Aquest dilluns comença la programació d’Àfora Focus 2026-27, l’àmbit de pensament del Grup Focus que aquesta temporada porta per títol Intel·ligències i té lloc al Teatre Romea. Vol ser, en paraules del director d’Àfora Focus, Fèlix Riera, la resposta del teatre d’idees al nou context generat per la IA: “El que alguns han plantejat com el ‘perill imminent’ que suposaria la IA només pot tenir resposta en la intel·ligència natural”.
Àfora aplega un seguit de performances, debats, monòlegs, entorn els grans debats del món del pensament, sovint en diàleg amb institucions culturals de Barcelona, com el MACBA, el CCCB o el TNC. També edita la revista Pre/ocupaciones, d’abast estatal, que mostra la dimensió del projecte, que ha publicat monogràfics sobre temàtiques que van del paradís perdut a la frivolitat, de les ignoràncies a la solitud, de la mentida al temps a contrarellotge.
Tots els actes d’Àfora són gratuïts. Aquest mateix dilluns, al Teatre Romea es podrà veure “Diàleg per a un ventríloc solitari”, que ens descobreix el motor interior de l’ésser humà. El ventríloc -Jaime Figueroa- parla des de la més absoluta solitud, amb la capacitat que té de fer parlar un objecte com si tingués vida pròpia. El ninot es converteix en mèdium d’aquest món interior. Riera ha explicat un sopar recent amb Figueroa a Madrid, que es va convertir en una conversa a tres: Figueroa, Riera i la mà de Figueroa.
El 2 de novembre, el ballarí Rober Gómez durà a l’escena l’espectacle “Empènyer la pedra”, on es mostra una dansa sobre la pedra de Sísifo. Un muntatge que es pregunta si aquest empènyer la pedra és una condemna o és un propòsit, com havia suggerit Albert Camus. La pedra, al capdavall, es mou per la voluntat de l’home i la condemna dels déus pot esdevenir un esforç útil.
García Andújar, artista resident
Una de les novetats d’aquesta temporada serà la presència d’un artista resident, Daniel García Andújar, presentarà el 30 de novembre la primera fase del muntatge El fingidor digital, un projecte de recerca sobre la IA que vol fer de la Fundació Romea un àmbit per assajar noves formes de mediació cultural. Com les que poden assajar materials documentals, veus i tecnologies contemporànies quan entren en diàleg.
Un altre muntatge serà "Els gestos", a càrrec de dues artistes plàstiques, Lúa Coderch i Natalia Domínguez, un altre diàleg, en aquest cas per generar noves gestualitats des del moment que es troben les mans de diverses persones, diverses intel·ligències. La màscara, com a element per amagar el veritable rostre humà, serà la protagonista de l’espectacle "Fer-se un rostre", de l’artista visual Mónica Rikic.
El filòsof Ferran Sáez dissertarà sobre “La (in?)necessària utopia”, en un monòleg dramatitzat en què desenvoluparà aspectes del seu treball intel·lectual, centrat en la contradicció entre els objectius inicials de les utopies i els resultats, molt sovint decebedors, d’aquestes utopies si algun dia es fan realitat.
En èpoques d’incertesa, cal que des del món de la cultura, l’art i les idees es generin àmbits de debat i crítica exigent envers una realitat que a vegades mostra el seu rostre més monstruós. Es tracta de tornar a posar sobre la taula el propòsit humà, discutir sobre quina capacitat de diàleg resta entre nosaltres, si és que encara en resta, sobre el paper de les identitats, que forces obscures volen definir en posició d’enfrontament. I esbrinar què entenem per incerteses i què queda de les nostres utopies, abans del seu fracàs o, encara pitjor, que el seu triomf deixi a la intempèrie noves decepcions.
