Nova jornada important per al futur del català a Europa. La qüestió torna altre cop al Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea després d'un any i mig sense fer-ho. No hi haurà cap votació -només està agendat un debat d'aproximadament trenta minuts- ni s'espera un desenllaç immediat, però Espanya mesurarà la resposta a l'última bala per desencallar-ho: condicionar l'ampliació dels estats membres ded la UE a l'acceptació definitiva del català, el basc i el gallec. El govern espanyol passa públicament de la negociació a l'amenaça, però, per ara, encara res fa pensar que sigui suficient perquè els països reticents, encapçalats pels governs -amics del PP- d'Alemanya i Itàlia, abaixin els braços.
La part tècnica ja està tancada per totes les parts des de fa mesos. El govern espanyol considera que ja ha fet prou comprometent-se a assumir els costos econòmics de l'oficialitat i proposant uns condicionants que tanquessin la porta a l'acceptació de nous idiomes sense estat. I els països reticents continuen instal·lats en el "no". Ha estat sempre una qüestió política i s'ha anat evidenciant al llarg del temps gràcies al bloqueig del PP a través dels socis europeus. Ara caldrà veure si pesa més el veto a l'ampliació de la UE o la influència d'Alberto Núñez Feijóo -i les seves famoses trucades per bloquejar l'oficialitat- sobre el Partit Popular Europeu i els executius de Georgia Meloni o Friedrich Merz.
Espanya passa de la negociació a l'amenaça
Ha costat tres anys i segurament ho hauria pogut fer molt abans, però el govern espanyol ha decidit finalment passar de la negociació a l'amenaça. Condicionar l'oficialitat del català a l'adhesió de nous estats membres a la Unió Europea és un pas important. Sobretot en un moment en què Brussel·les vol accelerar els "fitxatges" especialment de països balcànics per guanyar influència davant l'amenaça creixent de Rússia. En la mateixa línia, la Unió Europea i Canadà ultimen un acord d'associació que va en la línia de enfortir-se davant els Estats Units.
Amb tot, l'Estat s'ha agafat a l'argument que no té sentit acceptar els idiomes de nous estats membres sense que abans s'accepti abans l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec. De fet, en el cas de la nostra llengua, hi ha una xifra molt més gran de parlants en comparació a les noves adhesions, bàsicament perquè són estats molt més petits en comparació de Catalunya. Els països més ben posicionats, Albània i Montenegro, podrien ser estats membres de ple dret el 2028, motiu pel qual l'actual govern de Pedro Sánchez confia que encara pugui exercir el poder de veto abans que acabi la legislatura, d'aquí a pocs mesos.
Alemanya i Itàlia, al capdavant del "no" al català
A la vegada, però, els estats reticents esperen que la carpeta del català a Europa es tanqui amb la fi de la legislatura i la més que probable arribada del PP a la Moncloa. El govern espanyol assenyala clarament els culpables del bloqueig: Alemanya i Itàlia. El país teutó ha estat el gran opositor durant aquests tres anys i, malgrat que tots dos estats van acordar obrir un diàleg per desbloquejar la qüestió, la posició alemanya continua sent la mateixa. Fa uns dies, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, també va assenyalar el seu homòleg itàlia, Antonio Tajani.
Queden set països per convèncer perquè, malgrat no estar en contra, encara mostren reticències: serien Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, la República Txeca i Finlàndia, tot i que d'altres havien expressat dubtes o bé no s'havien posicionat. Entre els estats que van expressar obertament el seu suport a la mesura hi ha Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre. Els països contraris, segons fonts diplomàtiques citades per l'ACN, mantenen el "no" i descarten que es produeixi cap debat extens aquest dimarts. La clau, una vegada més, és que no hi hagi un veto que enterri definitivament el procés.
La part tècnica, resolta en fals
Totes les parts, realment, assumeixen que la part tècnica ja ha quedat resolta, tot i que en fals, perquè la discrepància política ha impedit qualsevol avenç. L'any passat el govern espanyol ja va fer una proposta d'implementació parcial i progressiva de les tres llengües que es basava en el reconeixement del gaèlic el 2005, l'última llengua a ser declarada oficial a la UE i que va necessitar 17 anys per aconseguir la plena implementació de la seva oficialitat. Pel que fa a les despeses derivades de l'oficialitat del català, el govern espanyol ha deixat clar des d'un principi -i s'ha compromès ha deixar-ho per escrit- que les assumiria.
En paral·lel, per evitar que s'obri "la caixa de Pandora", tal com temen alguns països -com els bàltics amb el rus, França amb el bretó i el cors o Itàlia amb el sard-, l'executiu de Sánchez va plantejar introduir al règim lingüístic de la UE un llistat amb set "requisits estrictes" que haurien de complir-se en cas que altres estats presentin en un futur sol·licituds d'estatus oficial per alguna llengua. Aquests condicionants -entre els quals hi ha que la llengua en qüestió fos oficial a l'estat en el moment en què aquest va entrar a la UE- només els compleixen el català, l'euskera i el basc a tot el continent.
Un pols que depèn del calendari
Amb tot, de la reunió d'aquest dimarts només se'n pot esperar que s'aclareixi el mapa del català a Europa. El primer què caldrà determinar és fins a quin punt està disposada Espanya a boicotejar l'ampliació de la Unió Europea, de la qual n'és favorable. El segon element clau és si la mesura de pressió exercida per l'Estat té eficàcia immediata i algun dels estats reticents cedeix a l'amenaça. Els més propers a Rússia, com Finlàndia o Croàcia, són els que tenen més pressa per limitar les traves a l'adhesió de nous membres. Tot i que Alemanya i Itàlia són realment qui pot fer moure a la resta.
I en el rerefons pesa el calendari política a l'Estat i els interessos de la Moncloa. El govern espanyol ho té molt difícil per aconseguir pressupostos, però segur que desencallar l'oficialitat de tres llengües que parlen els seus socis ajudaria. I si no hi ha comptes, la maquinària electoral començarà a córrer i l'oficialitat, en plena campanya, quedaria en un segon terme. El govern espanyol transmet optimisme i ven que l'oficialitat és només "qüestió" de temps, però l'arribada de PP -potser amb Vox- a la Moncloa mataria, previsiblement, el somni que el català, el basc i el gallec es parlin amb normalitat a Europa.
