en canvi, s’eleva per sobre del 60% a partir d’aquesta edat.
Pel que fa a la premsa escrita, i més concretament als diaris, segueixen la seva progressiva pèrdua de lectors. El 2022 va ser el primer en què menys de la meitat de la població deia haver llegit un diari el dia anterior, i la tendència a la baixa es manté, i toca fons el 2025 amb poc més del 41% dels enquestats.
La resta d’àmbits de consum cultural es mantenen estables, o amb lleus fluctuacions. Per exemple, el món de la televisió i l’audiovisual encara tenen l’atenció habitual del 96% de la població, Internet torna a arribar al 89%, mentre els videojocs també van a l’alça (43%) i l’assistència a espectacles escènics (“el darrer any”) se situa lleugerament per sobre d’un terç de la població.
Consum en català entre els catalanoparlants
A Catalunya el consum cultural entre el 30% de ciutadans que tenen el català “com a llengua pròpia” (segons la mateixa enquesta) es fa majoritàriament en català, però tampoc és la llengua principal d’accés de tots els àmbits. Principalment, no és majoritària en tots aquells contextos en què hi ha menys oferta de continguts en aquesta llengua, si més no amb relació a la gran oferta disponible en castellà o altres llengües. L’escolta de música, per exemple, és un terreny on malgrat que ha crescut el pes del català -fins al 67,4% dels enquestats catalanoparlants n’escolten-, l’anglès s’imposa clarament amb més del 74%, fins i tot per sobre del castellà.
De manera encara més evident, el cinema és un dels àmbits culturals amb menys consum en català fins i tot entre els catalanoparlants. En concret, només un 25% va consumir cinema en català “l’últim trimestre” l’any 2025 (un 74% en castellà). I la situació es reprodueix en el món dels videojocs, on tan sols el 16,3% dels enquestats amb el català com a llengua pròpia diu haver jugat recentment en aquesta llengua (el castellà guanya amb el 53,7%, i també l’anglès, amb el 32%).
En la resta d’esferes sí que s’imposa el català, amb la nota positiva pel que fa al món del llibre: els lectors (catalanoparlants) habituals de la lectura en català han superat la frontera del 50%. En àmbits com la ràdio (90,9%), la premsa escrita (88,2%), Internet (80,9%) i les arts escèniques (78,1%), el català és la principal llengua d’accés a la cultura, sempre entre aquest 30% de població catalanoparlant.
I pel que fa al conjunt de la població catalana, el consum cultural en català només és preponderant en dues esferes: la ràdio, amb un 68,9% de penetració vers un 56,3% del castellà; i les arts escèniques, amb un 56% de consums habituals per un 47% en castellà. A la resta, s’imposa el castellà, de manera molt especial -com s’ha dit- en el cinema (78,8% enfront del 13,9% de català), videojocs (63,2% en castellà, 7,1% en català) i també pel que fa a la música en directe (52,2% d’assistència recent a concerts en castellà per un 37,8% en català).
